El Tribunal Suprem d’Israel sentencia que els ultraortodoxos hauran de fer el servei militar

El Tribunal Suprem d’Israel ha sentenciat que no existeix cap base legal perquè els ultraortodoxos es deslliurin de fer el servei militar. Tot i que no està clar que això impliqui l’enviament immediat dels joves ultraortodoxos a la guerra, és una sentència amb un rellevant impacte social, que posa en risc l’estabilitat política de la coalició del govern, encapçalada pel primer ministre Benjamin Netanyahu.

Fins ara, els joves jueus ultraortodoxos s’havien deslliurat de fer el servei militar, que dura dos anys per la resta de població, gràcies a una disposició executiva molt polèmica que s’havia anat allargant periòdicament. Ara, en una decisió unànime, els magistrats del Suprem han determinat que el govern ja no pot evitar el reclutament, igual que tampoc pot donar ajudes a aquest col·lectiu com a substitutiu al servei militar.

La sentència no estableix un full de ruta sobre què haurà de fer el govern de Netanyahu, ni tampoc estipula quants joves ultraortodoxos necessita l’exèrcit en el context de la guerra de Gaza. Actualment, hi hauria uns 67.000 potencials reclutes dins d’aquest col·lectiu, segons que explica The Times of Israel.

Discrepàncies polítiques

Es preveu que la sentència provocarà noves tensions polítiques. El Likud, el partit de Netanyahu, veu estrany que el Suprem s’hagi pronunciat justament ara, que hi ha en  tramitació parlamentària una llei que, teòricament, hauria de resoldre el futur militar dels joves fins ara exempts del servei militar. “La solució real al problema del reclutament no passa per una sentència del Tribunal Suprem que només tindrà rellevància durant un curt període de temps”, ha al·legat el Likud en un comunicat.

El líder del Judaisme Unit de la Torà, el ministre d’Habitatge Yitzhak Goldknopf, ha condemnat una decisió que considera “desafortunada”. “L’Estat d’Israel es va crear com a llar del poble jueu, que té a la Torà la pedra angular de la seva existència”, ha argumentat en el seu compte de la xarxa social X.

A més, els dos partits ultraortodoxos, el Shas i el Judaisme Unit de la Torà (JUT), s’han oposat a la sentència i han amenaçat d’abandonar l’actual coalició de govern si la mesura entra en vigor.

Per altra banda, el Moviment per un Govern de Qualitat, ha celebrat la sentència, perquè la considera una “victòria històrica per a l’Estat de dret i el principi d’igualtat”. Així, ha reclamat al Ministeri de Defensa que l’apliqui com més aviat millor.

El líder de l’oposició, Yair Lapid, també ha reclamat al govern que comenci immediatament amb el reclutament d’ultraortodoxos, i durant un discurs en una universitat, ha proclamat que han acabat els dies de “pactes tèrbols” per raons polítiques. El també opositor Benny Gantz, integrat fins a aquest mateix mes en el gabinet de guerra de Netanyahu, ha acusat el primer ministre de buscar costi el que costi “solucions per a mantenir la seva coalició” en lloc de resoldre qüestions de fons com el reclutament d’estudiants ultraortodoxos. En aquest sentit, ha sentenciat que es tracta d’una necessitat de seguretat i també d’una obligació moral.