Què pot passar si Donald Trump no accepta el resultat electoral?

‘Acceptareu els resultats de les eleccions?’ ‘Ja ho diré quan toqui, us deixaré amb la intriga.’ El candidat a la Casa Blanca Donald Trump no deixa de sorprendre. Dimarts a la matinada, durant el darrer cara a cara pre-electoral amb Hillary Clinton, no va voler aclarir si reconeixeria els resultats de les eleccions, un fet inèdit en la història moderna nord-americana, que posa en qüestió un dels pilars de la democràcia dels Estats Units, presentat com un sistema modèlic per a la resta del món.

Aquesta sortida de Trump va ser l’element més destacat d’un debat més igualat que els anteriors i que, segons la CNN, va guanyar Hillary Clinton. L’ex-primera dama va aprofitar aquesta nova atzagaiada del seu rival per atacar-lo: va dir que Trump ‘enfonsa i denigra’ la democràcia nord-americana. El fet cert és que tots els candidats vençuts han acceptat la derrota, fins i tot quan han perdut per un marge extremadament petit, com va ser el cas de Richard Nixon l’any 1960 (derrotat per John F. Kennedy) i Al Gore l’any 2000 (que va perdre contra George W. Bush en unes eleccions marcades per la sospita de frau).

Donald Trump ha basat la campanya en una crítica constant a l’elit nord-americana (polítics i mitjans, principalment) i aquestes darreres setmanes ha començat a alertar d’unes eleccions manipulades i amanides per fer presidenta Hillary Clinton. Una actitud alarmant, segons el periodista de la CBS Bob Schieffer, que diu: ‘És perillós prendre aquest camí perquè amenaça i posa en dubte els fonaments de la nació nord-americana.’ Schieffer recorda que als Estats Units hi ha la ‘transferència pacífica del poder’, és a dir, el recanvi de presidents d’una manera normalitzada cada quatre anys o cada vuit.

Què pot passar si Donald Trump no accepta el resultat de les eleccions?

Perill per a la cohesió social
Carme Colomina, periodista i professora de la Universitat Pompeu Fabra, considera que la declaració de Trump és un pas més en el seu desafiament al sistema. ‘Aquestes eleccions ja eren molt polaritzades i una declaració com aquesta pot augmentar la sensació de greuge d’un sector dels votants de Trump, que es consideren perjudicats sistemàticament pel sistema. Això pot fer perillar la cohesió social del país’, diu. La periodista Dara Lind també va en aquesta direcció. Per ella, la possibilitat que el dia de les eleccions hi hagi actes violents és més alta avui que no abans del debat.

Colomina ho considera una actitud arriscada de Trump, que potser reforça els seus votants més convençuts, però l’allunya dels moderats contraris a Clinton. ‘No és segur que amb aquest declaració inèdita Trump guanyi base electoral’, explica. De fet, molts dirigents republicans han anat saltant del vaixell aquestes darreres setmanes i també arran d’aquest debat. Fins i tot Mike Pence, que acompanya Trump com a candidat a la vice-presidència, s’ha distanciat d’aquest capteniment seu.

Crisi al Partit Republicà
El Partit Republicà va subestimar Donald Trump i el temps ha demostrat que va ser una equivocació: de candidat estrambòtic a aspirant a la presidència. Durant la campanya, Trump i el seu partit han anat palesant les divergències. Ell ha atacat els dirigents del partit ara i adés i molts alts càrrecs republicans han recelat de fer-li costat. Amb aquesta nova declaració, el Partit Republicà veu venir els enormes problemes que tindrà més enllà de Donald Trump, un candidat que trenca l’organització. ‘Si el Partit Republicà vol tornar a ser un partit de govern, ha de pensar com representar tot el poble americà’, diu Lanhee Chen, assessor republicà i membre de la Stanford’s Hoover Institution. En una entrevista a Politico, Chen critica la campanya que ha fet el partit, basada, diu, en ‘l’exclusió i la separació’.

Noves possibilitats del Partit Demòcrata
Un candidat com Trump també ha donat noves possibilitats a l’equip de campanya de Clinton. Segons Colomina, ‘els demòcrates han aconseguit de tenir possibilitats en estats que inicialment consideraven perduts, com Arizona o Ohio’. També en el discurs de Clinton al darrer debat s’intueix aquest objectiu: acostar-se als votants republicans moderats que tenen por de Trump. El nou desafiament de Trump reforça aquesta possibilitat.

Impugnació del resultat i debilitat de Clinton
Si Trump no acceptés el resultat (que en la tradició democràtica nord-americana és símbol de transició pacífica entre presidents) podria complicar el traspàs de poders de Barack Obama, el president sortint, a Hillary Clinton. La primera dona presidenta dels EUA començaria el mandat molt debilitada a ulls d’una part de l’electorat que en desconfia (aquest és, de fet, un dels principals problemes de la seva candidatura: la poca confiança que desperta entre els votants).

Però Trump podria anar una mica més enllà i impugnar el resultat, un fet que ja va passar a les eleccions de l’any 2000, disputades entre George W. Bush i Al Gore i que va convertir els EUA, durant uns quants dies, en la riota del planeta. En aquell cas, els demòcrates van impugnar el resultat de l’estat de Florida. Si Trump l’impugnés en algun estat membre s’activaria un procediment judicial per ‘frau electoral’ (un frau que Trump ha anat insinuant aquestes darreres setmanes) i que podria acabar al Tribunal Suprem dels Estats Units. En aquest cas, el mandat de Clinton començaria marcat per les batalles judicials.

Una cosa sembla clara: Trump confia poc en la seva victòria. Si es veiés amb cor de guanyar, no tindria por de perdre i acceptaria el resultat. L’amenaça de dimarts es podria entendre com una última amenaça al sistema: es morirà matant.