Les trombosis d’AstraZeneca són remotes i tenen tractament: això és tot el que en sabem

L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha dit finalment que hi ha un vincle entre la vaccinació amb AstraZeneca i alguns casos de trombosis. Però tots els vaccins tenen efectes secundaris, i les dades de l’EMA indiquen que, en el cas d’AstraZeneca, els casos de trombosi són molt remots: prop d’un cas cada cent mil vaccinats. Fins i tot hi ha països on la proporció és encara inferior, com al Regne Unit, amb un cas cada sis-cents mil habitants, tot i que aquestes dades encara no són definitives. L’agència, doncs, ha emès un missatge de tranquil·litat: hi ha pocs casos, la gran majoria no han causat la mort dels pacients i el vaccí d’AstraZeneca és “segur i eficaç” perquè els beneficis que té són clarament superiors als riscs.

De moment, l’EMA no ha pogut escatir ni els motius d’aquest vincle entre vaccí i coàguls ni tampoc els factors de risc específics, tot i que ha explicat que la majoria de casos es troben en dones menors de seixanta anys. Tanmateix, sí que ha comparat la mena de trombosis detectades, que són molt inusuals, amb un efecte secundari també molt inusual de l’heparina, un fàrmac anticoagulant habitual. Gràcies a això, l’EMA pot afirmar que, si es detecten i es tracten aviat, es pot evitar que aquests coàguls originin complicacions.

Qui va observar per primera vegada aquesta similitud amb el cas de l’heparina va ser un científic alemany especialista en trombosis, Andreas Greinacher, i el seu equip de la Universitat de Greifswald. Aquest cap de setmana, la prestigiosa revista Science ha publicat un article sobre l’estudi de Greinacher i ha explicat que el referent de l’heparina pot ajudar a prevenir els coàguls.

Un cas semblant aclareix el problema del vaccí

L’heparina és un medicament que s’administra precisament per evitar els coàguls de sang, però en alguns pacients origina l’efecte contrari, és a dir, causa aquestes gleves de sang. Això passa per una reacció poc freqüent: quan l’heparina entra a l’organisme s’uneix amb una proteïna que hi ha a les plaquetes, les cèl·lules encarregades de la coagulació. La reacció del sistema immunitari és generar anticossos contra l’heparina, però com que l’heparina s’ha unit a les plaquetes, el propi cos suprimeix en massa les plaquetes.

Si hi ha menys plaquetes hi hauria d’haver menys coagulació, però com que les plaquetes s’han activat abans, quan s’han unit amb l’heparina, han anat deixant anar una micropartícula que augmenta la producció de trombines, un enzim essencial que contribueix a fer coàguls. Això causa una combinació de factors que sembla una paradoxa: baixen les plaquetes, que serveixen per a coagular, però augmenta la coagulació.

El quadre dels vaccinats amb trombosi i la connexió amb l’heparina

Aquesta paradoxa originada per l’heparina és una situació extraordinàriament inusual, que passa en casos molt concrets, com ara algunes leucèmies o ferides greus que requereixen tanta coagulació que les plaquetes es consumeixen. Ara l’equip de Greinacher ha vist que alguns pacients que han tingut trombosis i havien rebut el vaccí d’AstraZeneca presentaven unes condicions semblants.

Tal com explica l’article de Science, l’origen de la investigació va ser una infermera vienesa de quaranta-nou anys que va anar a l’hospital amb nàusees i malestar estomacal. L’havien vaccinada amb AstraZeneca cinc dies abans dels símptomes. La pacient es va morir l’endemà, però l’hematòloga que la va tractar, Sabine Eichinger, va quedar astorada perquè tenia les plaquetes baixes i alguns coàguls sanguinis, però no tenia ni leucèmia ni cap ferida ni res de semblant. Eichinger es va posar en contacte amb Greinacher, expert a tractar aquest efecte secundari de l’heparina.

Greinacher va demanar a l’Institut Paul Ehrilch, que supervisa la seguretat dels vaccins a Alemanya, si la resta de casos de vaccinats amb AstraZeneca que havien fet trombosis tenien les plaquetes baixes. Va obtenir dades de vuit pacients i en tots la resposta va ser que sí. I no tan sols això, sinó que les plaquetes d’aquests pacients tenien la mateixa afectació que quan s’hi uneix l’heparina. I llavors va batejar les trombosis associades amb AstraZeneca. El trastorn s’anomena VIPIT, unes sigles en anglès que volen dir “trombocitopènia pro-trombòtica induïda pel vaccí”. “Trombocitopènia” vol dir ‘plaquetes baixes’ i “pro-trombòtica”, ‘que fa coagular’.

Sis símptomes que us han d’alertar i l’esperança dels tractaments

Per a evitar que els pacients tractats amb heparina tinguin la reacció adversa i coagulin massa, és fonamental que hi hagi una supervisió mèdica periòdica dels nivells de plaquetes dels pacients, a fi d’identificar amb celeritat si les plaquetes es consumeixen i més endavant això pot causar trombosis. L’EMA ha assenyalat indicis que, en el cas dels vaccinats amb AstraZeneca, poden contribuir a una detecció ràpida del possible excés de coagulació. Concretament, els ha recomanat que vagin a veure un metge si durant les dues setmanes posteriors a la vaccinació presenten problemes respiratoris, mal al pit, inflor a les cames, dolor abdominal persistent, símptomes neurològics com ara mal de cap fort o visió borrosa, o petits hematomes en zones del cos allunyades del lloc de vaccinació.

En el cas dels pacients tractats amb heparina, quan es detecten plaquetes baixes s’interromp el tractament i hi ha diverses solucions que, en cada cas, ha de valorar un metge. La principal és l’administració d’un medicament anticoagulant alternatiu i adequat, inhibidor directe de les trombines. N’hi ha uns quants d’eficaços que ja s’han fet servir en pacients afectats accidentalment per l’heparina. De la mateixa manera, si en els vaccinats s’identifica el mateix procés aviat, el risc també es pot reduir. Andreas Greinacher ha indicat, per exemple, que una solució per a aquests pacients són els tractaments amb immunoglobulines endovenoses. A més, la Societat Alemanya de Tractament de Trombosis ha estipulat un seguit de tractaments possibles per als vaccinats que puguin desenvolupar l’efecte advers.

De tota manera, les xifres de fatalitat són minoritàries fins i tot dins la inusualitat de la reacció adversa, tant en el cas de l’heparina com en el del vaccí, segons les dades que hi ha disponibles. De tots els pacients tractats amb heparina que tenen la reacció adversa, només entre un terç i la meitat acaben tenint una trombosi venosa o arterial entre cinc dies i catorze després de començar el tractament amb el medicament. I no totes aquestes trombosis són mortals, a banda que és més probable que el pacient se’n surti si la detecció és ràpida. Semblantment, dels 86 casos de vaccinats amb trombosis registrats per l’EMA, 18 van acabar amb la mort dels pacients.

Cal recordar, malgrat tot, que si bé l’EMA ha associat directament les trombosis de vaccinats amb els efectes de l’heparina, les investigacions científiques encara no s’han acabat.