02.06.2017 - 02:00
|
Actualització: 02.06.2017 - 09:29
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha complert una de les seves promeses de campanya més radicals i ha abandonat els acords de París contra el canvi climàtic. En una declaració feta a la Casa Blanca, amb tot el món pendent d’ell gràcies a l’expectativa que havia creat a les xarxes socials, el president nord-americà va comunicar ahir la seva decisió; una decisió d’abast mundial que significa un triomf de l’ala més radical, aïllacionista i negacionista de la seva administració i del Partit Republicà.
Aquesta decisió, que podria tenir conseqüències catastròfiques per al medi, és la culminació d’un seguit de polítiques internes que Trump duu a terme contra el canvi climàtic, malgrat que no tenen tant ressò mediàtic arreu. Ho explica l’ambientòleg Andreu Escrivà, autor del llibre sobre el canvi climàtic Encara no és tard (Editorial Bromera), guardonat amb el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.
Considera que la decisió dels Estats Units és una decisió ‘pèssima’ per al país, però ell creu que cal veure-la com una oportunitat per a desplegar, ampliar i millorar realment els acords de París, si la resta de països s’hi comprometen. ‘L’any passat, amb la victòria de Trump, tenia molta por que decidís de marxar de l’acord de París, perquè pensava que podria originar un efecte en cadena i que més països abandonessin l’acord. Però, afortunadament, la resta de països –sobretot la Xina, l’Índia o la Unió Europea– han anat assumint els compromisos i han canviat de posició: si els Estats Units se’n van, nosaltres intensificarem els esforços.’
La sortida dels Estats Units, el país més contaminant del món després de la Xina, tindrà conseqüències evidents. Com a membre d’aquest pacte, es comprometien a reduir les emissions entre un 26% i un 28% l’any 2025 respecte dels nivells de l’any 2005. Amb aquesta decisió, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle serà, de segur, menor. Tanmateix, defensa Escrivà, la decisió de Trump pot ser vista també com un impuls per a l’acord: ‘Si els Estats Units han de formar part de l’acord de París per a entrebancar les relacions entre els signants i allargar els terminis… Fins i tot val més que no hi siguin.’
Escrivà diu que el problema central no és que els Estats Units no formin part de l’acord: ‘El problema és que no prenen mesures per a reduir els gasos d’efecte hivernacle –diu–. París, de moment, és la millor manera que tenim per a combatre el canvi climàtic però l’hem de millorar i reformular. I si els Estats Units només ho volia obstaculitzar, doncs sense els Estats Units.’
Trump ja fa temps que desmantella la política d’Obama
El gest d’ahir és tan sols la punta de l’iceberg, la part visible d’un seguit de polítiques per a desmantellar els avenços fets durant els anys de Barack Obama com a president dels Estats Units. ‘La sortida de Trump de l’acord de París és una decisió quasi secundària en la seva política ambiental’, diu Escrivà. ‘La cosa realment greu és que destrueix tot el llegat que havia construït Obama en aquest àmbit. Un llegat, tot sigui dit, molt millorable’, explica.
D’ençà que és president, Trump ha retallat la despesa en investigació, en recerca científica i en divulgació i ha ensorrat els ponts amb les institucions ambientals. En la mateixa línia, s’han eliminat les obligacions de moltes empreses d’informar sobre les seves emissions i sobre els contaminants que deixen anar a l’aigua o a l’aigua. Per això Escrivà considera que la decisió de marxar de París és el reflex, un símptoma de la malaltia real: ‘Una política ambiental nefasta.’
Una política ambiental que respon als criteris, entre més, de Scott Pruitt, un negacionista que Trump va posar al capdavant de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA). ‘És una persona que no tan solament no es creu l’EPA, sinó que la vol eliminar’, assegura Escrivà. És una mala notícia, perquè l’EPA ha estat pionera al món en legislació ambiental; una legislació que s’ha traslladat a la Unió Europea i als Països Catalans. ‘Una part important de la legislació ambiental europea funciona de l’acord amb què als Estats Units van decidir durant els anys cinquanta, seixanta i setanta –explica–. Que Trump desmantelli l’EPA és una mala notícia, com també que desmantelli la recerca climàtica. Els Estats Units lideren, o lideraven, la recerca climàtica i la qüestió legislativa sobre el medi en molts aspectes. Ara hi ha científics que fan còpies al núvol de tota la informació que tenen’, lamenta.
Malgrat tot, Escrivà és optimista: ‘No tot és perdut’. ‘Trump, en algun moment, marxarà de la Casa Blanca, i aleshores els Estats Units notaran molt més els efectes del canvi climàtic.’ Això –considera– farà que d’ací a quatre o vuit anys, quan l’actual president deixi la Casa Blanca, pràcticament no hi hagi negacionistes. Alhora, recorda que la majoria de votants de Donald Trump accepten que hi ha un escalfament global.
La Xina i l’Índia, el relleu dels EUA?
Però, més enllà de les conseqüències que la decisió dels Estats Units pot tenir sobre el medi, això pot originar canvis internacionals a l’hora d’encapçalar la recerca i la investigació d’energies netes. Segons que defensa Escrivà, negant el canvi climàtic, els Estats Units neguen una realitat cada vegada més evident i perden un tren molt important en aquest segle XXI. ‘L’Índia i la Xina, i també la Unió Europea, són molt intel·ligents situant-se per a ocupar l’espai que deixen els Estats Units’, explica. ‘Algú agafarà el seu testimoni.’
Ara, sense Donald Trump posant bastons a les rodes, és el moment perquè la resta de països ‘facin allò que han de fer’ i redueixin les emissions. ‘Aleshores és quan es visualitzarà que realment els acords de París poden ser efectius.’
