25.07.2018 - 22:00
L’aigua líquida és l’element imprescindible per a la formació de la vida, si més no, la forma de vida com es coneix a la Terra. Després de quinze anys d’exploració, la nau espacial MarsExpress, de l’Agència Espacial Europea (ESA), ha trobat un llac d’aigua líquida, d’uns vint quilòmetres d’amplada, sota capes de gel i de pols de la zona polar del sud de Mart. L’estudi el va publicar ahir la revista Science.
Fa temps que la missió MarsExpress va descobrir que hi havia hagut aigua líquida al planeta vermell, va trobar-hi minerals i accidents geogràfics que només es podrien haver format en presència d’aigua. Tanmateix, el clima havia canviat durant els quatre mil milions d’anys del planeta i les circumstàncies ja no permetien que a la superfície n’hi hagués. Per això, els científics van començar a cercar-ne sota la superfície.
També fa temps que se sospitava que hi havia aigua líquida a la base dels casquets polars de Mart, perquè, segons estudis fets a la Terra, el punt de fusió de l’aigua disminueix sota la pressió d’una glacera que ho cobreix. A més, la presència de sals a Mart podria mantenir l’aigua líquida fins i tot a temperatures sota zero. Però fins ara, les mostres del radar avançat de MARSIS (de la nau MarsExpress), no havia estat concloent.
‘Aquesta descoberta és un punt destacat per a la ciència planetària i contribuirà a la nostra comprensió de l’evolució de Mart, la història de l’aigua al nostre planeta veí i la seva habitabilitat’, diu Dmitri Titov, científic del projecte.
Com se sap que és aigua líquida?
La recerca del radar mostra que la regió del pol sud de Mart és composta de moltes capes de gel i pols a una profunditat d’1,5 quilòmetres, aproximadament, dins l’àrea de 200 quilòmetres que s’ha analitzat en aquest estudi. En concret, el radar va identificar un reflex brillant sota els dipòsits estratificats dins d’una zona de 20 quilòmetres d’ample.
A l’hora d’analitzar les propietats dels senyals de radar reflectides, i considerant la composició dels dipòsits estratificats i el perfil de temperatura esperat sota la superfície, els científics van interpretar aquesta característica brillant com una interfície entre el gel i un cos estable d’aigua líquida. Perquè MARSIS pogués detectar aquest cos d’aigua, hauria de tenir, com a mínim, unes quantes desenes de centímetres de fondària.
‘Aquesta anomalia subsuperficial a Mart té propietats del radar que coincideixen amb l’aigua o els sediments rics en aigua’, diu Roberto Orosei, investigador principal de l’experiment MARSIS i autor principal de l’article de Science. ‘Aquesta és només una petita àrea d’estudi, però és una perspectiva emocionant pensar que podria haver-hi més bosses subterrànies d’aigua en altres llocs, encara per descobrir.’
Llacs subglacials a la Terra
La troballa recorda el llac Vostok, descobert a uns quatre quilòmetres per sota del gel de l’Antàrtida. Se sap que algunes formes de vida microbiana prosperen en els ambients subglacials terrestres. La qüestió és si els pous subterranis d’aigua líquida salada i rica en sediments a Mart podrien proporcionar també un hàbitat adequat per a la vida. Si hi va haver vida a Mart o si n’hi podria haver és encara una pregunta oberta, i això precisament continuaran explorant les missions marcianes.
