Troben part d’un crani d’una espècie extinta del plistocè al jaciment del Barranc de la Boella de la Canonja

L’estudi de les restes parcials d’un crani que es va recuperar al jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), durant la campanya anterior, confirma que la troballa és excepcional perquè són restes d’Ursus deningeri. És una espècie extingida que habitava a Euràsia durant el plistocè (entre fa 1,8 milions d’anys i fa 10.000 anys), i que es troba en la línia evolutiva de l’ós bru actual, present al nord de la península ibèrica. Els arqueòlegs acabaran dissabte la divuitena campanya d’excavacions a la Boella, que s’han concentrat en dues de les localitzacions tradicionals del jaciment: la Mina i la Cala 1. En totes dues s’ha ampliat la col·lecció d’eines de pedra, considerada una de les més importants d’Europa en aquesta cronologia.

En les excavacions d’enguany s’han descobert noves restes d’hipopòtams i dels grans mamuts que van habitar al Camp de Tarragona, a més de cavalls, bisons i cérvols. Les restes solen estar en un estat de conservació molt deficient, de vegades amb óssos gairebé irrecognoscibles, i han de ser sotmeses a una restauració molt lenta i delicada.

L’excavació arqueològica al jaciment del Barranc de la Boella va començar el 8 de setembre i acaba dissabte. L’han dirigida els investigadors de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú, i hi han participat investigadors i estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Barcelona, del Museu de Ciències Naturals espanyol, de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de León. També es destaquen les col·laboracions internacionals del Museu d’Història Natural de París, la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i la Universitat de Coimbra (Portugal).

Col·lecció d’eines única

La col·lecció d’eines de pedra de la Boella ha estat objecte de dos articles científics acabats de publicar a prestigioses revistes científiques internacionals: Frontiers in Earth Science i Journal of Paleolithic Archaeology. Aquests estudis reforcen la hipòtesi que el jaciment del Barranc de la Boella representa “una dispersió humana procedent d’Àfrica”, que va començar fa 1,4 milions d’anys, aproximadament.

Aquests primers grups humans portaven noves tecnologies, com l’acheuliana, coneguda popularment com la cultura de les destrals de mà. Són situats en les primeres dispersions humanes cap a Europa i connectats amb evidències trobades a les portes d’Euràsia. També referma la hipòtesi que existia una ruta costanera de la Mediterrània septentrional per a arribar a l’Europa occidental, concretament al Barranc de la Boella, on aquests grups humans van trobar recursos abundants.