01.07.2024 - 16:58
|
Actualització: 01.07.2024 - 18:09
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha sentenciat que Donald Trump té immunitat parcial pels seus actes com a president dels Estats Units. La decisió, que posa bastons a les rodes a la investigació contra l’ex-president pel seu paper en la insurrecció del 6 de gener de 2021, ha estat aprovada per 6 vots a 3, en línia amb la divisió ideològica entre progressistes i conservadors –tres dels quals nomenats pel mateix Trump– que hi ha entre els nou magistrats del tribunal.
“Un ex-president té dret d’immunitat absoluta per les accions que caiguin de manera conclusiva en la seva autoritat constitucional“, diu la decisió. Així, la sentència resol que els actes pels quals Trump té immunitat com a president inclouen els contactes entre Trump i el seu vice-president aleshores, Mike Pence, i també amb responsables del Departament de Justícia nord-americà, en les setmanes immediatament anteriors a la insurrecció del 6 de gener al Capitoli dels Estats Units.
Però la decisió refusa la pretensió de Trump d’aconseguir immunitat total pels seus actes, i explicita que “no existeix la immunitat per a actes no oficials“. A la sentència, el magistrat conservador John Roberts escriu explícitament que “el president no es troba per sobre de la llei, però el congrés no pot criminalitzar-ne la conducta per haver dut a terme les responsabilitats de la branca executiva”.
D’aquesta manera, el tribunal no tanca la porta de manera conclusiva a la possibilitat que Trump sigui enviat a judici, però sí que resol que algunes de les seves accions com a president –per les quals és ara investigat en el marc del cas del 6 de gener– queden fora de l’abast dels jutges. La causa tornarà ara als tribunals del districte de Columbia, que investiguen el cas, perquè determinin per quines accions pot ser jutjat i per quines no –és a dir, quins actes compten com a “oficials” i quins no poden ser catalogats com a tal i, per tant, no poden ser jutjats.
Quan falten poc més de quatre mesos per a les eleccions presidencials del novembre, la sentència pràcticament descarta que el judici contra Trump acabi abans dels comicis. Hi confiava la candidatura del demòcrata Joe Biden, que durant mesos ha provat de presentar Trump als electors com un polític sense respecte per la llei després d’haver estat condemnat, aquest maig, per haver comprat el silenci de l’actriu porno Stormy Daniels durant la campanya de les eleccions del 2016. La sentència, emesa per un tribunal l’estat de Nova York, convertí Trump en el primer president de la història dels Estats Units de ser condemnat per la justícia.
Molts observadors han interpretat la decisió com un nou cop de mà del tribunal a l’ex-president. Al març, el Tribunal Suprem ja va dictaminar que Trump no podia ser inhabilitat de les primàries republicanes, tal com havia sol·licitat en una demanda l’estat de Colorado pel seu paper en la insurrecció del 2016. El sol fet que el Tribunal Suprem hagi tardat un període de temps inusualment llarg a pronunciar-se sobre el cas, cosa que endarrereix un hipotètic judici contra l’ex-president aquesta tardor, és considerat per alguns experts un ajut encobert a qui serà candidat del Partit Republicà a les eleccions del novembre.
La decisió ha estat durament criticada pels jutges progressistes del tribunal, que hi han dissentit. En un escrit molt contundent, la magistrada Sonia Sotomayor ha lamentat que la resolució “es burla del principi, fonamental per a la nostra constitució i el nostre sistema de govern, que cap persona es troba per sobre de la llei“. I afegeix: “El tribunal ha concedit a l’ex-president Trump tota la immunitat que demanava i una mica més.”