13.02.2025 - 02:00
|
Actualització: 13.02.2025 - 07:58
Bloomberg · Alberto Nardelli i Jennifer Welch
Menys d’un mes després de prendre possessió com a president dels Estats Units, Donald Trump ja ha presentat als dirigents de la UE el seu full de ruta per a garantir la pau a Ucraïna. Les exigències de Trump, tanmateix, amenacen de deixar el bloc al límit de les seves capacitats, tant polítiques com financeres.
El president dels Estats Units va parlar ahir amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, en una trucada que activà formalment les negociacions de pau. Mentre ambdós dirigents parlaven, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, informava els seus aliats europeus que hauran d’assumir la major part de la càrrega –militar i financera– de qualsevol hipotètic acord.
Bloomberg Economics calcula que l’envit de vetllar per la protecció d’Ucraïna, que obligaria els socis europeus a augmentar substancialment les seves capacitats militars, podria implicar un cost afegit d’uns 3.000 milions d’euros l’any durant els deu anys vinents.
Una iniciativa d’aquesta magnitud posaria al descobert les fractures polítiques que la UE fa anys que prova d’ocultar. Però amb un petrostat autoritari amenaçant-ne la frontera oriental, i un convenciment com més va més estès que Washington ja no és un soci de fiar per a Europa, el cost de la inacció podria acabar essent molt més alt.
“Tots els predecessors de Trump eren conscients que la seguretat transatlàntica beneficia tant els Estats Units com Europa”, explica Ben Wallace, ex-secretari de Defensa del Regne Unit, a Bloomberg. “Sembla que Trump creu que ell, i tan sols ell, la sap llarga. La història el jutjarà per això.”
Europa, a les palpentes
Els funcionaris europeus restaren atònits per la trucada d’ahir entre Trump i Putin, un tomb diplomàtic crucial del qual els aliats de Washington no havien estat informats, segons que expliquen dos funcionaris de seguretat europeus a Bloomberg. Un altre soci europeu titlla la trucada de traïció, i lamenta que Washington cedeixi a les demandes de Putin fins i tot abans de començar les negociacions.
El tomb en els esdeveniments ha palesat la magnitud de l’envit a què s’enfronten els estats europeus. Segons que explica un alt funcionari europeu, Rússia té un avantatge significatiu sobre Europa en mà d’obra i personal militar, i la seva economia de guerra és capaç de produir prou material militar per a cobrir –amb escreix– les necessitats de l’exèrcit.
Washington diu que vol un acord de pau durador, però als estats europeus els preocupa que Trump arribi una entesa amb Putin abans que la UE pugui ficar-hi cullerada i influir en el pacte final. Per a molts mandataris d’Europa, la trucada d’ahir entre Trump i Putin no va fer sinó atiar aquests temors.
Després de la trucada, Trump anuncià que havien acordat de visitar Rússia, com també de rebre Putin als Estats Units. No va ser fins després de la trucada que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va tenir l’oportunitat de parlar amb Trump, que es limità a posar-lo al dia de la conversa. Ambdós mandataris podrien reunir-se aviat a l’Aràbia Saudita, segons que explicà Trump ahir a la premsa nord-americana.
Mentre Trump i Putin parlaven per telèfon, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, exposava el punt de vista de Washington sobre el conflicte en una reunió amb els membres de l’OTAN a Brussel·les. Hegseth hi defensà que no és realista pretendre que Ucraïna s’afegeixi a l’aliança occidental ni que recuperi tot el territori perdut d’ençà del 2014, i que els Estats Units no aportaran soldats a cap hipotètica força de manteniment de la pau. Hegseth Afegí que estava convençut que l’OTAN prosperaria, sempre que els membres europeus hi contribuïssin. “Caldrà que els nostres aliats europeus facin un pas endavant i es facin càrrec de la seguretat al continent”, digué.
