El Tribunal de Comptes qüestiona l’aval de l’ICF i prova d’implicar el govern espanyol en la decisió

El Tribunal de Comptes espanyol té dubtes sobre la suficiència i legalitat de l’aval del govern, a través de l’Institut Català de Finances (ICF), als ex-alts càrrecs a qui l’ens reclama una fiança de 5,4 milions d’euros per l’acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017. Així ho ha fet saber aquest organisme fiscalitzador. Aquesta posició ja fa dies que l’havien anat filtrant als mitjans de comunicació espanyols, i ara la confirma la delegada instructora, Esperanza García, que ha decidit d’implicar el govern espanyol en la possible denegació de l’aval de l’ICF, una decisió que tindria una alta càrrega política perquè arriba abans del començament del diàleg entre els dos governs. García ha demanat un informe a l’advocacia de l’estat espanyol, que depèn de l’executiu, sobre si una entitat que pertany a la Generalitat –”la mateixa administració autonòmica perjudicada”– pot emparar les possibles responsabilitats comptables “per dol o per culpa greu”. García veu necessari que els serveis jurídics de l’estat es pronunciïn abans de decidir si accepta o rebutja la via ideada pel govern.

Si el Tribunal de Comptes refusa l’aval de l’ICF, al qual s’han acollit vint-i-nou dels encausats, els advocats de la defensa tenen a punt el pla B per a poder evitar l’embargament automàtic dels béns, que passa per avals dels partits i l’aportació com a garantia dels immobles d’alguns dels afectats.

A més, la delegada instructora ha sol·licitat l’embargament de béns de dos dels acusats, sense que fins ara hagi transcendit qui són. Dos dels trenta-quatre afectats, segons el Tribunal de Comptes, van presentar béns patrimonials com a aval i dos més van dipositar els diners que els exigien de fiança.