21.08.2019 - 21:50
|
Actualització: 21.08.2019 - 23:25
Dimarts a la matinada, en una de les seves piulades sorprenents, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar de sorpresa que cancel·lava el viatge d’estat que havia de fer a Dinamarca a principi de setembre, per la reacció de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, al seu suggeriment de comprar Grenlàdia, un país autònom que forma part de la corona danesa.
La decisió ha causat estupefacció a Dinamarca i Grenlàndia, on tots els partits s’han unit en la condemna a Trump, i també a la Unió Europea, que veu amb preocupació com els Estats Units originen una crisi diplomàtica desconcertant amb un dels seus estats membres. Una visita d’estat és un esdeveniment diplomàtic de primer rang, que no es cancel·la si no hi ha una crisi gravíssima entre dos estats. Frederiksen ha dit que aquesta bufetada diplomàtica no afectarà les relacions entre tots dos països, però hi ha polítics danesos que no s’han mossegat la llengua. L’ex-ministre d’Afers Estrangers Villy Søvndal ha dit que Trump ‘és un boig narcisista’ i l’ex-primera ministra ha dit que amb aquesta actitud insulta Dinamarca i Grenlàndia. La reina Margarida II, que és qui convidava oficialment el president dels Estats Units, s’ha limitat a dir que estava molt sorpresa i la ministra d’Afers Estrangers, Ane Lone Bagger, ho reblava així: ‘No som a la venda.’
La crisi va començar fa pocs dies, quan Trump va parlar de la possibilitat que els Estats Units compressin Grenlàndia. En principi tothom es va pensar que era una broma, però quan va deixar clar que ho sospesava tant el govern de Grenlàndia com el de Dinamarca van reaccionar dient que Grenlàndia no es venia. La reacció va enutjar Trump, que va cancel·lar la visita d’estat que havia de fer a Copenhaguen.
Trump va arribar a fer una piulada amb una Trump Tower sobre un poblat de Grenlàndia, prometent que no volia convertir el país en allò i esvaint la distància que hom entén que hi ha d’haver entre els negocis personals i la conducció del país.
I promise not to do this to Greenland! pic.twitter.com/03DdyVU6HA
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) August 20, 2019
Els minerals i la nova ruta transpolar xinesa, en la mira de la Casa Blanca
La proposta de Trump té en el punt de mira dues de les conseqüències de la crisi climàtica: la possibilitat d’explotacions minaires fins ara impossibles i la possible obertura de rutes marítimes mitjançant el pol nord.
Grenlàndia posseeix les reserves mundials més grans de metalls rars i molt valuosos, com a ara neodimi, praseodimi, disprosi i terbi, a més d’urani i diversos bioproductes del zinc. Una part eren molt complicats d’explotar, però la crisi climàtica ha reduït la capa de glaç i ho ha fet més possible. Molts d’aquests minerals tenen components essencials per als telèfons, els ordinadors i els automòbils elèctrics. Fins ara eren obtinguts en zones de gran dificultat geopolítica, a l’Àfrica. Els Estats Units han vist que la major part de les mines africanes han estat adquirides per la Xina. Això els ha fet sentir vulnerables i girar els ulls cap a Grenlàndia. Del 2007 ençà, una empresa australiana explota amb èxit la mina de Kvanefjeld, a la península del sud-oest.
I la Xina, també, és rere la segona gran preocupació de la Casa Blanca: la possible obertura de rutes transpolars de comerç.
El desglaç fa que algunes rutes de navegació marítima que fins ara eren impossibles comencin a ser practicables. S’hi destaca l’anomenat Corredor del Nord-oest, que comunica molt ràpidament l’Àsia i els Estats Units i que va adquirint un valor estratègic enorme. Però la Xina va més enllà i té plans de navegar directament a través del pol Nord en l’anomenada Ruta Transpolar, que se separaria a l’altura d’Islàndia en direcció als Estats Units i a Europa. Si fos possible d’obrir aquesta ruta és evident que tot el trànsit comercial mundial canviaria de cop i la Xina es trobaria en una posició clara de control de les rutes principals.
Amb la hipòtesi d’una possible compra de Grenlàndia, els Estats Units s’assegurarien el control del Corredor del Nord-oest, que passa entre Grenlàndia i el Canadà, i de la Ruta Transpolar, que voreja l’illa de nord a sud.
Grenlàndia, en el camí a la independència
Grenlàndia és un dels tres països constituents del Regne de Dinamarca. Els altres dos són Dinamarca i les illes Fèroe. L’illa continent té amplis poders. Gestiona directament àrees de la política internacional i es prepara per a esdevenir un estat independent. El principal inconvenient és l’escassa població i els recursos limitats que té, que la fan dependent de l’ajut danès.
Grenlàndia té més de dos milions de quilòmetres quadrats i ocupa una superfície que sobre el mapa d’Europa aniria del nord de Noruega fins a Alacant. Només el seu gran parc nacional, on viuen tan sols 233 habitants, té catorze vegades la superfície dels Països Catalans.
En total, Grenlàndia té una població de 56.000 persones, el 90% de les quals viuen en setze ciutats. La principal és la capital, Nuuk, amb 18.000. No hi ha carreteres ni trens entre aquestes ciutats, que es comuniquen per via marítima o aèria. El país només té un aeroport internacional, al nord de la capital. Grenlàndia va formar part de la Unió Europea entre el 1973 i el 1985, quan en un referèndum va decidir d’abandonar-la, malgrat continuar formant part del Regne de Dinamarca.
El tercer intent de compra pels Estats Units
La proposta de Trump té l’antecedent del 1867, quan els Estats Units van comprar Alaska a Rússia. Aquell pla incloïa també comprar Grenlàndia i Islàndia, però no se’n van sortir.
Després de la Segona Guerra Mundial els Estats Units van tornar-hi a insistir i fins i tot van fer una oferta concreta al govern danès, que la va refusar. Durant l’ocupació nazi de Dinamarca els Estats Units van fer-se càrrec de la defensa militar de Grenlàndia i per això van aconseguir permís per a crear una base aèria i un radar d’alerta a Thule, que durant la guerra freda fou un dels punts més importants de la xarxa d’alerta ràpida nuclear cap a la Unió Soviètica. La base és la instal·lació nord-americana de més al nord i allotja entre sis-centes i mil persones, permanentment.
Vist això, és evident que, quan Trump proposa la hipotètica compra que ha desencadenat aquesta crisi entre els dos aliats, als interessos econòmics s’hi han d’afegir els militars.
