16.01.2025 - 11:27
|
Actualització: 16.01.2025 - 12:37
Els arqueòlegs han trobat 35 tombes de persones enterrades a l’església vella de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) en l’època de l’alta edat mitjana. El jaciment es va descobrir als anys seixanta durant la construcció de la urbanització Serra-Sol. En aquell moment es van evidenciar diferents fases de construcció del temple i 13 tombes inicials. Amb el pas dels anys, s’han trobat més restes humanes i actualment ja hi ha documentades una cinquantena de restes, a les quals se sumaran les 35 tombes d’aquesta campanya. El consistori té la intenció de museïtzar l’espai, i per això l’actual campanya s’ha centrat en la documentació de les tombes.
Les 35 tombes que s’analitzen i documenten a Santa Cristina d’Aro presenten diferents estats de preservació, segurament pels components àcids del terreny. En alguns casos encara es poden identificar restes òssies i hi ha cossos amb posicions forçades. Hi havia la intenció d’elevar el cap. A més, les investigacions arqueològiques han pogut demostrar que hi ha restes d’altres ossos, fet que demostra que reutilitzaven les tombes per a més cossos.
En una de les tombes hi ha una coberta de lloses i a l’interior s’ha trobat el cos d’un infant que va ser enterrat amb el cos d’un adult. Destaquen les dimensions de la tomba, que fa 2,2 metres de longitud. Els arqueòlegs creien que podia ser per tal de fer-hi entrar els dos cossos.
Però, després d’analitzar el fèmur de les restes adultes, s’ha comprovat que l’individu feia entre 1,8 i 1,85 metres d’alçada, una mesura excepcional en aquesta època històrica, sobretot a causa de les deficiències nutricionals i de salut. I els investigadors creuen que aquest devia ser el condicionant per a fer una tomba més gran de l’habitual.
L’alta densitat de tombes que s’han trobat a l’exterior de la capçalera de l’església demostra que hi havia un objectiu d’enterrar-se a prop de la part més sagrada del temple i gaudir de privilegis religiosos després de la mort. A més, els estudis han relacionat aquesta església vella amb una zona habitada propera a Santa Cristina d’Aro. De fet, s’han detectat restes d’un forn sota de dues tombes. Això podria certificar els orígens del primer poblament que va tenir l’església paleocristiana de Santa Cristina.
Un temple que va quedar en desús a partir del segle X, quan es va traslladar tota l’activitat a l’església d’origen romànic que hi ha en funcionament avui dia.