The Washington Post · Patrick Marley

En la sentència d’abans-d’ahir sobre la immunitat de Trump, el Tribunal Suprem dels Estats Units va emfatitzar l’ideal que no hi ha ningú al país per sobre de la llei, ni tan sols el president.

Però els magistrats del tribunal que hi votaren en contra –i un reguitzell de crítics– consideren que la sentència no fa sinó menystenir aquesta noció, i eleva l’estatus del president al d’un rei que pot evitar fàcilment la persecució. Adverteixen que la decisió del Tribunal Suprem pot aplanar el camí perquè futurs presidents nord-americans participin a cor què vols en actes criminals. I remarquen que la perspectiva d’un segon mandat de Donald Trump –l’encausament del qual per la insurrecció del Capitoli ha propiciat la decisió del Tribunal Suprem– pot materialitzar les seves pitjors pors.

“Aquesta sentència, en la meva opinió, és un full de ruta per a un futur president que vulgui cometre delictes, com ara, subvertir els resultats d’unes eleccions o mantenir-se en el poder contra la voluntat del poble americà”, diu David Becker, director executiu del think tank Center for Election Innovation and Research.

Becker, antic funcionari del Departament de Justícia, creu que la sentència no tanca la porta necessàriament a un judici contra Trump pel seu paper en la insurrecció del 6 de gener, però explica que la decisió farà molt més difícil que el magnat novaiorquès –o qualsevol altre president investigat per la justícia– sigui processat.

Seguint els magistrats dissidents del tribunal, encapçalats per la jutgessa Sonia Sotomayor, Becker cita exemples hipotètics de presidents que ordenin a l’exèrcit que assassinin els seus rivals polítics. “Tots els implicats en aquest crim podrien ser perseguits menys una persona: qui l’ha ordenat”, diu.

Abans de Trump, cap president dels Estats Units no havia estat encausat, encara que alguns hi havien estat a prop. Richard Nixon va ser obligat a dimitir per la seva implicació en l’escàndol del Watergate i, uns anys més tard, va ser indultat pel seu successor, Gerald Ford.

L’antic conseller de la Casa Blanca de Nixon, John Dean, va dir dilluns que, si la decisió del tribunal hagués estat vigent a començament dels anys setanta, la història podria haver estat molt diferent.

“Amb aquesta decisió, Nixon hauria sortit airós [del Watergate]”, diu, i recorda que les proves contra l’ex-president es basaven en actes oficials que ara el Tribunal Suprem ha considerat que no poden ser jutjats.

L’escàndol del Watergate va començar amb una incursió a la seu del comitè nacional del Partit Demòcrata i es va expandir fins a incloure una sèrie d’activitats clandestines i il·lícites en què van participar l’administració i la campanya de Nixon. L’entramat se saldà amb dotzenes de condemnes a ajudants i associats de Nixon.

Dean, que va convertir-se en un testimoni estrella de l’acusació durant el cas, titlla la decisió de dilluns de “decisió radical d’un tribunal radical” i “d’activisme judicial elevat a la més alta potència”.

La decisió del tribunal es fa ressò de la tesi –defensada per l’equip legal de Trump– que l’ex-president té una immunitat, en el sentit ampli del terme, que hauria d’estalviar-li de ser perseguit judicialment per càrrecs que inclouen el de conspiració per haver defraudat els Estats Units.

Així, el Tribunal Suprem ha resolt que els presidents tenen immunitat absoluta per a les accions que prenen com a part de les seves responsabilitats en el càrrec. D’ací es deriva que són també immunes per uns altres actes oficials, però no pas per càrrecs relacionats amb actes no oficials. La decisió ha estat un cop dur per a l’acusació, que ara haurà de convèncer el jutge que encapçala la investigació que no tanqui el cas.

Derek Muller, professor de dret de la Universitat de Notre Dame, a l’estat d’Indiana, diu que la decisió dificulta que un president sigui encausat, però que no ho impedeix de manera conclusiva. “Dóna més protecció al president, definitivament, però els esculls hi continuen essent”, diu.

Les línies entre actes oficials i no oficials poden ser borroses, segons Muller, com ho són en el cas de Trump. La decisió deixa oberta la possibilitat que la investigació contra l’ex-president pugui continuar, i proporciona algunes proteccions a Biden en cas que perdi contra Trump aquesta tardor, diu Muller.

El professor considera absurd l’exemple hipotètic d’un complot d’assassinat encapçalat pel president. Per començar, diu, un president probablement es resistiria a dur-lo a terme perquè podria témer de ser perseguit pel crim. I el cas de Trump, continua, podria tornar fàcilment al Tribunal Suprem. En resum, la diferència entre els casos en què un president té immunitat i els que no és poc clara, sentencia.

“Si fos un president que intenta d’eludir la seva responsabilitat penal, no sé si m’aferraria gaire a aquesta sentència”, diu.

La decisió va ser redactada pel president del tribunal, John Roberts, i sostinguda pels altres cinc magistrats conservadors del tribunal, si bé la jutgessa Amy Coney Barrett hi dissentí parcialment.

Els tres magistrats demòcrates van dissentir en una opinió redactada per la jutgessa Sotomayor, que va argumentar que la majoria conservadora havia creat “un cercle sense llei al voltant del president”.

“Que el president ordena als marines que assassinin un rival polític? Doncs immunitat. Que el president organitza un cop militar per mantenir-se en el poder? Doncs immunitat. Que accepta un suborn a canvi d’indultar un condemnat? Immunitat, immunitat, immunitat”, va escriure Sotomayor.

La decisió de la majoria, digué la magistrada, significava que els presidents ja no afrontarien les mateixes conseqüències que la resta. “El president és ara un rei que es troba per sobre de la llei”, afegí.

I sentencià: “Amb por per la nostra democràcia, hi dissenteixo.”

Roberts, escrivint per la majoria, digué que els dissidents havien anat massa enllà quan afirmaven que la sentència deixava el president per sobre de la llei. La decisió, segons Roberts, “no el situa per sobre de la llei, sinó que preserva l’estructura bàsica de la constitució de la qual deriva aquesta llei”.

Els dissidents progressistes, afegia el magistrat, havien abonat la por “sobre la base d’extrems hipotètics”.

En un missatge a les xarxes socials escrit amb majúscules, Trump va elogiar la decisió dient que era “brillantment escrita i sàvia” i va confiar que l’escrit faria que els càrrecs contra ell desapareguessin o es pansissin en l’oblit.

L’ex-president es troba frec a frec amb Joe Biden en la majoria de sondatges –i per sobre, en alguns altres– quan falten quatre mesos per a les eleccions. Trump va ser condemnat per un jurat de Nova York al maig per un cas que va precedir la seva presidència, i és acusat en tres casos més.

Els crítics consideren la sentència una prèvia de què podria passar als Estats Units si un futur president creu que pot actuar amb impunitat.

La decisió, segons que explica Norm Eisen, investigador sènior de la Brookings Institution, “obre una perillosa escletxa en el teixit constitucional americà i els controls i contrapesos que ens han ajudat a sobreviure com a país durant dos-cents cinquanta anys”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb