Una troballa a Menorca demostra que fa 3.000 anys ja es consumien drogues a Europa 

  • És una anàlisi d'un manyoc de cabells humans procedents de la cova d'Es Càrritx

VilaWeb
Fotografia: Scientific Reports.
EFE / Redacció
06.04.2023 - 19:46
Actualització: 07.04.2023 - 16:58

Una troballa revela que fa 3.000 anys, a l’edat de bronze, ja es consumien drogues a Europa i la prova és a Menorca. Concretament, s’ha analitzat un manyoc de cabells humans procedents de la cova d’Es Càrritx, descoberta el 1995. Els investigadors conclouen que antigues cultures ja feien servir drogues al·lucinògenes derivades de les plantes. Aquestes troballes, publicades a la revista Scientific Reports constitueixen la primera prova directa del consum de drogues a Europa a l’antiguitat, i segons que expliquen els investigadors, podrien haver-se utilitzat com a part de cerimònies i rituals.

Les proves anteriors del consum prehistòric de drogues a Europa es basaven en indicis indirectes, com ara la detecció d’alcaloides de l’opi a recipients de l’edat de bronze, la troballa de restes de plantes narcòtiques en contextos rituals i l’aparició de plantes narcòtiques en representacions artístiques.

L’equip, format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Valladolid, va examinar flocs de cabells de la cova d’Es Càrritx, que va ser ocupada per primera vegada fa uns 3.600 anys i que comptava amb una cambra utilitzada com a espai funerari fins fa uns 2.800 anys.

Els autors van fer servir cromatografia líquida d’ultra alta resolució i espectroscòpia de masses d’alta resolució per detectar la presència dels alcaloides atropina, escopolamina i efedrina en aquests cabells. L’atropina i l’escopolamina es troben de forma natural a la família de les solanàcies i poden provocar deliris, al·lucinacions i alteracions de la percepció sensorial. L’efedrina és un estimulant derivat de certes espècies d’arbusts i pins, que pot fer créixer l’excitació, l’estat d’alerta i l’activitat física. Els autors van detectar escopolamina, efedrina i atropina en tres mostres de cabells replicades.

Els autors suggereixen que la presència d’aquests alcaloides pot ser causada pel consum d’algunes plantes com la mandràgora o la pomera espinos. Creuen que aquestes plantes medicinals podrien haver-se utilitzat com a part de cerimònies rituals fetes per un xaman. Els cercles concèntrics dels recipients de fusta podrien representar ulls i ser una metàfora de la visió interior relacionada amb un estat alterat de consciència induït per les drogues.

A causa dels canvis culturals que hi va haver fa uns 2.800 anys, els autors especulen amb la possibilitat que els recipients de fusta se segellessin a la cambra de la cova per preservar aquestes antigues tradicions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor