03.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
“No s’ha de descartar res”, va dir el president francès, Emmanuel Macron, en uns comentaris que van provocar un petit enrenou continental. Macron informava els periodistes al marge d’una reunió dilluns passat amb vint-i-cinc dirigents europeus a París sobre el suport continuat a Ucraïna mentre resisteix la invasió de Rússia. Kíiv ha viscut contratemps recents en el camp de batalla mentre lluita amb l’escassetat de municions i mà d’obra. El primer ministre eslovac, Robert Fico, amb opinions més favorables al Kremlin que molts dels seus companys, havia suggerit anteriorment que hi havia països europeus “preparats per enviar les seves pròpies tropes a Ucraïna”, una proposta que sembla que s’havia fet a unes altres autoritats europees assistents.
Autoritats dels Estats Units, Alemanya, Polònia, l’estat espanyol, la República Txeca i més països de l’OTAN van rebutjar el suggeriment sobre que consideraven d’enviar-hi tropes. Però Macron va triar “l’ambigüitat estratègica” i va subratllar la importància de no permetre que Rússia guanyés la guerra. “Us recordo que fa dos anys, molts al voltant d’aquesta taula deien: ‘Oferirem sacs de dormir i cascs’”, va dir als periodistes a la reunió de París. “Avui diuen: ‘Hem d’anar més de pressa i ser més forts per aconseguir míssils i tancs.’ Tenen la humilitat d’adonar-se que sovint hem anat de sis a dotze mesos endarrerits. Aquest era l’objectiu del debat d’aquesta nit. De manera que tot és possible si ens ajuda a assolir el nostre objectiu.”
Les autoritats del Kremlin van aprofitar les declaracions de Macron, amb l’argument que les tropes de l’OTAN a Ucraïna prefigurarien un enfrontament armat directe amb Rússia. “En aquest cas, no hauríem de dir que és probable sinó que és inevitable”, va dir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en referència a la perspectiva d’una guerra més àmplia.
El president rus, Vladímir Putin, encara presenta el conflicte com una batalla indirecta amb Occident, que, segons Moscou, dóna suport a Kíiv. I els governs occidentals s’esforcen a mantenir una distància plausible de la guerra, sense importar el suport ferm a la defensa d’Ucraïna. Però documents filtrats l’any passat van confirmar que alguns països de l’OTAN –inclosos els Estats Units, la Gran Bretanya i l’estat francès– havien desplegat un petit nombre de forces especials i assessors militars a Ucraïna en funcions no especificades probablement relacionades amb la feina i formació de suport logístic. La CIA dels Estats Units ha finançat i equipat parcialment també una extensa xarxa de bases d’espionatge a Ucraïna que ajuden els esforços de Kíiv per rastrejar els moviments de tropes russes i atacar els valuosos actius militars del Kremlin.
Sigui quina sigui la seva incidència, la realitat més profunda de la guerra a Ucraïna és que ja hi ha molts combatents estrangers en tots dos bàndols. Després de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna fa dos anys, milers de voluntaris simpatitzants, en gran part d’Occident i estats post-soviètics, es van allistar sota la bandera de Kíiv. La legió internacional que va sorgir s’ha desplegat a les primeres línies i en algunes de les batalles més cruentes de la guerra. Comprèn una variada representació d’incondicionals ideològics, combatents aguerrits i mercenaris. Alguns han guanyat fama a les xarxes socials per les seves connexions apassionades a la zona de guerra. Almenys cinquanta ciutadans nord-americans, la majoria antics veterans de l’exèrcit, han estat assassinats a Ucraïna.
Tot i que les dades oficials són una mica opaques, uns vint mil estrangers de més de cinquanta nacionalitats conformen la legió internacional d’Ucraïna, segons les autoritats ucraïneses. La setmana passada, enmig de les creixents preocupacions per l’escassetat de tropes, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va emetre un decret que permetia als ciutadans estrangers que resideixen legalment al país d’entrar a la Guàrdia Nacional, la branca militar del Ministeri d’Interior d’Ucraïna. El mes passat també va proposar una legislació que facilités la ciutadania als estrangers que defensaven Ucraïna. Unes altres brigades de voluntaris que lluiten per Ucraïna inclouen destacaments de combatents bielorussos oposats a la dictadura que té el suport de Putin, russos anti-Kremlin i ciutadans ètnicament turcs de Rússia i estats post-soviètics, com ara el Casaquistan i Quirguísia.
