11.06.2020 - 16:45
|
Actualització: 11.06.2020 - 18:58
L’aturada obligada de l’activitat judicial per la crisi sanitària de la covid-19 va frenar la pressa del Tribunal Suprem espanyol per a analitzar el recurs de cassació presentat pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el desembre passat, a un any i mig d’inhabilitació. La sentència del Suprem sobre el recurs pot comportar la inhabilitació de Torra i la convocatòria d’eleccions a Catalunya si el parlament no elegeix un nou president, una tasca improbable amb les majories actuals a la cambra. La prerrogativa de convocar eleccions continua en mans del president, però si no en fa ús abans de la sentència, probablement la perdrà.
La represa de l’activitat al Suprem ha anat a tota velocitat aquesta setmana. La sala segona ha forçat la màquina contra Torra i l’ha citat el 17 de setembre a la vista del seu recurs, que ara per ara ni tan sols ha estat admès a tràmit ni se n’ha designat un nou ponent, després de la renúncia del magistrat Miguel Colmenero la setmana passada, quan va ser nomenat membre de la Junta Electoral espanyola (JEC). Ara la sala d’admissions té pendent de designar un nou ponent, i haurà de fer-ho ràpidament perquè accepti a tràmit el recurs –o el refusi– abans de la vista fixada per al setembre.
La irregularitat flagrant d’aquesta manera de procedir de la sala segona, presidida pel jutge Manuel Marchena, l’ha feta palesa l’advocat del president, Gonzalo Boye. En un fil de cinc piulets, Boye ha retret haver-se assabentat per la premsa de la decisió del Suprem i s’ha demanat irònicament si ja s’havien resolt els 202 recursos de cassació que s’han presentat enguany i els endarrerits d’anys anteriors abans del de Torra, o bé si era ‘a la carta’. La intenció del Suprem de tancar aviat el cas del president Torra és clara.
Boye també ha posat de manifest la irregularitat que significa que es fixi una vista sobre el recurs abans que la sala d’admissions s’hi pronunciï. De fet, la fiscalia s’oposa a l’admissió a tràmit del recurs, cosa que privaria Torra del dret d’accedir a una segona instància judicial que examinés el seu cas. La defensa també va demanar que elevés qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg abans de dictar sentència. Això allunyaria encara més la resolució del Suprem, fins al 2021, tot i que abans el tribunal ja s’ha negat a presentar les pre-judicials i és poc probable que ho accepti.
Vaya… pero si aún no está claro quién será el ponente ¿cómo se sabe que será admitido a trámite y se pone fecha para la vista?
El Supremo fija para el 17 de septiembre la vista para decidir si inhabilita Torra vía @elnacionalcat_e https://t.co/SmHeW9Q2US
— Gonzalo Boye (@boye_g) June 11, 2020
La Justicia, en democracia, no sólo aplica la Ley desde una interpretación democrática del Derecho sino que, además, actúa con transparencia. #lawfare
— Gonzalo Boye (@boye_g) June 11, 2020
Si aún no hay ponente para resolver la admisión o inadmision del recurso, ¿cómo saben ya que el 17 de septiembre se podrá celebrar la vista de un recurso que, insisto, ni está admitido ni inadmitido sino pendiente de determinarse? #lawfare
— Gonzalo Boye (@boye_g) June 11, 2020
Una decisió que marca la convocatòria electoral
El 17 de setembre no es decidirà res sobre el futur del president Torra, però el Suprem no tardarà a emetre un veredicte. Si confirma la sentència per desobediència del TSJC, d’un any i mig, i Torra no ha convocat abans eleccions, s’obrirà un període llarg d’interinatge. Hauria de deixar la presidència i el vice-president, Pere Aragonès, n’assumiria les funcions de manera interina. Per la seva banda, el president del parlament, Roger Torrent, hauria de fer una ronda de consultes en deu dies entre els partits per a proposar un nou candidat.
A partir de la primera votació, començarien a comptar els dos mesos perquè el parlament investís un president. Si no ho aconseguís, la cambra es dissoldria i les eleccions quedarien automàticament convocades al cap de cinquanta-quatre dies. Entre la primera votació i la formació d’un nou govern, després d’unes eleccions, podrien passar uns tres o quatre mesos. Aquest període sense govern coincidiria amb la crisi econòmica derivada de la covid-19, i qui sap si amb un rebrot de l’epidèmia a la tardor o a l’hivern, fet que posa pressió sobre Torra perquè convoqui eleccions abans que el Suprem falli.
Per la seva banda, la defensa podria presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol i després anar a la justícia europea, però la fermesa de la sentència i la seva execució automàtica la marcarà el Suprem. Quan el Tribunal d’Estrasburg s’hi pronunciés, amb la possibilitat que donés la raó al president, Torra ja hauria complert la condemna.
