Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV en unes excavacions al castell de Besora

Un equip de recerca de la UAB i l’empresa ATICS han identificat el bacteri de la pesta negra en un individu enterrat el segle XIV al cementiri del castell de Besora (Osona). La troballa confirma que l’epidèmia que va assolar Europa a l’edat mitjana també va arribar a les zones rurals de l’interior de Catalunya. Els experts diuen que aquest descobriment obre la possibilitat de fer estudis pioners relacionats amb mecanismes adaptatius en la resposta a patògens en les poblacions humanes a Catalunya. “El fet que el cementiri tingui les restes d’enterraments des del segle XI fins al XIX pot permetre de testar de manera empírica els canvis genètics que s’han anat produint”, diu Cristina Santos, responsable de l’estudi genòmic.

L’enterrament contenia les restes esquelètiques de tres adults que van ser inhumats simultàniament. La datació de carboni 14 va situar l’enterrament entre els anys 1300 i 1370, coincidents amb la gran epidèmia de pesta negra del segle XIV. Malgrat la degradació de les mostres, les investigadores de la UAB van identificar l’ADN antic del bacteri de la pesta negra en les restes dentals d’un dels individus.

A més, en la campanya d’excavació arqueològica d’enguany s’hi han localitzat dues fosses més amb enterraments múltiples, en aquest cas, amb les restes de tres individus, tant adults com infants, en cadascuna. El fet que aquests enterraments siguin pròxims a la tomba localitzada l’any passat i que siguin als nivells que correspondrien cronològicament amb la gran epidèmia de pesta negra del 1348 porta a pensar a l’equip de recerca que també podrien ser individus que es van morir per la infecció. Durant els mesos vinents es farà una primera anàlisi genòmica per confirmar-ho.

El mateix equip de recerca de la UAB ja va identificar el bacteri de la pesta negra l’any passat a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a la necròpolis de Cal Pa i Figues. El laboratori d’ADN antic i modern de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB va ser el primer de Catalunya a detectar el bacil. Els resultats obtinguts ara el consoliden com una de les infrastructures més importants del país per a l’anàlisi d’ADN antic. L’estudi genòmic l’han dut a terme investigadores de la Unitat d’Antropologia Biològica al laboratori d’ADN antic i modern de la UAB, amb la direcció de Cristina Santos, investigadora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.