03.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.04.2023 - 22:20
Donald Trump es convertirà avui en el primer president de la història dels Estats Units –actiu o retirat– a comparèixer davant la justícia en un procés penal. És un fet sense precedents que obre un camí incert, tant per al magnat com per als Estats Units, on fins fa poc l’enjudiciament d’un president era considerat un tabú legal i polític. Què pot passar avui a les portes del tribunal de districte de Manhattan, on el fiscal Alvin Bragg ha convocat l’ex-president pel cas de suborns a l’actriu pornogràfica coneguda amb el nom de Stormy Daniels? Com afectarà el cas el futur electoral de Trump? I fins on pot arribar la justícia? Us expliquem totes les claus del cas.
De què és acusat Trump?
El cas es remunta a l’octubre del 2016, durant les darreres setmanes de la campanya de les eleccions presidencials nord-americanes. Tot i que la causa roman encara avui sota secret de sumari, alguns mitjans nord-americans n’han divulgat detalls aquests darrers dies, tot citant fonts judicials.
Concretament, la justícia investiga el pagament de 130.000 dòlars que l’advocat de Trump d’aleshores, Michael Cohen, va fer a l’actriu pornogràfica Stephanie Clifford –més coneguda per Stormy Daniels– amb el presumpte objectiu que no revelés l’afer que suposadament havia tingut amb l’ex-president l’any 2006. Els mesos següents, ja com a president dels Estats Units, Trump va donar aquesta xifra a Cohen amb xecs mensuals de 35.000 dòlars, pagats directament del seu compte bancari.
La justícia federal considera que aquests pagaments vulneren les estrictes lleis de finançament polítiques nord-americanes perquè l’Organització Trump els va declarar com a despeses jurídiques, tot detallant a les autoritats fiscals que responien a avançaments per unes feines legals inexistents. L’any 2018, Cohen es declarà culpable pel cas davant un tribunal de Nova York. Aleshores, la justícia dictaminà que el pagament havia estat una donació il·lícita a la campanya de Trump.
Arran de la declaració de Cohen, que assegurà que Trump estava al corrent de la naturalesa fraudulenta dels pagaments, el fiscal del districte de Manhattan obrí una investigació contra l’ex-president, que acabà formant la base legal d’aquest cas.
Què li pot passar ara?
Falsificar documents administratius pot ser constitutiu d’un crim, segons la legislació novaiorquesa, si bé es considera merament un delicte menor (misdemeanor). Perquè sigui considerat un delicte greu (felony), les autoritats judicials haurien de demostrar que el frau comptable en els pagaments de l’ex-president tenia l’objectiu d’amagar –o bé ajudar a cometre– un segon delicte.
Si això fos així, el fiscal podria considerar que els pagaments van constituir una violació de la llei electoral, amb l’argument que el silenci de Clifford va beneficiar les aspiracions polítiques de Trump.
Tanmateix, aquesta translació d’un delicte de frau comptable a una vulneració de la legislació electoral no té precedents en la història legal de l’estat de Nova York. És per això que molts experts legals consultats per mitjans com ara The New York Times consideren dubtós que l’ex-president sigui condemnat, i encara menys empresonat, pel cas. Fins i tot en el supòsit que el fiscal mantingui l’acusació i Trump sigui declarat culpable, el delicte de què és acusat seria un delicte menor que no implica una pena presó obligatòria. Sigui com sigui, és probable que passin mesos –o fins i tot anys– entre l’acusació i un eventual judici.
Com han reaccionat demòcrates i republicans?
Fins ara, el Partit Demòcrata ha mantingut una estudiada circumspecció sobre el cas, tot deixant que sigui un Trump a la defensiva qui es trobi obligat a acaparar els focus mediàtics. El president Joe Biden ni tan sols n’ha fet comentaris públics, i els demòcrates de rang alt que s’hi han pronunciat, com ara el dirigent senatorial Chuck Schumer, s’han limitat a demanar respecte al procediment judicial.
Molt més contestatari s’ha mostrat el Partit Republicà, que ha denunciat reiteradament l’encausament com un exemple més de la suposada persecució de l’establishment polític i judicial contra l’ex-president. El governador de Florida i probable rival de Trump a les primàries republicanes, Ron DeSantis, ha dit que era una decisió antiamericana, i el president de la cambra de representants, Kevin McCarthy, ha acusat el fiscal de Manhattan de provar d’intervenir en les eleccions presidencials de l’any que ve. En una línia semblant, el senador Ted Cruz ha dit que el cas era una “escalada catastròfica en la instrumentalització del sistema de justícia“.
