27.06.2023 - 21:40
Divendres, un any exacte després d’haver estat aprovada, entrarà en vigor la nova llei de telecomunicacions espanyola, la mesura estrella amb què el govern de Pedro Sánchez pretén de posar fi a les trucades publicitàries no sol·licitades.
Però això no vol dir pas que els consumidors deixin de rebre spam telefònic a partir d’aquesta setmana. La llei, tot i prohibir explícitament les trucades comercials que no disposin del “consentiment exprés” del consumidor, és plena de petites escletxes legislatives que posen en qüestió el futur sense trucades publicitàries que la normativa sembla que augura.
“L’interès legítim”, el gran escull
Malgrat englobar tota mena de disposicions relatives a l’àmbit de les telecomunicacions, l’entrada en vigor del text ha causat expectativa, sobretot, per l’article seixanta-sisè, referent a les trucades publicitàries. En concret, aquest article reconeix el dret dels consumidors a “no rebre trucades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial, tret que existeixi consentiment previ de l’usuari per a rebre aquesta mena de comunicacions comercials o bé en cas que la comunicació pugui emparar-se en una base de legitimació diferent de les previstes en l’article 6.1 del reglament (UE) 2016/679 de tractament de dades personals.”
La legislació, publicada al Butlletí Oficial Espanyol (BOE) el 29 de juny de 2022, concedia a les empreses un termini d’un any per a adaptar-s’hi i fer els canvis corresponents. Això vol dir que, a partir de divendres, les companyies que incompleixin la nova legislació i continuïn trucant als consumidors amb finalitats publicitàries podrien enfrontar-se a multes fins a vint milions d’euros en els casos més flagrants, segons que recull el text.
La llei significa un pas més en la campanya contra les trucades publicitàries de l’executiu espanyol, que l’any passat ja va limitar l’horari de les trucades comercials. Tanmateix, el text conté tota mena d’escletxes legislatives de què les empreses poden aprofitar-se per continuar fent trucades publicitàries amb impunitat.
Estrictament parlant, la normativa no prohibeix les trucades comercials no sol·licitades, sinó que les limita a dos supòsits.
El primer supòsit és que l’operador pugui argumentar que la trucada respongui a criteris d’interès públic, o bé que sigui imprescindible per als interessos vitals del ciutadà. Sota aquests supòsits s’inclourien enquestes demoscòpiques per part d’organismes oficials o bé campanyes de sensibilització, entre més.
El segon supòsit, i segurament el més comprometedor per al funcionament correcte de la llei, és que l’empresa operadora pugui acreditar que la trucada respon a un “interès legítim”, sigui del consumidor, de l’empresa o, fins i tot, d’un tercer.
El problema és que aquest criteri no està definit de manera estricta per la legislació vigent en matèria de protecció de dades, cosa que fa de l’interès legítim el gran comodí que les operadores podran continuar emprant per evitar possibles sancions.
Les empreses, segons un informe de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), poden al·legar interès legítim sempre que disposin d’un “acte afirmatiu clar que reflecteixi una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca” per part del consumidor. El problema és que la legislació vigent en matèria de protecció de dades no especifica en cap moment quina forma i caràcter ha de tenir aquest acte. Així, per exemple, una operadora podria esgrimir com a base legitimadora (és a dir: com a criteri que permeti d’acreditar interès legítim) el fet que el consumidor hagi estat client seu prèviament, o bé que estigui subscrit a la seva llista de correu electrònic. Una altra possibilitat seria que l’empresa operadora amagués entre els seus termes i condicions d’ús –un document que els consumidors solen aprovar sense haver-lo llegit– una clàusula per la qual el client autoritzaria futures trucades publicitàries, de manera que es protegiria dels efectes de la nova llei.
Les trucades de fora de l’estat espanyol, una altra incògnita
Una altra incògnita de la nova legislació és què passarà amb les trucades de fora de l’estat espanyol. És una qüestió particularment important en el cas del mercat de les telecomunicacions espanyol, on gran part de les trucades publicitàries s’externalitzen a centres ubicats en països hispanòfons de l’Amèrica Llatina. Atès que la nova legislació s’aplica a qualsevol empresa que operi a l’estat espanyol (amb independència del país d’origen de la trucada), la normativa sembla que hauria d’incloure també les trucades que provinguin de més enllà de les fronteres espanyoles.
Tanmateix, per poder sancionar qualsevol trucada estrangera, cal identificar primer la companyia responsable. Això, tot sovint, sol ser una tasca extremadament complicada: segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en dues trucades publicitàries de cada tres resulta impossible identificar-ne l’empresa responsable, i en tan sols una de cada deu s’aconsegueix tota la informació necessària per a poder tramitar la reclamació corresponent.
Un cas presentat fa poc davant l’AEPD il·lustra els problemes derivats amb la identificació de les trucades publicitàries. A mitjan any passat, un consumidor va denunciar Vodafone a l’agència després d’haver rebut unes quantes trucades publicitàries d’un teleoperador que s’identificava com a representant d’aquesta empresa de telefonia. A l’hora d’investigar la procedència de les trucades, l’AEPD va comprovar que procedien de números de prepagament del Perú i de Veneçuela, on l’agència no té jurisdicció. Vodafone, per la seva banda, es va limitar a declarar que no reconeixia cap dels números com a propis, i que no descartava que les trucades les hagués fet un operador fent-se passar per un treballador seu. Atès que no va poder establir un vincle jurídicament robust entre les trucades i Vodafone, l’AEPD va acabar arxivant la denúncia, i el cas es va tancar sense més conseqüències per a la companyia.
La llista Robinson, una alternativa que encara és vàlida
Per protegir-se d’aquestes deficiències, l’OCU –que ja ha demanat a les teleoperadores que no facin una “interpretació tramposa” de la nova llei– recorda en un comunicat que l’anomenada llista Robinson continua essent una de les opcions més eficients per a tots els consumidors que vulguin evitar de rebre publicitat no sol·licitada per telèfon, correu postal o bé correu electrònic. Amb l’entrada en vigor de la nova llei, afegeix l’agència, la inclusió en aquesta llista –que és gratuïta i es pot tramitar per aquest enllaç– “pot resultar un element probatori en cas d’incompliments flagrants per part de les operadores”.
