Tres grans qüestions per a entendre la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre Junqueras

Demà, a quarts de deu del matí, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea farà pública la sentència sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. Respondrà a les preguntes pre-judicials que el Tribunal Suprem espanyol li va formular quan el judici ja s’havia deixat vist per a sentència. La resposta que hi doni tindrà una gran importància, no únicament per a la situació de Junqueras i dels exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, sinó també per a definir el funcionament de la democràcia a tot Europa.

Quan s’adquireix la condició d’eurodiputat?

Perquè la primera pregunta que haurà de respondre el tribunal és en quin moment s’adquireix la condició d’eurodiputat: quan els candidats són elegits i proclamats parlamentaris europeus o quan les autoritats d’un estat ho certifiquen mitjançant unes formalitats imposades, com ara el jurament de la constitució pròpia.

Aquesta segona opció és la que defensa l’estat espanyol, però no és pas el criteri que va expressar fa poques setmanes l’advocat general de la UE, en unes conclusions prèvies que no són vinculants per al tribunal però que generalment es tenen molt en compte. Deia l’advocat general: ‘Els votants elegeixen diputats, no pas aspirants a diputats.’ Aquest argument és molt contundent, perquè va a l’arrel del sistema democràtic, de la designació directa per part dels ciutadans dels seus representants al parlament.

El TJUE ha de decidir si segueix el criteri de l’advocat general o bé diu que la legislació espanyola és competent per a regular-ho.

La condemna contra Junqueras li impedeix de ser eurodiputat?

El TJUE també haurà d’aclarir si el fet que Oriol Junqueras ja hagi estat condemnat deixa sense efecte les qüestions sobre la seva immunitat. Així ho va dir l’advocat general de la UE, segons el qual Oriol Junqueras, una vegada condemnat amb sentència ferma per inhabilitació, ja no pot aspirar a la immunitat. En aquell informe, l’advocat semblava no tenir present que el Suprem havia deixat en suspens la condemna per inhabilitació (no pas la de presó) de Junqueras, tot esperant la resposta del Tribunal de Luxemburg.

Caldrà veure si ho especifica, el TJUE, i quin efecte té la resposta que hi doni. Si digués que quan fou condemnat disposava d’immunitat i que ara mateix també en disposa com a eurodiputat, el Tribunal Suprem l’hauria d’alliberar? Hauria de ser anul·lada la condemna contra Junqueras?

Com pot influir la decisió sobre Puigdemont, Comín i Ponsatí?

El criteri que va expressar l’advocat general sobre l’abast de la immunitat dels eurodiputats era important també per a Carles Puigdemont i Toni Comín, que estaran molt pendents de la decisió del Tribunal de Luxemburg d’avui. El reconeixement com a eurodiputats vindria segurament del Tribunal de Luxemburg mateix, però no pas ara, sinó quan els resolgui les demandes que hi tenen presentades, ara per ara en una data indeterminada. El tribunal de Brussel·les que examina l’euroordre contra ells dos i Lluís Puig va ajornar fins el 3 de febrer la vista que s’havia de fer dilluns. Aquesta nova data pot donar una orientació de quan pot pronunciar-se el Tribunal de Luxemburg sobre la seva immunitat.

Poc abans del 3 de febrer, el 31 de gener, s’haurà fet efectiu el Brexit, i Clara Ponsatí podria ser eurodiputada gràcies a la reassignació dels eurodiputats del Regne Unit als altres estats membres. Els criteris sobre la immunitat de Puigdemont i Comín també serien vàlids per a ella i, en aquest cas, si tingués la condició d’eurodiputada reconeguda, l’euroordre contra ella a Escòcia també s’hauria d’anul·lar.