Encara més contundent ha estat Trump, que ha assegurat que aquest encausament converteix els Estats Units en “un país tercermundista” que és destruït per “l’esquerra radical i els insurrectes”. Alhora, ha acusat Bragg d’odiar-lo i de participar en una “cacera de bruixes” en contra seu. El fiscal, per una altra banda, ha acusat uns quants congressistes republicans de mirar d’interferir en el procediment judicial des de la cambra de representants per a aconseguir informació sota secret de sumari.
El suport dels republicans a Trump, tanmateix, no és granític. Mitjans com ara Politico han informat que alguns sectors del partit hi veien una oportunitat de desmarcar-se del llegat de l’ex-president, si bé pocs membres del partit han fet declaracions en aquesta línia. Una de les grans excepcions ha estat l’ex-governador d’Arkansas i candidat a les primàries republicanes Asa Hutchinson, que ha demanat a Trump que es retirés de la cursa electoral arran de l’encausament.
Com pot afectar el cas el futur polític de Trump?
Unes acusacions com les que encara l’ex-president serien un contratemps insalvable per a pràcticament qualsevol polític nord-americà. Però en el curs de la seva carrera Trump ha mostrat una habilitat insòlita per a emprar a favor seu qualsevol dels nombrosos escàndols judicials en què ha estat involucrat. Si més no, el cas li ofereix una oportunitat immillorable de mantenir-se en l’actualitat, una estratègia que ja li portà grans beneficis durant la campanya del 2016. Alhora, l’encausament valida la tesi, tan esbombada pels seus seguidors, que l’ex-president no és sinó una víctima d’uns poders fàctics demòcrates que volen apartar-lo per sempre de la primera línia política nord-americana.
Cal veure, tanmateix, com serà rebut el cas entre aquells votants que no formen part dels sectors més aferrissadament ‘trumpistes’. Encara no s’ha publicat cap enquesta en què aparegui el nom de Trump d’ençà que va ser encausat, però és el favorit per a guanyar les primàries republicanes i continua tenint una base de suport àmplia –si bé minoritària– entre la població nord-americana.
Sí que és clar, tanmateix, que l’encausament no serà cap fre a les ambicions presidencials de Trump, que ja ha avançat que es presentarà a les primàries republicanes i, si les guanya, aspirarà a ser president el 2024. La legislació nord-americana tampoc no li barrarà el pas, fins i tot en el supòsit que sigui declarat culpable abans de la tardor vinent, atès que els únics requisits que la constitució estipula per a presentar-se a la presidència és que el candidat tingui més de trenta-cinc anys i n’hagi viscut pel cap baix catorze al país, sense cap referència a la situació penal.
Què pot passar avui al tribunal?
Tot i que s’espera una concentració multitudinària de seguidors de l’ex-president a les portes del tribunal, el departament de policia de Nova York (NYPD) ha fet un crida a la calma, tot assegurant que estarà preparada per a respondre a qualsevol incident. Ara com ara, no se sap si Trump, que es preveu que arribi al tribunal cap a les vuit del vespre (hora catalana), accedirà al tribunal per la porta principal o bé per una entrada alternativa.
Si bé la darrera concentració en massa de seguidors de Trump –convocada el 6 de gener de 2021 per a protestar contra el nomenament de Joe Biden com a president dels Estats Units– desembocà en l’assalt al Capitoli, tant la policia de Nova York com la Casa Blanca descarten, en principi, que avui pugui haver-hi incidents d’aquelles característiques. “Ara com ara, no hi ha amenaces creïbles per a la ciutat“, declarà ahir un portaveu de la policia novaiorquesa.
Malgrat això, les forces d’ordre, que la setmana passada van col·locar barricades davant el tribunal de Manhattan i han organitzat un gran dispositiu policíac entorn el tribunal, han reiterat que es mantindran en alerta per qualsevol possible avalot. A la protesta, hi participaran els membres més radicals del Partit Republicà, entre les quals la congressista i Marjorie Taylor Greene, coneguda pel seu suport a teories de la conspiració com ara Qanon o el Pizzagate.