“Necessitaran algú que sàpiga com es negocia amb el Kremlin”
Però als europeus els preocupa que a l’equip de Trump ningú no té experiència real a negociar amb els russos, segons un alt funcionari de seguretat. La major part de l’equip de Putin, per contra, té dècades d’experiència a negociar tant amb els Estats Units com amb Ucraïna.
“Necessitaran algú que sàpiga com es negocia amb el Kremlin”, explica Charles Kupchan, que va treballar en la diplomàcia amb Rússia durant la presidència d’Obama. “Hi ha el risc que els russos passin la mà per la cara a l’equip negociador nord-americà, i que Trump acabi tancant un acord molt desfavorable.”
Per si amb tot això no n’hi hagués prou, les línies de comunicació amb el govern nord-americà s’han reduït dràsticament d’ençà que Trump va arribar a la presidència el mes passat, segons que expliquen dos funcionaris de seguretat europeus. Això sovint fa que els governs del continent s’assabentin de les intencions de Washington per les notícies.
Europa, condemnada a prendre decisions difícils
Bloomberg Economics ha calculat el cost de reconstruir Ucraïna, un país devastat per gairebé tres anys de guerra, com també de bastir una força militar europea prou creïble per a dissuadir Putin d’emprendre noves incursions al país. Reconstruir l’exèrcit ucraïnès podria costar uns 100.000 milions d’euros en deu anys, una xifra que depèn de l’estat de les forces ucraïneses en el moment d’entrar en vigor un hipotètic acord de pau, com també de l’extensió del territori que hagin de defensar. Una força de manteniment de la pau europea de 40.000 efectius costaria uns 30.000 milions d’euros durant aquest mateix període, tot i que Zelenski afirma que caldran molt més de 40.000 soldats europeus.
La majoria d’aquests diners es destinarien a reforçar els exèrcits dels membres de la UE i a elevar la despesa en defensa a un 3,5% del PIB del continent, tal com l’OTAN ja havia previst. Aquest finançament addicional es destinaria a la producció i compra d’artilleria, defensa antiaèria i sistemes de míssils per a reforçar les fronteres orientals de la UE i estimular el creixement de la indústria armamentística europea.
La UE s’enfronta a un acte de funambulisme polític sense precedents, atès que haurà de seure al costat de Trump a la taula de negociacions i, paral·lelament, enllesteix les represàlies contra els aranzels que el president nord-americà ha anunciat que imposaria als exportadors europeus.
Trump és conscient que els europeus tenen molt més en joc a Ucraïna que no pas els nord-americans. “A nosaltres ens separa un oceà de Rússia. A ells, no”, digué fa poc. I afegí: “És més important per a ells que no per a nosaltres.”
Per a mobilitzar recursos a l’escala que cal, els governs europeus hauran de reestructurar radicalment els pressuposts respectius, com també redissenyar la indústria armamentística del continent i, gairebé amb tota seguretat, acordar una emissió de deute conjunt. Això exigirà un nivell de voluntat política, visió de futur i sacrifici que molts membres de la UE no han demostrat fins ara –sobretot a l’Europa occidental, on alguns continuen veient el conflicte com un problema llunyà. Berlín, Roma i París també s’han resistit als intents d’embargar uns 300.000 milions de dòlars d’actius congelats del banc central rus i utilitzar-los per a ajudar Ucraïna.
L’augment de la despesa militar probablement obligarà els governs europeus a prendre decisions difícils sobre la despesa en sanitat, educació i, de manera més general, l’estat benestar. I aquestes decisions es prendran en un context de descontentament popular al qual el Kremlin, si més no accidentalment, ha contribuït.
El resultat de les eleccions d’aquest mes a Alemanya –en què el conservador Friedrich Merz parteix com a favorit per a rellevar el canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz– serà decisiu. Durant la guerra, Scholz ha emfasitzat els riscs de prendre accions que puguin motivar una escalada russa, i Merz demana de reforçar la defensa europea, mantenir l’ajuda a Ucraïna i, fins i tot, enviar-hi míssils de llarg abast.
