[RECULL FOTOGRÀFIC] Troben els menorquins de fa vint-i-tres segles a Torre d’en Galmés

El jaciment talaiòtic de Torre d’en Galmés, a Menorca, no deixa de donar sorpreses a l’equip d’excavadors que hi treballa. La darrera troballa que han fet i que avui s’ha donat a conèixer són les restes humanes d’un individu adult del qual encara no s’ha pogut determinar el sexe. L’han trobat en un nou espai domèstic amb unes quantes estances. Segons els arqueòlegs, aquests habitacles van tenir un sostre d’argila i fang. S’estima aquesta persona es va morir entorn del segle III abans de Crist.

Informació sobre la vida al poblat

Una de les peculiaritats de la troballa, perquè dóna informació sobre els costums dels pobladors, és que els ossos d’aquest individu, passat un temps després de mort, van ser reunits i amuntegats. Ara, s’hauran de confirmar les diferents teories sobre la raó d’aquest amuntegament.

Segons que descriuen els tècnics, l’esquelet era cobert per una capa d’enderrocs, de manera que quan es va dipositar a la casa, encara no havia caigut del tot. Amb tot, el cos, era damunt un nivell de pedres caigudes de manera que, probablement, la casa estava abandonada.

A més de l’esquelet, a la mateixa estança s’hi han trobat trenta-quatre anses d’àmfora reutilitzades com a pesos de teler.

L’associació Amics del Museu de Menorca treballa en aquest jaciment d’ençà de fa més de vint anys. En aquesta campanya, també hi participen estudiants i graduats de diferents universitats i voluntaris de Menorca. Ara, els manca una setmana més de feina i no descarten de fer més troballes.

El poblat més ben conservat

El poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés és un dels més grans de les Illes i el més ben conservat de Menorca. Es té la certesa que va ser habitat d’ençà del començament del període naviforme, 1600 abans de Crist, fins a l’època medieval. És un dels poblats amb una representació més bona de cases circulars. Té tres talaiots, quatre hipogeus i l’espectacular recinte de la taula.

Aquestes restes de la cultura talaiòtica són una part fonamental dels elements que integren la candidatura de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, que s’ha de decidir els mesos vinents.