“Això va de debò”: l’obsessió de Trump per Grenlàndia dispara les alarmes a les capitals europees

  • A diferència de la primera legislatura, en què la idea de comprar Grenlàndia fou oblidada ràpidament, ara Trump sembla completament decidit a prendre el control de l'illa

VilaWeb
Trump passa per darrere d'una bandera dels Estats Units i una de la Unió Europea en una cimera diplomàtica (fotografia: arxiu de VilaWeb).
29.01.2025 - 21:40
00:00
00:00

The Washington Post · Ishaan Tharoor

Quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va proposar per primera vegada que Washington adquirís Grenlàndia –l’any 2019, durant la seva primera legislatura–, la idea fou rebuda com una broma de mal gust. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va titllar la proposta d’absurda, cosa que empenyé Trump a cancel·lar a últim moment una visita oficial a Copenhaguen. Poques setmanes després, la idea havia estat relegada a l’oblit, tant pels mitjans com, segons que semblava, per Trump.

Però la fixació del president per l’illa ha tornat a l’ordre del dia els primers dies del seu segon mandat, i aquesta vegada no sembla que se n’hagi d’oblidar tan fàcilment.

Aquestes darreres setmanes, Trump ha insistit que els Estats Units prenguin el control del territori, tot al·ludint a la posició estratègica en una regió en desglaç, l’Àrtic, on la Xina i Rússia també tenen un interès geopolític com més va més pronunciat. Però també fa referència als recursos naturals que hom creu que hi ha al subsol de Grenlàndia. Trump ha descrit l’illa com “una necessitat absoluta” per a la seguretat dels Estats Units i d’Occident i s’ha manifestat optimista sobre la possibilitat que Washington en prengui el control a curt o mitjà termini.

Abans de prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units, Trump i Frederiksen van tenir una llarga trucada telefònica que va deixar esparverats els diplomàtics danesos. Segons que se n’ha pogut saber, Trump refusà categòricament les ofertes del seu homòleg danès per a estrènyer la cooperació militar i econòmica entre Washington i l’illa. “Va ser horrorós”, explicà un alt diplomàtic europeu en declaracions a The Financial Times. Una altra font anònima dóna un missatge semblant: “Trump va ser molt ferm. La trucada va ser una galleda d’aigua freda. Fins ara costava de prendre’s tot això de Grenlàndia amb seriositat, però ara crec que la cosa va de debò, i que és potencialment molt perillós.”

Aquesta setmana, Dinamarca ha anunciat l’aprovació d’un paquet de despesa militar d’uns 2.000 milions d’euros per als territoris septentrionals, que inclouen tant Grenlàndia com les Illes Fèroe, i que preveu, per exemple, l’adquisició de tres nous vaixells de guerra per a la regió àrtica i de més drons de llarg abast. Dimarts passat, Frederiksen va embarcar-se en una ronda llampec per les capitals europees, i es reuní amb els dirigents de França, Alemanya i l’OTAN. Els resums de les reunions van passar de puntetes sobre Trump o l’estatus de Grenlàndia, però el subtext era obvi.

“Hem d’enviar un missatge molt, molt clar […], que, naturalment, s’ha de respectar la sobirania territorial dels estats”, digué Frederiksen després d’una trucada al president francès, Emmanuel Macron. “És un principi fonamental de la comunitat internacional, que hem construït junts d’ençà de la Segona Guerra Mundial.”

El canceller alemany, Olaf Scholz, lamentà en sortint de la reunió que tingué aquesta setmana amb Frederiksen: “Vivim temps difícils.” I advertí: “Les fronteres no han de moure’s a la força.”

Trump i els seus aliats no preveuen pas la possibilitat d’envair Grenlàndia. Els Estats Units ja tenen una base aèria a l’illa, una presència militar que Washington confia d’ampliar aquests anys vinents per contrarestar l’augment de la influència xinesa i russa a la regió àrtica. L’equip del president, tanmateix, sí que espera arribar a alguna mena d’acord amistós amb Copenhaguen que permeti a Washington de prendre el control de l’illa i, alhora, de vendre l’operació als seus aliats com un acte de generositat que alleugerirà Dinamarca de la càrrega d’administrar el territori.

De precedents històrics, certament, no en falten.

