El Tricicle s’acomiada definitivament dels escenaris: “Finalment, hem cantat al Liceu”

El grup humorístic el Tricicle s’ha acomiadat definitivament dels escenaris al Gran Teatre del Liceu. Davant més de 1.400 espectadors i desenes de cares conegudes del món de la cultura, l’espectacle i la televisió, el conjunt format per Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans ha abaixat el teló després de quaranta-tres anys de trajectòria. Les ganyotes, els sons guturals i la mímica del grup han omplert l’escenari i la platea de rialles amb un muntatge batejat Hits-Chimpum!. “Hi ha un moment que canto, no canto òpera, però finalment he cantat al Liceu”, deia, fent broma, Joan Gràcia poc abans de la funció. Amb els seus companys, reconeixen una barreja d’emoció i alegria de poder dir adeu acompanyats de l’escalf del públic.

L’espectacle amb què el Tricicle s’ha acomiadat dels escenaris és una compilació del bo i millor dels seus darrers muntatges. Entre els espectadors, per exemple, Joan Manuel Serrat i Andreu Buenafuente, que han compartit platea amb un públic que va exhaurir les entrades del muntatge pràcticament quan van posar-se a la venda.

“Ens trobem estranys, és la primera vegada que ens acomiadem, hi ha coses que hem repetit infinitament però aquesta no, és la primera vegada que ho deixem”, deia amb sorna Paco Mir. Al seu costat, Carles Sans reconeixia que tenir el Liceu ple cinc dies amb la gent entusiasmada per dir-los adeu els feia feliços.

La promesa d’ahir era oferir “el millor del millor del millor” de tot el que han produït aquests darrers quaranta-tres anys. Tal com explicaven entre flaixos i micros els integrants a l’entrada del Liceu, aquest comiat definitiu ha hagut d’esperar més de dos anys i mig: “El vam parar el 2020 –deia Mir– i hem esperat fins que no hem trobat les dates adequades amb tothom sense màscara i per poder riure.”

El lloc triat per al comiat, el Liceu, hi donava solemnitat i, alhora, permetia que l’humor prengués per una nit un coliseu dedicat tradicionalment a la música clàssica i l’òpera. “És la catedral de l’espectacle de Barcelona, l’escenari on cap gairebé qualsevol cosa, hi cap de tot, és un espectacle veure el Liceu ple amb la gent dreta, és el lloc ideal per a dir adeu”, deia Carles Sans.

Mirant al futur, tots tres prometen de mantenir-se prop del públic i dels escenaris amb les seves vides paral·leles, lligades a propostes escèniques separades.