Tres possibilitats
Tot i la confiança amb què Trump s’expressà ahir, el camí cap a un acord continua essent molt incert, atès que Putin no sembla disposat a cedir en cap de les demandes, ni tampoc haver renunciat a l’objectiu de colonitzar Ucraïna. Sigui com sigui, els contorns generals d’un acord es comencen a perfilar.
L’opció més probable és que els territoris ucraïnesos ocupats per Rússia romanguin, en un futur previsible, sota control de facto de Moscou, tot i que tampoc no es pot descartar que el Kremlin accedeixi a intercanviar alguns dels territoris que controla a l’est del país per la regió russa de Kursk, capturada l’estiu passat per Kíiv.
En aquesta situació, Ucraïna obtindria garanties de seguretat d’alguna mena, i gran part de les negociacions se centrarien en la solidesa d’aquestes garanties. És molt probable que es descarti l’accés de Kíiv l’OTAN, tant a curt com mitjà termini. Sigui com sigui, qualsevol promesa que es faci avui dependrà, en última instància, del compromís dels dirigents polítics del futur.
Si aconsegueixen d’establir una bona línia de comunicació amb la Casa Blanca, és probable que els membres de la UE provin de persuadir Trump que mantingui el suport militar a Kíiv durant un temps prou llarg perquè les capitals europees puguin reforçar-se militarment.
L’opció ideal, per a Kíiv, seria que els Estats Units i els europeus es comprometessin a intervenir militarment a Ucraïna en cas que Rússia incompleixi els termes d’un hipotètic acord. Però el risc d’un conflicte directe amb Moscou fa recelar fins i tot els aliats més aferrissats de Kíiv.
En absència d’un acord d’aquesta mena, els socis de Kíiv es podrien comprometre a augmentar el suport militar a Ucraïna i reimposar –o bé intensificar– les sancions contra Rússia. També podrien ajudar Ucraïna a desenvolupar una indústria armamentística pròpia i reconstruir l’exèrcit perquè actués com a element dissuasiu en una hipotètica nova agressió russa.
Una tercera possibilitat, extremadament desfavorable del punt de vista de Kíiv, seria que Trump perdés interès en el futur d’Ucraïna abans no s’hagi aconseguit cap acord, retirés el suport militar i financer dels Estats Units al país i endossés a la UE tot el problema.
Els països bàltics miren Putin de reüll
Un acord de pau preservaria la sobirania ucraïnesa i permetria d’encetar la reconstrucció del país. També és possible, tanmateix, que les negociacions permetin a Putin d’aconseguir molts dels objectius que ha anat fixant durant el conflicte, com ara mantenir el control de les regions ocupades de l’est d’Ucraïna o bé blocar l’accés de Kíiv a l’OTAN.
Després d’Ucraïna, els països bàltics –que Putin considera part de l’imperi rus que tant anhela de reconstruir– podrien ser el següent objectiu de Moscou. Segons que explica Andres Kasekamp, professor de relacions internacionals de la Universitat de Toronto, Putin ni tan sols necessita llançar un atac a gran escala per aconseguir els seus objectius a la regió bàltica. Una operació híbrida que causi inestabilitat als països bàltics, per exemple, podria donar al Kremlin un pretext per a fer-hi una incursió limitada per a protegir les comunitats de parla russa. Seria una estratègia semblant a la que Putin seguí a l’est d’Ucraïna l’any 2014.
Si Washington es negués a unir-se a una força de l’OTAN per a fer front a aquesta incursió, Putin hauria aconseguit de distanciar els Estats Units dels seus aliats europeus, un objectiu que fa anys que persegueix. “Si l’OTAN no respongués com Déu mana a aquesta hipotètica incursió, es podria considerar que l’aliança està acabada, a la pràctica –diu Kasekamp–. Aquest podria ser, més que cap altre, el veritable premi per a Putin.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
