El gran maldecap del Suprem sobre la immunitat de Puigdemont

La successió de dates ha estat tan capriciosa que ha deixat al descobert, en ben pocs dies, unes contradiccions flagrants del Tribunal Suprem espanyol en relació amb la vulneració dels drets de tres eurodiputats electes catalans que acumulen dos milions de vots i que han estat privats dels seus drets: Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. El mateix dia i a la mateixa hora que el Suprem, a Madrid, condemnava Junqueras a 13 anys de presó i d’inhabilitació, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, es feia la vista sobre la immunitat del president d’ERC com a eurodiputat.

Tres setmanes després, la sala d’apel·lacions del Suprem denegava a Puigdemont i a Comín la petició de retirar les ordres de detenció contra ells pel fet de ser eurodiputats electes que disposaven d’immunitat. I ho argumentava referint-se al moment en què un eurodiputat disposa d’immunitat, avançant-se a la decisió que pogués prendre el TJUE; uns arguments que, just una setmana després, l’advocat general de la Unió Europea feia miques en unes consideracions sobre la immunitat de Junqueras que poden servir al tribunal europeu per a donar també la raó a l’eurodiputat d’ERC. Aquella denegació del recurs de Puigdemont i Comín té data de 5 de novembre, però no s’ha fet pública fins avui, just l’endemà de la bufetada de l’advocat de la Unió Europea.

Ahir, l’advocat de la Unió Europea fixava uns criteris molt clars –caldrà veure si, efectivament, el tribunal els fa seus– sobre la immunitat dels europarlamentaris: ‘Els votants elegeixen diputats, no pas aspirants a diputats’, deia. I encara més: ‘El raonament basat en el fet que la condició de diputat del Parlament [Europeu] només s’adquireix si es compleixen formalitats exigides pel dret nacional […], em sembla contrari a la idea del sufragi universal directe i de mandat representatiu.’

Avui sabem que, una setmana abans, el Suprem –sense haver esperat a disposar d’una doctrina clara del TJUE sobre aquesta qüestió– deia coses com aquesta, absolutament contradictòries amb la posició de l’advocat general de la UE: ‘Les condicions per al privilegi i la immunitat dels europarlamentaris són l’adquisició de la plena condició de membre del Parlament Europeu mitjançant el previ acatament de la constitució [espanyola] i la presa de possessió després de l’obertura de la primera sessió que es faci després de les eleccions’.

Ni Puigdemont ni Comín no van poder assistir a aquella primera sessió, del 2 de juliol proppassat, perquè les autoritats espanyoles no els van incloure –tampoc a Junqueras– a la llista d’europarlamentaris. Una decisió, assumida pel Parlament Europeu, que ara l’advocat de la Unió Europea qüestiona plenament, quan diu: ‘No veig pas cap motiu que impedeixi d’aplicar aquesta immunitat també abans d’aquest període, fins i tot abans de l’obertura del primer període de sessions després de les eleccions.’

Aquestes contradiccions posen el Suprem en una situació molt complicada, perquè la justícia europea comença a constatar la vulneració dels drets de Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats electes i els dels dos milions d’electors que els van votar. Amb la cautela que cal mantenir sobre les conclusions de l’advocat general de la Unió Europea, perquè no són vinculants tot i que tinguin molt de pes i autoritat, si el TJUE dictamina a favor de Junqueras, la seva condemna podria ser motiu de nul·litat. I si s’apliqués la mateixa doctrina en la causa de Puigdemont i Comín, que és oberta i pendent de resoldre’s a Luxemburg, si tots dos disposessin efectivament d’immunitat, no podrien ser detinguts, i l’ordre de crida i cerca contra ells dins l’estat espanyol s’hauria de retirar. És a dir, tots dos podrien tornar a Catalunya sense ser detinguts, si més no mentre durés el seu mandat com a eurodiputats o mentre el Parlament Europeu no concedís un eventual suplicatori de Pablo Llarena per a poder-los processar i jutjar. El Suprem comença a tenir un altre maldecap.