06.03.2025 - 16:04
Un veí de Dúrcal, a Andalusia, que el 1994 va ser donat legalment per mort després de deu anys desaparegut ha estat trobat sense vida a Quart de Poblet (Horta Sud) com una de les víctimes de la gota freda, una rocambolesca història que la família acull amb “alleujament” però també amb incertesa. Es tracta de Miguel Morales, un home que ara tindria setanta-dos anys i que el 1984, amb trenta-un anys i dues filles petites, va desaparèixer del seu domicili, a Dúrcal, un municipi granadí d’uns set mil habitants, sense portar cap document oficial.
Segons ha explicat a Efe Sara Morales, una de les seves filles, van rebre la notícia de la troballa del cos sense vida del seu pare el mes de novembre. La Guàrdia Civil els va comunicar que les empremtes dactilars l’havien identificat com a Miguel Morales. “Vam pensar que era una equivocació. Com que hi havia tant enrenou per la fatídica situació de la gota freda, vam creure que es tractava d’un error”, explica Sara, que solament tenia un any quan va desaparèixer el seu pare. No va ser fins que els va telefonar la jutge forense quan van donar credibilitat a la història.
Però abans que el seu cos sense vida aparegués en un camp de taronges de Quart de Poblet, Miguel Morales ja va ser donat per mort per un jutjat de Granada el 1994, en complir-se deu anys de la seva desaparició sense cap rastre del seu parador. Durant aquests deu anys, explica Sara, no en van tenir cap notícia, ni tampoc hi va haver moviments bancaris ni rastre d’activitat a la seguretat social: “La nostra hipòtesi és que ha viscut com un indigent durant tots aquests anys”.
No era la primera vegada que abandonava el domicili: “Tenia el costum d’anar-se’n dos dies o un mes però sempre tornava, fins que aquella vegada no ho va fer (…) Ell tenia problemes psiquiàtrics, va estar un parell de vegades ingressat en un centre psiquiàtric de Granada quan érem petites, però també se n’anava i després tornava”. Diu sentir cert “alleujament” per la troballa del cos del seu pare però lamenta no haver rebut una explicació per part seva en tots aquests anys, encara que la família, que encara conserva el seu passaport i el llibre de família, “va girar full” i la seva mare “va refer la seva vida”. “Després de la gota freda, em va trucar un funcionari de la Seguretat Social per dir-me que a seixanta-cinc anys li hauria correspost una paga de jubilació, però no la va sol·licitar”, detalla.
