El Tribunal d’Estrasburg ordena a Turquia que alliberi el pres polític kurd Selahattin Demirtas

El Tribunal d’Estrasburg ha ordenat a Turquia que alliberi Selahattin Demirtas, pres polític kurd d’ençà del 2016. Demirtas és copresident del Partit Democràtic del Poble (HDP) i forma part de l’oposició al president turc, Recep Tayyip Erdogan. El seu cas té un paral·lelisme evident amb el dels presos polítics catalans. Fou detingut el novembre del 2016 durant una operació en què també es va arrestar altres diputats del seu partit, i empresonat en situació preventiva acusat de col·laboració amb una organització terrorista i incitació a la violència per uns comentaris que va fer durant un programa de televisió en què reclamava el rol potencial del líder empresonat del PKK en la resolució pacífica de la causa kurda.

Segons la sentència de la gran sala del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), la justícia turca ha violat unes quantes vegades els drets de Demirtas: la llibertat d’expressió, la llibertat i la seguretat, l’accés a una decisió ràpida sobre la situació de detenció, el dret de concórrer en unes eleccions lliures i la seva immunitat parlamentària com a diputat.

Estrasburg ja va ordenar-ne l’alliberament el 17 de novembre de 2018, quan el dirigent kurd era en presó preventiva. Tanmateix, el Tribunal Regional de Justícia d’Istambul va esquivar el TEDH i va condemnar Demirtas a quatre anys i vuit mesos de presó el 4 de desembre de 2018 pels comentaris en el programa de televisió.

EL TEDH també considera que l’empresonament del dirigent kurd  “limita el pluralisme i el debat polític, que es troba en el centre de la noció de la societat democràtica”. La gran sala conclou que “el objectius” de la detenció preventiva de Demirtaş tenien “un objectiu polític no reconegut”, cosa que considera d’una “gravetat incontestable per a una democràcia”.

La mateixa sentència que cita el TEDH per a criticar que Turquia no alliberi Demirtas és la que van fer servir els magistrats discrepants del Tribunal Constitucional espanyol en els seus vots particulars sobre els recursos dels presos polítics independentistes contra la presó preventiva, avalada per la majoria conservadora del Constitucional.