10.07.2019 - 21:50
La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre els recursos presentats pel Parlament de Catalunya i Podem contra l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola va avalar totes les mesures preses pel govern de Mariano Rajoy i aprovades al senat. Excepte una: la regla que impedia la publicació de disposicions normatives i actes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sense l’autorització de la Moncloa.
Això significa que el TC va declarar inconstitucional el blocatge de Mariano Rajoy a la restitució dels consellers del govern de Carles Puigdemont que pretenia fer el president Quim Torra. Els quatre consellers destituïts amb el 155 que van voler ser restituïts van ser Jordi Turull i Josep Rull –a la presó– i Toni Comín i Lluís Puig –a l’exili, però la Moncloa va blocar la publicació dels seus nomenaments al DOGC.
Concretament, el TC tomba el segon paràgraf de l’apartat E.3. de l’acord del consell de ministres espanyol que aprovava les mesures del 155. Hi diu: ‘La publicació en el citat Diari o Butlletí, sense l’autorització o en contra d’allò que hagin acordat els òrgans o autoritats que creï a tal efecte o designi el Govern de la Nació en l’exercici d’aquestes facultats determinarà la falta de vigència de la disposició normativa corresponent, com també la falta de validesa i efectes de la resolució, acte o acord objecte de publicació.’
El TC, a la pàgina 110 de la sentència sobre el recurs de Podem contra el 155, parla de seguretat jurídica i argumenta que ha de prevaler la ‘presumpció de validesa‘ de les publicacions als diaris oficials, una presumpció que també assegura el principi de publicitat recollit a la constitució espanyola i que no és compatible amb el fet que els poders públics privin ‘anticipadament de vigència, de manera indeterminada i abstracta’, les disposicions dels butlletins oficials.
Marc Marsal, advocat de l’associació Drets, ha explicat que això que ha declarat inconstitucional el TC és la ‘conseqüència jurídica lligada a la publicació sense aquesta autorització’. Així mateix, ha recordat que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ja va dir que l’estat espanyol tenia el deure de publicar els nomenaments.
Atenció que l'única part de les mesures del 155 declarada inconstitucional pel TC és la que va utilitzar l'Estat per negar-se a publicar al DOGC el nomenament de Comín, Puig, Rull i Turull com a consellers de la Generalitat.
— Marc Marsal (@MMarsalFerret) July 6, 2019
Però cal tenir en consideració que el Dictamen 93/2018 de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ja va establir que l'Estat tenia el deute de publicar el Decret de nomenament dels Consellers.
— Marc Marsal (@MMarsalFerret) July 6, 2019
Impediments perquè acabés el 155
L’aplicació del 155 no acabava amb la investidura de Torra com a president, el 14 de maig de 2018, sinó amb la presa de possessió de tot el govern. Torra va nomenar els quatre consellers que volien continuar essent-ho, però la burocràcia imposava de publicar els nomenaments al DOGC, en mans del govern espanyol. La Moncloa, amb el suport del PSOE i de Ciutadans, va voler impedir-ho i va refusar de publicar-los, malgrat que era un acte reglat, d’obligatori compliment.
Després de renunciar a la restitució i nomenar quatre consellers nous, Torra va querellar-se contra Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría per prevaricació. Tanmateix, pocs dies després el Tribunal Suprem espanyol va arxivar la querella.
La publicació al DOGC per ordre de Torra hauria estat probablement objecte de recurs al TC i de suspensió automàtica, perquè Rajoy se servia d’aquesta prerrogativa amb la majoria de les lleis que aprovava el parlament, i potser Torra hauria rebut una querella i tot. Ara, si l’opinió del Constitucional fa un any hagués estat la mateixa que ara, hauria deixat sense efecte el blocatge. Així mateix, sobre Turull i Rull, cal tenir en compte que foren suspesos de l’exercici de càrrecs públics un mes després per ordre del jutge Pablo Llarena, una decisió que el parlament va acceptar.
