26.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.10.2024 - 04:53
No és cap secret que Donald Trump no ha estat mai un candidat particularment popular entre les dones nord-americanes. En les seves primeres eleccions, l’any 2016, Trump es convertí en el president amb menys suport de l’electorat femení d’ençà que se’n tenien registres, i en va obtenir tan sols un 41% del vot. Quatre anys més tard, en les eleccions del 2020, les dones van tenir un paper clau en la derrota electoral del magnat perquè es van decantar per clara majoria –un 55%– per Joe Biden.
Lluny d’haver equilibrat la balança, aquestes divisions prometen de tocar sostre en les eleccions d’aquest novembre, en què els sondatges preveuen la bretxa de gènere electoral –és a dir, la diferència en el suport d’homes i dones a cadascun dels candidats– més gran de la història. És el resultat de l’èxit de l’estratègia que la campanya de Trump ha identificat per fer tornar l’ex-president a la Casa Blanca, que pretén fer la cort a un grup demogràfic que, fins ara, s’havia posicionat sempre nítidament a favor dels demòcrates: els homes de menys de trenta anys, un grup que inclou com més va més llatinoamericans i afroamericans.
Un divorci sense precedents
La bretxa de gènere electoral no és un fenomen exactament nou en la política nord-americana: d’ençà de les eleccions presidencials del 1992, en què Bill Clinton aconseguí quotes de suport molt semblants entre els votants masculins (41%) i femenins (45%), el candidat guanyador sempre ha aconseguit significativament més suport d’una meitat de l’electorat que no pas de l’altra: George Bush, per exemple, es proclamà guanyador de les eleccions del 2000 gràcies al suport d’un electorat predominantment masculí (55%, 10 punts més que no les dones), i, en canvi, l’electorat femení fou el responsable principal de les victòries electorals de Barack Obama l’any 2008 (56%, 7 punts més que no els homes) i l’any 2012 (55%, 10 punts més que no els homes).
Que la victòria electoral de Trump l’any 2016 es basés, principalment, en el vot masculí (52%) no és cap novetat. Tot i que els seus múltiples episodis de sexisme i acusacions d’assetjament sexual probablement no li feren cap favor entre l’electorat femení, el resultat no trencà el patró de gènere que sol caracteritzar les eleccions nord-americanes: els homes, generalment parlant, tendeixen a donar suport al candidat republicà; les dones, al candidat demòcrata. La bretxa de gènere electoral en aquells comicis (11 punts a favor dels homes) fou alta, però no pas extraordinària: en les eleccions anteriors, sense anar més lluny, la bretxa de gènere en la victòria d’Obama havia estat molt semblant, si bé en el sentit contrari (10 punts a favor de les dones).
Però enguany aquest equilibri sembla haver-se esfondrat per complet. Que els sondatges pronostiquin que Trump tornarà a rebre més vots dels homes que de les dones difícilment pot sorprendre ningú. Però poca gent podria haver vaticinat les quotes de suport masculí que la demoscòpia coincideix a atribuir a Trump: 16 punts més que no les dones (53%-37%), segons un sondatge recent, cosa que representaria –de bon tros– la bretxa de gènere més gran de la història de les eleccions nord-americanes. El resultat és encara més extraordinari si es té en compte que, en les eleccions de fa tot just 4 anys, Trump no tan sols va evitar d’ampliar la bretxa de gènere respecte del 2016 sinó que la reduí considerablement, fins a tan sols 6 punts (50%-44%).
Els homes joves, el salvavides de Trump
Lluny de ser fortuïtes, aquestes xifres reflecteixen l’èxit de l’estratègia a què Trump ha apostat la seva fortuna electoral: centrar-se en els homes joves, un grup demogràfic que històricament ha estat una part imprescindible de les darreres victòries electorals demòcrates, com a clau per a decantar la balança d’unes eleccions que es preveuen les més ajustades de la història recent dels Estats Units. Segons una anàlisi interna de la campanya Trump, publicada aquest agost per The Washington Post, aquests votants representen l’11% de l’electorat dels estats en disputa que decidiran el resultat final de les eleccions.
L’estratègia no és una mera conjectura. D’ençà del 2020, el percentatge d’homes de menys de 30 anys que s’identifiquen com a demòcrates ha baixat de 7 punts i el percentatge d’homes joves que s’identifiquen com a republicans ha augmentat de 7 punts, un canvi de 14 punts en tan sols una legislatura. Un sondatge de la Universitat Harvard publicat la setmana passada indica que l’ex-president ha aconseguit de reduir dràsticament el lideratge dels demòcrates entre els homes joves durant aquest període de temps, de 19 punts fa 4 anys a tan sols 10 avui.
Per capitalitzar aquesta tendència demogràfica, Trump ha optat per una estratègia poc convencional, constituent a immiscir-se en ambients hipermasculinitzats –però poc polititzats– a la recerca de seduir i mobilitzar homes joves tallats per un mateix patró: alienats de la política institucional, que s’identifiquen a si mateixos com a moderats i que han estat socialitzats en ambients en què els avenços del moviment feminista en l’àmbit polític i cultural són percebuts com una amenaça.
