11.07.2016 - 14:05
CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 11 (EUROPA PRESS)
Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) i del Centre Nacional de la Recherche Scientifique (CNRS), han identificat 344 vestigis arqueològics al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, la majoria situats a 2.200 metres d’altitud.
Del total de restes trobades, sobretot en zones actuals de pastures i praderies–, 221 estan en llocs a l’aire lliure com murs; possibles estructures d’habitatges, moltes de les quals formen assentaments complexos; i petits cercles de pedres que podrien representar monuments funeraris, tot i que estan sense excavar, segons ha informat la UAB aquest dilluns en un comunicat.
Als investigadors els ha sorprès que 165 vestigis s’han descobert entre els 2.200 i 2.400 metres d’altitud, 69 entre els 2.400 i 2.600 i deu per sobre dels 2.600, a més hi ha fins a 69 jaciments de grans dimensions situats en zones poc propícies per a l’assentament humà i que ara es presenta com un espai d’interès arqueològic.
El coordinador del projecte i professor del Departament de Prehistòria de la UAB, Ermengol Gassiot, ha assenyalat que la troballa dins o prop de zones de pasturatge “reforça la vinculació de l’ocupació humana del territori amb les pràctiques ramaderes i alhora obre la incògnita sobre el grau de responsabilitat humana sobre els paisatges de prats actuals”, en aquest sentit, contradiu la percepció que hi havia que en aquestes altituds estaven preservades de la mà de l’home.
TERRITORI OCUPAT
El treball portat a terme permet que es converteixi en una de les àrees amb informació cronològica més detallada dels Pirineus i dels sistemes muntanyosos d’Europa sobre l’ocupació humana, que va ser de manera continuada des de fa uns 10.700 anys, amb el Neolític –entre el 3.400 i 2.300 abans de Crist– com l’època amb una presència més elevada de vestigis i durant l’Edat de Bronze i del Ferro s’ha constatat una reducció important que han atribuït al canvi de patrons d’assentament.
Les dades recollides són fruit d’un programa d’investigació d’arqueologia de muntanya, encarregat per la direcció del parc nacional fet al llarg de deu anys (2004-2014) i que s’han publicat en un article en la revista especialitzada ‘Quaternany International’.
Els investigadors han ampliat el radi d’actuació fins a la superfície del Pirineu aragonès i és probable que es faci a l’andorrà, de manera que esperen augmentar la xifra de vestigis.