Els Estats Units fa més d’un segle i mig que tenen l’ull posat en Grenlàndia. William Seward, el secretari d’estat que va comprar Alaska a Rússia l’any 1867, va ser a punt d’arribar a un acord semblant amb Grenlàndia, però l’oposició li ho impedí. Seward, reveladorament, presentà la compra de Grenlàndia com un pas previ a una hipotètica annexió del Canadà als Estats Units, un horitzó al qual Trump no sembla haver renunciat.

L’any 1917, els Estats Units, sota la presidència de Woodrow Wilson, van comprar a Dinamarca allò que aleshores s’anomenaven les Índies Occidentals daneses, ara conegudes amb el nom d’Illes Verges nord-americanes. L’operació tenia un clar rerefons geopolític: Washington volia consolidar el control de l’accés al canal del Panamà, inaugurat feia poc, i desitjava evitar una hipotètica invasió alemanya del Carib en cas que Dinamarca fos annexionada pel kàiser.

Tant en les negociacions amb aliats com amb rivals geopolítics, Trump sembla decidit a recuperar l’esperit desacomplexadament imperialista del primer segle i mig d’història dels Estats Units, encara que això vulgui dir franquejar els límits de l’ordre liberal internacional i pugui fer perillar l’aliança transatlàntica.

Trump, de fet, ja ha amenaçat d’imposar aranzels punitius a una llista creixent de països –de Taiwan a Colòmbia, passant per molts altres– per obtenir concessions diplomàtiques en canvi.

“Feia molt de temps que no vèiem un exercici tan agressiu del poder econòmic dels Estats Units; si més no, no d’ençà de la Segona Guerra Mundial”, explicà fa poc a The Washington Post John Creamer, ex-sots-secretari d’estat dels Estats Units.

L’ambivalència dels grenlandesos sobre la polèmica, certament, no fa cap favor a Dinamarca. Encara que un sondatge recent ha revelat que un 85% dels grenlandesos s’oposen a adherir-se als Estats Units, molts membres de la classe política de l’illa estan insatisfets amb l’status quo i són partidaris de la independència plena. En el discurs de Cap d’Any, el primer ministre de Grenlàndia, Múte Egede, va denunciar que “els grillons de l’era colonial” continuaven impedint el progrés de l’illa, de població majoritàriament autòctona.

El govern danès, incloent-hi Frederiksen, ha insistit: “Grenlàndia pertany únicament als grenlandesos.” Però Egede ja ha anunciat que sospesa d’impulsar un referèndum d’independència aquests mesos vinents. Una hipotètica independència de Grenlàndia podria afavorir les ambicions geopolítiques de Trump, perquè la separació de Dinamarca deixaria l’illa sense el garant de la seva seguretat i podria empènyer el govern grenlandès a considerar la possibilitat d’alguna mena d’entesa amb Washington.

“Tot dependrà fins on estigui disposat a arribar Trump”, explica Jorgen Boassen –un grenlandès conegut perquè és el màxim admirador de Trump a l’illa– a The Washington Post. Boassen diu que els grenlandesos tan sols podran negociar en una posició avantatjosa amb els Estats Units si primer aconsegueixen la independència.

A Washington, tanmateix, alguns aliats de Trump ja han començat a traçar plans per a definir el futur de Grenlàndia. Aquest mes, un representant republicà a la cambra de representants presentà una proposta legislativa, amb el títol “Fem Grenlàndia gran una altra vegada”, que demana que el congrés dels Estats Units insti formalment Trump a obrir negociacions per a adquirir el territori.

Fent passar l’arada molt més endavant que els bous, la conservadora Heritage Foundation va suggerir fa poc que, en cas d’adherir-se als Estats Units, Grenlàndia podria tenir el mateix estatus que uns altres territoris en règim quasi-colonial dels Estats Units, com ara Guam o Puerto Rico, o bé ser un “estat lliurement associat” com ara la república de Palau, al Pacífic, que depèn dels Estats Units en qüestions de defensa i que vota a l’uníson amb Washington a l’assemblea de l’ONU.

Allò que Grenlàndia no hauria d’esdevenir de cap manera, segons els investigadors d’aquest centre d’estudis, és un estat més dels Estats Units. “Això garantiria dos demòcrates al senat i un demòcrata més, pel cap baix, a la cambra de representants, que amb gairebé total seguretat serien socialistes a l’estil europeu”, escrigueren. No hi ha dubte que Trump valora les riqueses minerals i els avantatges geostratègics de Grenlàndia, però encara cal veure què pensa dels ciutadans.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
dldtdcdjdvdsdg
272829303112345678910111213141516171819202122232425262728123456789
Fer-me'n subscriptor