Incendis diplomàtics: Trump vol quedar-se el canal de Panamà i Grenlàndia

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, continua encenent conflictes diplomàtics fins i tot abans de començar a governar oficialment, el 20 de gener. D’una banda, ha posat la lupa en el canal de Panamà i ha amenaçat el govern panameny que en podria reclamar “la devolució” si no es redueixen les tarifes de trànsit. “Ja ho veurem”, ha publicat Trump a Truth Social, acompanyant el missatge amb una imatge d’una bandera nord-americana que diu: “Benvinguts al canal dels Estats Units”.

El president panameny, José Raúl Mulino, ha respost amb contundència: “Cada metre quadrat del canal de Panamà i la seva zona adjacent és de Panamà i ho continuarà essent. La nostra sobirania no és negociable”. Mulino ha recordat els acords històrics entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, que van retornar el canal al control panameny el 1999. El president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha donat suport a Panamà, qualificant les declaracions de Trump de “contradictòries”. Petro ha advertit que si els Estats Units no volen “onades de migració” des de l’Amèrica Llatina, haurien de treballar per fomentar la prosperitat regional. “Si el nou govern dels EUA vol parlar de negocis, parlarem de negocis, però mai no negociarem la dignitat”, ha sentenciat.

Trump també ha recuperat una de les iniciatives del seu primer mandat que més polèmica va aixecar en l’àmbit diplomàtic: la voluntat que els EUA comprin Grenlàndia, un país autònom que forma part de la corona danesa. Ha dit que “el control” de l’illa és una “necessitat absoluta”: “Per motius de seguretat nacional i llibertat arreu del món, els Estats Units consideren que la propietat i el control de Grenlàndia són una necessitat absoluta”, ha dit en una publicació a Truth Social, la seva xarxa social.

El primer ministre de Grenlàndia, Múte Egede, ha rebutjat de pla la possibilitat que l’illa es pugui comprar. Ara bé, ha dit que està obert “a la cooperació i al comerç amb tothom”. “Grenlàndia és nostra. No estem en venda ni ho estarem mai. Tanmateix, hem de continuar oberts a la cooperació i al comerç amb tothom, especialment amb els nostres veïns, ja que no tot el comerç pot passar per Dinamarca”, ha dit, tal com publica el diari Jyllands-Posten.

Tot i que ni la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ni cap altre membre del govern danès no s’han pronunciat encara sobre les declaracions de Trump, diversos diputats de Grenlàndia les han considerat “molt irrespectuoses”. Segons aquests representants, el magnat torna a insistir amb la idea de comprar l’illa, una proposta que ja havia plantejat durant el seu primer mandat.

Durant aquell període, Trump va expressar en diverses ocasions el seu interès per adquirir Grenlàndia, especialment en un moment en què la Xina havia incrementat les inversions a l’illa. El 2018, el govern nord-americà va aconseguir impedir que Pequín financés la construcció de tres aeroports a Grenlàndia.

Tot i que el govern groenlandès decideix sobre la majoria d’afers interns, la política exterior i la seguretat continuen depenent de Copenhaguen. Els Estats Units tenen una base militar a Thule, el destacament més septentrional de l’exèrcit nord-americà, considerat una peça clau del seu sistema global de radar.