La justícia britànica demana als EUA garanties que no vulneraran els drets d’Assange si l’extradeixen

El Tribunal Superior de Londres ha donat la raó a Julian Assange en el recurs que va presentar contra l’extradició del Regne Unit als Estats Units. La resolució judicial no entra a valorar el fons de la qüestió, si ha de ser extradit o no, però demana més garanties als EUA que no li vulneraran els drets humans. Si no les dóna, es farà una audiència d’apel·lació en què Assange podrà tornar a presentar els seus arguments contra l’extradició. Si perd, tan sols li restarà l’opció de presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El tribunal ha considerat adequat d’aturar temporalment el lliurament d’Assange perquè veu “possibilitats reals” que li vulnerin els drets humans, i ha donat tres setmanes al govern dels EUA perquè doni “garanties reals” que es respectarà el seu dret de llibertat d’expressió, que tindrà un judici just i que no li aplicaran la pena de mort. En cas contrari, el tribunal farà una vista per a valorar el recurs d’apel·lació sense necessitat de tornar-lo a demanar. I si es donen aquestes garanties, obriran un nou termini perquè les parts presentin més arguments abans de prendre una decisió final sobre si autoritzen una vista d’apel·lació o no.

WikiLeaks remarca que, encara que ara s’hagi aturat l’extradició, podria ser extradit més endavant si el govern dels EUA dóna prou proves. “Amnistia Internacional ja va dir que serien ‘inherentment poc fiables'”, remarquen.

BREAKING: Julian Assange may still be extradited to the US in three weeks if US Gov provides "assurances" – previously deemed by Amnesty as "inherently unreliable" – including that he will not be prejudiced at trial by reason of his nationality and not receive the death penalty… pic.twitter.com/H90vu00oV8

— WikiLeaks (@wikileaks) March 26, 2024

Washington reclama l’extradició d’Assange per haver publicat documents secrets en massa i es pot encarar a 175 anys de presó. El procés judicial es remunta una dècada enrere. La justícia nord-americana, que no ha obert mai cap investigació contra les persones involucrades en els crims fets públics per Assange, l’acusa de divuit delictes, d’acord amb una llei que va ser aprovada fa més d’un segle, en temps de guerra, i que originàriament no tenia l’objectiu de perseguir periodistes.

Aquestes són algunes de les publicacions que han convertit Assange en el blanc de l’aparell judicial dels Estats Units:

La primera publicació de WikiLeaks es remunta al desembre del 2006. Era un document, signat pel rebel islamista Hassan Dahir Aweys, que feia una crida a contractar sicaris per assassinar alguns dirigents del govern de Somàlia. Tant Assange com la resta de l’equip de WikiLeaks van dir aleshores que tenien dubtes sobre la veracitat del text, i en confiaven l’anàlisi als lectors. Però hi ha hagut moltes més publicacions. L’abril del 2010, per exemple, WikiLeaks va publicar el vídeo en què es veia com soldats americans assassinaven d’un helicòpter estant unes quantes persones, incloent-hi dos treballadors de l’agència Reuters. En els instants posteriors a l’assassinat dels dos homes, el vídeo mostra com els soldats disparen contra una furgoneta que s’acosta als cossos per a recollir-los.

Una de les revelacions més sonades de WikiLeaks arribà l’estiu del 2015, quan publicà tot de documents que il·lustraven que la intel·ligència dels Estats Units havia espiat els governs francès, alemany, brasiler i japonès, i que també havia monitorat il·legalment l’activitat de companyies clau de l’economia japonesa i francesa.