Boye adverteix el Tribunal de Comptes que farà el ridícul si pregunta al TJUE per l’amnistia

L’advocat Gonzalo Boye, en representació del president Carles Puigdemont, ha demanat a la consellera del Tribunal de Comptes espanyol que ha enjudiciat una trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat per les despeses de l’1-O i de l’acció exterior del govern, Elena Hernáez, que apliqui immediatament la llei d’amnistia, aixequi les mesures cautelars, retorni les fiances i arxivi el procediment. És la resposta principal a la petició d’al·legacions que va fer Hernáez ara fa una setmana quan va entrar en vigor la llei per a poder presentar una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la conveniència d’aplicar l’amnistia a aquest procediment i sobre la compatibilitat de l’amnistia amb el dret de la Unió. En el plec d’al·legacions en defensa de Puigdemont, al qual ha tingut accés VilaWeb, Boye l’adverteix que farà el ridícul si presenta pre-judicials al TJUE. Sobretot perquè el Tribunal de Comptes no té competència per a fer-ho.

“La legislació vigent nega, en virtut de l’article 267 del Tractat de Funcionament de la UE, la capacitat d’aquest Tribunal de Comptes de presentar qüestions pre-judicials al TJUE sense extralimitar-se explícitament en les seves funcions, el seu caràcter i la seva naturalesa”, diu Boye. Aquest article que esmenta diu, explícitament, que només es poden adreçar al TJUE els òrgans jurisdiccionals, i el Tribunal de Comptes no ho és pas, encara que tingui aquest nom. No forma part del poder judicial, els seus membres són nomenats directament (i només) per les corts espanyoles –de manera que no tenen la independència (si més no aparent o formal) exigida als jutges–, els seus càrrecs no tenen caràcter inamovible i no apliquen normes de dret.

“Serà interessant d’observar si la pretensió de presentar una qüestió pre-judicial al TJUE aconsegueix de superar tan sols el filtre d’admissibilitat, o si acaba convertint-se en un ridícul de proporcions considerables, cosa que demostraria un desconeixement fonamental de les capacitats pròpies de l’òrgan que la presenta i evidenciaria la persistent desvinculació respecte del dret de la Unió”, diu l’escrit de l’advocat.