Rússia, malgrat un avantatge demogràfic colossal, s’ha enfrontat als seus propis desafiaments de mà d’obra durant el conflicte. Les seves onades de mobilització es van agrupar en reclutes no preparats de regions llunyanes del país i convictes endurits a les presons. Infamement, els soldats de l’organització Wagner, una companyia de mercenaris amb suport estatal rus, van participar en el que va ser un intent de cop d’estat de curta durada el mes de juny enmig de la ira interna per la gestió de la guerra.
El mes passat, Putin va emetre un decret que concedia per la via ràpida la ciutadania als estrangers que van signar contractes militars per lluitar en l’“operació militar especial” a Ucraïna. Segons l’Associated Press, les autoritats russes han fet batudes policíaques a les cases d’immigrants de l’Àsia central en unes quantes ciutats, on de vegades es pressiona els detinguts perquè s’allistin.
Rússia ha arribat molt més lluny per augmentar les tropes. S’ha informat que ciutadans de Síria, Cuba, el Nepal i l’Índia han estat desplegats al costat rus de la guerra. Alguns dels quals van ser enganyats pels traficants de persones; uns altres es van unir a la guerra per pura desesperació per ajudar les seves famílies a arribar a final de mes. La seva presència desmenteix la propaganda russa constant produïda pel Kremlin, que detalla relats de les forces russes capturant o “eliminant” mercenaris estrangers que lluiten per Ucraïna en un intent de subratllar la suposada il·legitimitat del govern de Kíiv. Un seguit d’històries recents descriuen les tràgiques i enrevessades línies de fractura generals de la guerra. Reuters va rastrejar els viatges dels cubans de la rodalia deprimida de l’Havana que es van trobar amb reclutadors a les xarxes socials, i després se’n van anar cap a Rússia i, més tard, a Ucraïna.
El govern del Nepal ha demanat a Rússia que enviés centenars de ciutadans nepalesos reclutats per lluitar per ells a la guerra. Segons els funcionaris de Katmandú, més de dos-cents nepalesos han anat als camps de batalla d’Ucraïna, almenys catorze s’han mort, i un nombre indeterminat són sota custòdia ucraïnesa. Uns altres analistes diuen que el nombre real de nepalesos enviats a lluitar per Rússia a Ucraïna és molt més gran, potser de milers.
Per als nepalesos pobres, la perspectiva d’un sou de dos mil dòlars el mes i un probable accés a un passaport amb més possibilitats de mobilitat que el seu és un argument de pes. Però els combatents que tornen expliquen històries de terror en què ells i més estrangers van ser enviats a la batalla com a carn de canó.
“No em vaig unir a l’exèrcit rus per plaer. No tenia cap oportunitat laboral al Nepal”, va dir a la CNN Ramchandra Khadka, de trenta-set anys, que va tornar al Nepal després de ser ferit a Ucraïna. “Però en retrospectiva, no va ser la decisió correcta. No ens vam adonar que seríem enviats a la primera línia tan ràpidament i com seria la situació d’horrible.” The Hindu, un diari indi important, va documentar com almenys cent indis van ser reclutats per l’exèrcit rus com a “ajudants de seguretat de l’exèrcit”. Alguns no tenien ni idea que els contractes que signaven els posarien a la línia de foc; un grup d’indis que excavaven trinxeres per a les tropes russes a la regió de Donetsk van ser colpejats per un atac amb míssils ucraïnesos la setmana passada, que va matar-ne almenys un.
En declaracions a la BBC, un home del Caixmir va descriure com va ser ferit mentre entrenava prop de la ciutat ocupada de Mariúpol amb deu persones de l’Índia, el Nepal i Cuba. “No havia tocat mai una pistola”, va dir al mitjà britànic. “Feia molt de fred i, amb l’arma a la mà esquerra, em vaig acabar disparant al peu.”
Ucraïna també ha vist un augment de combatents del Sud Global. Associated Press ha investigat com nombrosos antics soldats a Colòmbia, que manté un dels exèrcits permanents més grans d’Amèrica Llatina, han entrat a la legió internacional. La seva participació no té el caràcter ideològic dels legionaris estrangers que van acudir a Ucraïna en els primers mesos de la guerra. “Són com els immigrants llatinoamericans que van als Estats Units a la recerca d’un futur millor”, va dir a l’AP un metge colombià ex-combatent que ha entrenat mercenaris que hi van. “No són voluntaris que volen defensar la bandera d’un altre país. Solament estan motivats per la necessitat econòmica.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
