Un relat dramàtic, per recuperar el Donald Trump més agressiu

The Washington Post · Isaac Arnsdorf i  Josh Dawsey

Donald Trump va acceptar ahir a la nit la seva tercera nominació republicana consecutiva. Va ser un nou gest per la unitat del Partit Republicà amb la visió fosca de la decadència americana i l’odi cap als seus oponents polítics i els immigrants que han definit la seva carrera política de nou anys.

L’ex-president va relatar dramàticament l’experiència d’haver esquivat per poc una bala d’un assassí fa cinc dies, i va començar i acabar amb crides als nord-americans per a deixar de banda les divisions partidistes rancoroses que precisament ell ha fomentat.

Entremig, va repassar els seus temes habituals. Va presentar aquestes eleccions en termes catastròfics i va caracteritzar l’estat actual de les coses amb un gran fatalisme. Trump també va utilitzar la bandera de la unitat per tornar a la seva forma habitual d’atacar els casos criminals oberts en contra seu, dient que els fiscals haurien de retirar els càrrecs i que els demòcrates haurien de deixar de dir que ell és una amenaça per a la democràcia.

De fet, va convidar els demòcrates, els independents i les minories a unir-se a la seva causa, dient que tots els ciutadans eren víctimes compartides del lideratge fracassat i dels immigrants. Va reprendre la seva consigna de vilipendiar els immigrants indocumentats dient que eren perillosos i qualificant-los –sense proves– de criminals i malalts mentals.

Molt significativament, Trump va esmentar el president Biden una vegada i prou, una manera de posar en dubte qui serà el seu oponent.

Ajudants i assessors van explicar prèviament que el discurs de Trump mostraria un to sincer, personal i conciliador, i que aprofitaria l’oportunitat de la convenció per reintroduir-se i redefinir la cursa davant una audiència de milions de persones. L’ex-president va dir que havia estripat una versió anterior del discurs redactada per l’assessor de polítiques de la campanya, Vince Haley, i l’ex-assessor de la Casa Blanca Stephen Miller per poder explicar un nou missatge després de l’intent d’assassinat.

Trump va escriure gran part del discurs ell mateix, és a dir, va dictar els seus pensaments als redactors de discursos, segons que van dir els assessors. Amb tot, va improvisar una bona part de la presentació. Va afegir una referència a la seva falsa insistència que les eleccions del 2020 li van ser robades, un tema que els assessors havien provat de limitar i que no era en la redacció original.

Trump va relatar dramàticament la seva experiència en l’intent d’assassinat al començament del seu discurs, dient que ho explicaria tan sols una vegada perquè era “massa dolorosa per explicar-la”. “Hi havia sang pertot arreu, i així i tot d’alguna manera em vaig sentir molt segur perquè tenia Déu al meu costat”, va dir. “No hauria de ser aquí aquesta nit”, va afegir, cosa que despertà crits de “Sí que hi ets!”.

Aleshores va interrompre el seu discurs per anar a besar l’uniforme i el casc de bomber de Corey Comperatore, l’assistent al míting que va ser assassinat mentre cobria la seva família per protegir-los dels trets. I va demanar un moment de silenci en memòria seva.

Trump va explicar també que havia alçat el puny per fer veure a la multitud que estava bé. I això va fer que els seus seguidors cridessin la paraula que ja sabien que ell havia utilitzat: “Lluiteu!”

Aquesta paraula, juntament amb la imatge de Trump amb el puny alçat i sang a la cara, s’han convertit en les icones d’aquesta convenció. Les imatges d’aquell moment envoltaven Trump mentre parlava, i el crit de “Lluiteu” va ser incorporat en una adaptació de “American Bad Ass” interpretada per Kid Rock poc abans que Trump pugés a l’escenari.