Aquestes darreres setmanes, aquesta estratègia poc ortodoxa ha dut Trump a situacions improbables per a un candidat a la presidència. El magnat ha aparegut en pòdcasts d’influenciadors controvertits i d’audiència molt majoritàriament masculina, com ara Joe Rogan i Adin Ross, un streamer que va fer fortuna a Twitch fins que la plataforma el va censurar per homofòbia. Trump també ha participat en conferències sobre criptomonedes i ha assistit a tota mena d’esdeveniments esportius, d’espectacles de lluita lliure a partits de futbol americà o bé curses de fórmula 1. Entre les figures que han acompanyat Trump durant la campanya hi ha boxadors, còmics, presentadors de pòdcast o influenciadors del món de les criptomonedes –difícilment el planter d’aliats que podria esperar-se d’un candidat amb possibilitats més que reals de revalidar la presidència del país més poderós del món.
Els homes afroamericans i llatinoamericans, la nova veta de l’ex-president
Els homes blancs sempre han estat, i continuen essent, la font principal de suport electoral de Trump. Tanmateix, això no necessàriament vol dir que la campanya Trump no hagi aconseguit de travessar les fronteres racials en aquest intent de seduir joves desafectes amb la política. Lluny de restringir-se a l’electorat blanc, aquests darrers mesos Trump també ha aconseguit de fer avenços significatius entre els joves afroamericans i llatinoamericans, dos col·lectius que aquests darrers cicles electorals s’havien decantat sense embuts pels demòcrates.
Segons els sondatges recents, prop d’un 15% dels homes afroamericans tenen intenció de votar Donald Trump, un augment de 6 punts respecte de les darreres eleccions; en el cas dels homes afroamericans de menys de 50 anys, aquest percentatge augmenta fins el 21%.
En el cas dels homes llatinoamericans, la diferència respecte de les darreres eleccions és encara més evident: tot i que fa quatre anys Biden va imposar-se per 20 punts de diferència entre els homes llatinoamericans, els darrers sondatges mostren que Trump i Harris estan empatats en aquesta demografia, amb un 47% del vot per a cadascun. En el cas dels votants llatinoamericans de menys de 34 anys, Harris s’imposa a Trump per tan sols 10 punts (51%-41%), lluny del marge de 44 punts que Biden aconseguí sobre Trump en aquest segment demogràfic fa tot just 4 anys.
Kamala Harris, sense cap mena de dubte, s’imposarà entre l’electorat afroamericà i llatinoamericà en les eleccions d’aquest novembre, en gran part gràcies al suport pràcticament unànime pels demòcrates entre les dones d’aquests dos grups. Tanmateix, qualsevol reducció de les quotes de suport extraordinàries –de prop del 80%, o més– que el seu partit ha gaudit en les darreres eleccions entre aquests dos col·lectius pot ser prou per a decantar la balança encara més a favor de Trump en els estats clau i acostar-lo una mica més cap a la presidència. En els sondatges, tant els homes afroamericans com els llatinoamericans –dos col·lectius que citen la inflació com la seva preocupació principal amb vista als comicis– veuen Trump més capaç de gestionar la crisi del cost de vida que Harris; molts també expressen la convicció que el Partit Demòcrata n’ha pres el suport per descomptat i els ha deixat de banda.
Risc alt, beneficis alts
Aquesta tàctica de Trump contravé les nocions més bàsiques l’estratègia electoral. En campanya, els partits se solen centrar a ampliar el planter de votants potencials a còpia de cortejar i provar de convèncer aquells votants que, en eleccions anteriors, s’havien decantat per uns altres candidats. Però l’equip de Trump ha optat per centrar tots els esforços a galvanitzar les bases per provar de convèncer aquells votants potencials que, tot i sentir certa simpatia per l’ex-president, van romandre a casa en eleccions anteriors.
Aquesta estratègia és, en part, fruit de la necessitat: les dones blanques, antigament una demografia clau de l’estratègia electoral republicana, s’han anat escorant progressivament cap a l’esquerra d’ençà de la derogació del dret de l’avortament l’any 2022, una decisió altament impopular que fou identificada com un dels factors clau rere el resultat sorprenentment bo dels demòcrates en les eleccions de mig mandat d’aquella tardor. Trump, que en un primer moment es vantà d’haver “liquidat” el dret de l’avortament, ha adoptat un to molt més conciliador cap als drets reproductius durant aquesta campanya: ha defensat de derogar les lleis antiavortament estatals que siguin “excessivament dures” i s’ha reivindicat com el “pare” de la fertilització in vitro. Tanmateix, la demoscòpia sembla indicar que ja és massa tard: les dones joves d’avui són el grup demogràfic més progressista de la història dels Estats Units, i tots els senyals apunten que aquesta tendència es mantindrà els anys vinents.
El risc és alt. Els votants joves són poc fiables, especialment en comparació amb les votants joves: en les eleccions del 2020, sense anar més lluny, la participació de les dones de menys de 30 anys va ser d’un 55%, 11 punts per sobre de la dels homes.
D’una altra banda, també caldrà veure fins a quin punt Trump podrà transformar en vots, el dia de les eleccions, l’apatia i alienació dels homes joves que la seva campanya fa mesos que prova de cortejar. Però en unes eleccions històricament renyides en què, segons els experts, el resultat final es pot decidir per menys de cent mil vots, qualsevol canvi de tendència –per petit que sigui– pot ser definitiu.
