08.12.2023 - 21:40
Teixir ponts entre pobles de Catalunya Nord i sud i desenvolupar projectes comuns. Aquests són els principals objectius de la primera trobada sense fronteres dels municipis catalans que es fa a Sant Cebrià de Rosselló, en què participaran representants de seixanta-sis ajuntaments nord-catalans i del Principat. La jornada l’organitza Angelets de la Terra, una entitat cultural nascuda l’any 2001 que treballa per la defensa de la llengua i la cultura catalana a Catalunya Nord. El coordinador, Ramon Faura, explica que permetrà de fer xarxa: “Que els ajuntaments d’una banda i l’altra parlin, creïn amistat i puguin desenvolupar projectes en l’àmbit de l’ensenyament, la cultura o l’economia.” Ara com ara ja hi ha uns quants ajuntaments que treballen plegats en projectes, però Faura fa una crida que n’hi hagi molts més.
En la jornada hi haurà prop d’un centenar de representants, entre els quals, batlles, regidors de govern i regidors a l’oposició. La majoria dels municipis són del Rosselló i de l’Alt Empordà. La idea va néixer fa un parell de mesos, després d’haver constatat que la majoria dels pobles de Catalunya Nord –un 75%, segons Faura– eren partidaris de tirar-ho endavant per estrènyer el lligam amb municipis del sud. “Els municipis que vénen tenen la intenció i voluntat de fer coses conjuntament”, explica Faura.
La trobada començarà avui a les 10.00 i s’acabarà a les 16.00. Entre més qüestions, se signarà conjuntament una carta comuna dels càrrecs electes. El document insta els ajuntaments a designar una persona que s’encarregui de desenvolupar intercanvis entre el nord i el sud; participar en les reunions que es facin; convidar càrrecs electes dels municipis amics i fer-los intervenir durant les celebracions oficials; organitzar sortides per enfortir lligams entre els veïns i promoure la llengua, la cultura, la història i la identitat comuna amb projectes compartits destinats a esborrar la frontera mental.
Vegeu la carta que signaran els càrrecs electes:
“Tenim ganes d’enfortir la solidaritat”
Faura fa valdre que Catalunya Nord ha participat activament en suport dels represaliats independentistes i el dret d’autodeterminació. “Després del Primer d’Octubre hem organitzat cinc manifestacions o sis. Hem vist que hi havia solidaritat molt potent del nord cap al sud. Els polítics també ho han vist. I hem pensat que seria una pena que quedés en això. És a dir, si hi ha ganes de ser solidaris, també hi ha d’haver ganes de trobar-nos després, no? De continuar fent coses i d’enfortir la solidaritat”, explica. Diu que d’ençà del 2017, s’han fet unes quantes activitats centrades a millorar el vincle amb el sud, però que encara ara hi ha molt desconeixement de la identitat de Països Catalans, malgrat els projectes que uneixen nord i sud, com ara l’hospital transfronterer de la Cerdanya i la Casa de la Generalitat de Perpinyà.
“Hi ha una frontera mental molt marcada”, lamenta Faura, que destaca que a Catalunya Nord i hi ha un sentiment fort de pertinença, de projecte comú. “Quan es fan reunions transfrontereres a Perpinyà, es parla de la relació franco-espanyola. Això no facilita la fluïdesa de les relacions. Nosaltres som catalans, no pas franco-espanyols. Si partim de la base que som franco-espanyols, perdem tot el suc que ha sorgit d’ençà del 2017. Perquè si hi va haver un suport tan fort de nord a sud és perquè també som catalans”, diu.
L’aplec d’avui també servirà per a deixar de banda el marc imposat pels estats i establir-ne un d’alternatiu de relacions entre el nord i sud: “Volem desenvolupar una trobada catalana per curar les cicatrius de la història, les ferides. I et parlo del Tractat dels Pirineus del 1659, de la separació entre el nord i el sud.” A parer de Faura, això també fa que es perdi la llengua, malgrat que es mantinguin la identitat i el sentiment. L’entitat Angelets de la Terra, conscient de la problemàtica, va elaborar el Llibre blanc de Catalunya Nord, un document amb cinquanta-cinc propostes destinades als electes de Catalunya Nord perquè es comprometin a normalitzar l’ús del català i l’aprenentatge. Però no tan sols això, també és una eina per a fomentar les tradicions populars i establir vincles amb la resta dels Països Catalans.
