15.08.2020 - 09:24
Semblava que unes eleccions presidencials als Estats Units no podien ser més convulses que les de fa quatre anys, en què Donald Trump va derrotar per sorpresa Hillary Clinton. Però les que s’hi celebren el 3 de novembre vinent, enmig d’una pandèmia mundial i una recessió enorme, van pel mateix camí. Trump fa setmanes que critica el vot per correu, que serà fonamental en la contesa, obstruint-ne la viabilitat i posant-ne en dubte la fiabilitat. Fa tot just quinze dies va fer saltar les alarmes: ‘Seran les eleccions més imprecises i fraudulentes de la història’, va dir, atribuint-ho al vot per correu. ‘I si les ajornem fins que la gent pugui votar de manera adequada, segura i prudent?’
Trump no ha presentat cap prova en cap moment que el vot per correu pugui desembocar en un frau electoral multitudinari, però fa mesos que ho afirma. Abans-d’ahir va fer un pas més enllà. En una entrevista a la cadena Fox, Trump va afirmar que està blocant el finançament al Servei Postal nord-americà, vantant-se que això l’allunya dels recursos que necessita per a garantir la consistència democràtica que requereixen les eleccions. ‘Necessiten aquests diners perquè l’oficina de correus treballi i pugui fer arribar tots aquests milions i milions de paperetes. Però si no ho aconsegueixen, vol dir que no podem tenir el vot per correu universal’, va remarcar.
La resposta dels demòcrates ha estat indignada. L’ex-president Barack Obama va titllar les maniobres de Trump com un intent de ‘danyar les eleccions’ i va lamentar en un piulet que ‘tothom depèn del Servei Postal. La gent gran per la seva seguretat social, els veterans de guerra per les seves pensions, els petits negocis…’. ‘No poden ser el dany col·lateral d’una administració més preocupada en suprimir vots que en suprimir un virus’, reblava. L’ex-candidat Bernie Sanders va acusar Trump d’un ‘intent flagrant de fer una supressió de vot multitudinària’. Hillary Clinton ha promogut un manifest afirmant que ‘no li permetrem [a Trump] desmantellar el Servei Postal i negar el dret a vot de milions d’americans’, i ha dit que el president i el Partit Republicà ‘no només proven de desmantellar el Servei Postal, sinó també la democràcia’.
Just ahir, el sindicat més gran de treballadors del Servei Postal va donar suport a la candidatura de Joe Biden, que darrerament ha mantingut un perfil baix en aquesta controvèrsia en concret. Especialment d’ençà que la seva campanya, que ja encapçala folgadament les enquestes, tant a escala nacional com en els estats que van ser decisius ara fa quatre anys, s’ha vist encara més propulsada gràcies a la presentació de la senadora Kamala Harris com a candidata a la Vice-presidència, dilluns proppassat.
Ahir, mentre Biden i Harris signaven els papers oficials de la candidatura, la controvèrsia es catalitzava amb dues notícies noves. La primera: tot i oposar-s’hi tan fermament, Trump ha demanat a l’estat de Florida que li enviï paperetes per a votar per correu en les primàries republicanes, cosa que l’oposició ha titllat d’hipòcrita. La segona indica, amb tot, que malgrat Trump digui una cosa i faci la contrària, la cosa es complica. Thomas J. Marshall, cap del Servei Postal nord-americà, va enviar una carta avisant els estats que recomanin als seus ciutadans de demanar les paperetes almenys quinze dies abans de les eleccions, perquè hi ha un risc real de retards que pot perjudicar les eleccions.
Els auguris electorals són cada vegada més difícils per al president Trump, que cercarà la reelecció. Els Estats Units continuen de ple en una primera onada de contagis de covid-19 que no acaba de cessar, l’economia s’ha desplomat un 9,5% i el record de la repressió en les protestes per la mort de George Floyd encara treu fum.
