30.07.2020 - 21:50
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet reactivar les protestes antiracistes arreu del país amb el desplegament d’agents federals a les principals ciutats demòcrates, una decisió que ha estat considerada una estratègia política per a fer créixer la tensió i, d’aquesta manera, tenir més possibilitats en la reelecció presidencial de novembre.
El cas paradigmàtic és la ciutat de Portland (Oregon). Les protestes s’anaven apagant, després de cinquanta dies, però la violència indiscriminada dels agents federals contra els manifestants les ha reactivades. El batlle de la ciutat, Ted Wheeler, va ser gasat pels agents, com també ho va ser un grup de mares que volien formar un cordó per a evitar enfrontaments i un veterà de guerra que demanava explicacions per la violència exercida. Més enllà de les càrregues, la fiscal de l’estat també ha denunciat diverses pràctiques dels agents federals, com ara detencions en cotxes sense que s’identifiquessin ni aixequessin acta de l’arrest i el traslladat de retinguts en emplaçaments encara sense especificar.
L’oposició demòcrata i les associacions pels drets civils ha qualificat les actuacions d’il·legals, tant per les detencions arbitràries i la falta d’identificacions com pel fet que tot el desplegament de les forces federals s’empari en una ordre executiva de protecció de monuments, en la qual no hi ha necessitat de disposar de l’autorització territorial.
La gran majoria d’analistes situen el desplegament en una estratègia política de Trump d’erigir-se com el president de ‘la llei i l’ordre’ i de la policia, en contraposició als demòcrates, que han donat suport a les protestes i han promogut reformes dins del cos, eliminant fins i tot departaments de la policia. En aquesta situació, es pensa que com més aldarulls i enfrontaments hi hagi, més bé anirà la campanya del candidat republicà a la reelecció, ara mateix en hores baixes.
La criminalitat i la delinqüència ja havien començat a créixer en ciutats com Chicago, Nova York i Filadèlfia després dels confinaments, marcades per una desocupació històrica i per les protestes contra la brutalitat policíaca i el racisme. Tanmateix, ha estat el desplegament dels agents federals, que ha dut la tensió a un altre nivell; dissabte a la nit, només a Seattle (Washington) va haver-hi quaranta-cinc detinguts i vint-i-un policies ferits.
Les ciutats demòcrates, en el punt de mira
El desplegament d’agents federals és una ampliació de l’anomenada operació Legend, que va significar l’enviament de forces federals a Kansas City (Missouri) arran de la mort de Legend Taliferro, un nen de quatre anys que el 29 de juny havia rebut un tret mentre dormia.
El president nord-americà ha anunciat que el desplegament de tropes s’estendrà a més ciutats, com Detroit, Filadèlfia, Baltimore, Chicago i Albuquerque, totes governades per batlles demòcrates, la majoria del sector més progressista.
Els batlles han criticat durament l’operació, avisen que el desplegament serà contraproduent i algun d’ells han anunciat que anirà als tribunals si el president hi envia agents. L’actuació sembla ben organitzada i sense improvisacions. Entre els agents enviats, hi ha personal de la patrulla fronterera, que destaquen per la contundència i les idees conservadores, a més d’agents de l’FBI i del Departament d’Investigacions de Seguretat Nacional, que generalment investiguen casos de tràfic de drogues i d’explotació infantil.
El darrer moviment del president Trump en aquesta cursa cap a les eleccions presidencials del 3 de novembre ha estat, justament, el de demanar l’ajornament per la crisi de la covid-19, una mesura que hauria d’aprovar el congrés nord-americà, de majoria demòcrata.
Trump fa créixer la tensió als Estats Units en proposar d’ajornar les eleccions
