El Tribunal de Comptes jutja avui una trentena de càrrecs independentistes en ple procés cap a l’amnistia

El judici al Tribunal de Comptes contra trenta-quatre dirigents independentistes, funcionaris i ex-alts càrrecs de la Generalitat a qui la fiscalia acusa d’haver malversat tres milions d’euros en l’organització del referèndum i en l’acció exterior del govern entre el 2011 i el 2017 es manté. Aquest judici, en què hi ha acusats, entre més, els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, el vice-president Oriol Junqueras i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Raül Romeva, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell, es farà avui a les 11.00, per més que ja hagi entrat a registre del congrés espanyol aquesta mateixa setmana una proposició de llei d’amnistia que preveu que aquesta causa quedi anul·lada si la llei s’acaba aprovant. Per més que els afectats hagin demanat la suspensió del procediment, tant per aquesta raó com perquè aquests fets ja han estat jutjats al Suprem i ja són investigats al jutjat 13 de Barcelona, el judici es farà.

El tribunal ha desestimat les darreres peticions de suspensió fetes pels acusats; tant la dels acusats d’ERC (Junqueras, Romeva, Dolors Bassa, l’ex-secretari general d’Afers Estrangers Aleix Villatoro, l’ex-secretari general de Treball Josep Ginesta, l’ex-delegat a Irlanda Sergi Marcén, l’ex-delegat als Balcans Erik Hauck, l’ex-delegada a Alemanya Maria Kapretz i l’ex-delegada a Polònia Ewa Cylwik), que demanaven la suspensió del judici per la proposició de llei d’amnistia, com també les de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig, que troben incompatible la via penal ja exercida amb acusacions de malversació amb la via comptable.

Aquest procediment és un doble càstig contra unes mateixes persones, que ja han estat condemnades o que encara són perseguides per l’acusació de malversació, sobre uns mateixos fets. Hi ha acusats que ja han estat processats al jutjat 13 de Barcelona per l’1-O, com ara, l’ex-secretari general de la Presidència, Joaquim Nin; l’ex-secretari de Difusió de la Presidència Antoni Molons; l’ex-director del Diplocat Albert Royo i l’ex-director de la representació de la Generalitat davant de la UE Amadeu Alatafaj, entre més.

La sala d’enjudiciament del tribunal també va rebutjar els recursos presentats per Puigdemont, Comín i Ponsatí contra el seu encausament pel fet de ser eurodiputats i disposar d’immunitat. I també va desestimar els recursos de més acusats, que al·legaven que després de cinc anys de l’inici del procediment la causa ja havia prescrit.

El judici, doncs, continua endavant. La fiscalia reclama tres milions d’euros als dirigents independentistes, després d’haver rebaixat la petició inicial de més de cinc anys d’inhabilitació, per tot de despeses que vincula a l’1-O i a l’acció exterior de la Generalitat. Societat Civil Catalana també hi és personada com a acusació particular contra onze de les persones a qui també acusa la fiscalia, i vol que els responsables del referèndum paguin més de cinc milions tant pels costs d’organització de l’1-O com per la despesa de la política exterior.

La fiscalia va rebaixar la demanda de condemna als encausats, dels prop de quatre milions als 3,1 actuals, perquè finalment va retirar del còmput de dinar suposadament desviat 336.000 euros que formaven part de la campanya Civisme de la Generalitat del 2017, de difusió de valors com la democràcia, la pau i la solidaritat.

En aquest judici hi ha prevista la declaració de quatre testimonis, un dels quals és el president a l’exili Carles Puigdemont, un dels acusats. Però la sala d’enjudiciament, formada per Rebeca Laliga, Diego Íñiguez i Rosario García, ha rebutjat la petició de la seva defensa de fer la declaració per videoconferència, amb l’argument que no ha estat prou raonada –tot i que l’argument que és a l’exili i que no pot entrar a l’estat espanyol pel risc de ser detingut ha estat exposat i és evident– i que ha estat presentada massa tard. De manera que el Tribunal de Comptes manté la citació (presencial) de Puigdemont.

Es preveu que avui el judici quedi vist per a sentència, que encara no seria ferma perquè hi hauria l’opció de presentar un recurs en una altra sala del mateix Tribunal de Comptes. I mentre no hi hagi sentència ferma, encara seran vàlids els avals de la Generalitat per a cobrir una part de la fiança milionària que es va imposar de manera solidària a tots els acusats.

En relació amb la llei d’amnistia, si entra en vigor en els mateixos termes de la proposició de llei registrada al congrés espanyol, aquesta causa que es jutja avui s’hauria d’arxivar, i els avals i les fiances haurien de ser retornats.