‘Trinxeres’, una oportunitat perduda

Quan la tardor passada TV3 va anunciar el programa ‘Trinxeres’, que tenia la finalitat de recórrer l’últim front important de la guerra civil –des dels Pirineus fins al delta de l’Ebre–, ens va alegrar la iniciativa i, certament, va desvetllar el nostre interès. Albiràvem l’esperança de poder contemplar una mostra diferent de tot allò que s’ha pogut veure a la televisió sobre aquesta temàtica, i pensàvem de quina manera podríem ‘escoltar’ la gent que conviu en aquella part del territori català que va patir la guerra de ben a prop.

Tenint en compte el que s’ha vist fins ara, hem pogut constatar el fet que tres periodistes recorren uns 350 quilòmetres de la línia de front, que es cansen tot caminant i també que destinen més de la meitat del temps a mostrar el paisatge divers de les zones que visiten i a fer paleses les trifulgues que suscita la seva activitat quotidiana. Tanmateix, ens sembla que en el que pertoca a la transmissió dels sentiments que es desprenen del seu contacte amb la gent no van pas gaire lluny; i que quan van apareixent els testimonis per parlar dels seus records i vivències, no els tracten amb profunditat i ràpidament donen la feina per feta. El discurs és massa sovint superficial i ens adonem, a més, que la contemplació dels elements relacionats (bombes, obusos, búnquers) supera l’escoltament de paraules o històries amb un mínim de recorregut.

Formem part d’un grup de treball que anomenem A l’Escolta de les Generacions, Violència i Salut Mental, i que es nodreix d’un col·lectiu de psicòlegs, psiquiatres, psicoterapeutes i psicoanalistes. Ens reunim periòdicament per tal d’analitzar com es van transmetent els traumes viscuts i patits durant la guerra civil a les generacions següents. La nostra societat va viure aterrida, va patir l’horror i la violència d’una guerra civil, l’atrocitat d’una dictadura i, a més, una transició que va pagar amb el silenci el preu de tota aquesta irracionalitat… La violència anul·la la capacitat de pensar i d’actuar en conseqüència, i propicia una societat buida de valors, que obtura la possibilitat d’establir un discurs de la veritat i fa que algunes generacions s’instal·lin en una còmoda ignorància i s’oblidin de recuperar la dignitat i de retrobar els fonaments de l’ètica més elemental.

Vet aquí la nostra decepció havent vist com s’ha enfocat el programa televisiu i com s’ha perdut la possibilitat de mostrar alguns altres aspectes desconeguts sobre la temàtica que ens ocupa, de posar damunt la taula més testimoniatges que puguin completar-la, de reflexionar sobre aquell llegat que encara manté una gran incidència en el nostre entorn, és a dir, en la primera, segona, tercera i quarta generacions després de la guerra civil del 36.

Creiem que la bona intenció de fer un programa d’aproximació al gran públic no ha resultat tal volta prou seriosa i hi hem pogut constatar una certa banalització del contingut, en el qual no es reconeixen a fons els efectes de la catàstrofe social que el conflicte bèl·lic va tenir i, com ja hem esmentat, d’allò que implica la transmissió del trauma psíquic en l’imaginari de la nostra societat. Tot plegat, és una llàstima que s’hagi desaprofitat una oportunitat mediàtica com aquesta, que, a més, costa tants diners. Tot i que s’ha aconseguit l’objectiu de parlar-ne, sembla que potser també, involuntàriament, s’ha pogut ‘tapar’ allò que realment se n’hauria de dir.

Fa pocs dies, algú es preguntava per què va de baixa l’audiència de TV3. Entenem que caldria, per tant, fer una reflexió profunda sobre la frivolitat amb què són tractats alguns temes. No ens ha semblat bé de callar i hem cregut oportú, com a grup professional que treballa en aquesta problemàtica, que fos coneguda la nostra opinió.

Grup de treball A l’Escolta de les Generacions, Violència i Salut Mental

Anna Miñarro, psicòloga clínica i psicoanalista; Joan Pijuan, psicòleg clínic i psicoanalista; Fina Jonch, psicòloga clínica i psicoanalista; Marisa Ara, psicòloga clínica i psicoanalista; Teresa Altimira, psicòloga clínica i psicoanalista; Lia Litvan, psiquiatra i psicoanalista; Joan Andreu Bajet, psicòleg clínic i psicoanalista; Mònica Puga, metgessa i psicoanalista; Núria Mata, psicòloga clínica.