15.06.2020 - 21:50
|
Actualització: 16.06.2020 - 08:43
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) comença avui a revisar els recursos dels presos polítics contra la sentència del procés. En el ple, que s’allargarà tres dies, el TC decidirà si allibera els presos polítics mentre n’examina els recursos d’empara contra la condemna imposada pel Tribunal Suprem espanyol. Al maig, el TC va admetre a tràmit els recursos, fet que va impedir l’accés immediat dels dirigents independentistes al Tribunal d’Estrasburg.
De fet, durant aquests darrers dos anys i mig, el TC ha desenvolupat una estratègia premeditada per a aturar l’accés dels presos polítics a la justícia europea. Hi havia uns quants indicis que assenyalaven aquesta direcció, com ara el fet que s’admetessin a tràmit tots els recursos de les defenses, mig centenar. Les admissions a tràmit dels recursos d’empara no arriben al 2%, però en el cas dels presos polítics són del 100%. Uns recursos que, una vegada admesos a tràmit, romanen en un calaix durant mesos o anys, com ha passat en els casos de les presons provisionals.
Les sospites dels dirigents independentistes i les seves defenses es van veure confirmades el febrer passat, quan un sector del TC va filtrar que hi havia aquesta estratègia per a impedir la internacionalització del judici contra el procés. La informació es va filtrar a causa del malestar intern que hi havia al tribunal, manifestat en els vots particulars discrepants que hi va haver al novembre en favor dels presos polítics. Tres magistrats del sector menys conservador van emetre tres vots particulars en la resolució del recurs d’Oriol Junqueras contra l’ordre de presó provisional, trencant la unanimitat que hi havia hagut fins aleshores. L’existència dels vots particulars serà un argument més per a bastir la demanda al Tribunal d’Estrasburg. Els mateixos magistrats –Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés-Dal-Ré i María Luisa Balaguer Callejón– van manifestar-se al febrer contra la presó preventiva de Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, i també contra la denegació dels permisos a Jordi Sànchez perquè fes actes de campanya el 21-D.
Els presos polítics han denunciat sovint la tardança del TC a resoldre els seus recursos d’empara. Fou aquesta situació que va fer decidir Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn a fer una vaga de fam el desembre del 2018.
L’últim escull abans d’Estrasburg
Ara el TC examinarà la sentència del Suprem. La resolució dels recursos pot tornar a allargar-se dos anys, pel cap baix, un període llarg d’espera durant el qual els presos polítics romandran empresonats –si no hi ha cap canvi polític, com ara una amnistia, un indult o una reforma del codi penal, tres opcions diferents però que s’albiren llunyanes– abans de poder demandar l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’estació final d’aquest periple judicial.
Les defenses han demanat la suspensió cautelar de la condemna mentre el TC estudia el fons del recurs, i la fiscalia ja s’hi ha oposat. En els recursos, els presos polítics denuncien que els van vulnerar els drets fonamentals durant el judici contra el procés i durant tota la fase d’instrucció en mans de Llarena. I per això demanen la nul·litat de la condemna, per la manca de garanties i d’un judici just en un tribunal imparcial.
També hi ha la possibilitat de demandar l’estat espanyol al Tribunal d’Estrasburg per les dilacions injustificades del Constitucional, tot i que la gran dificultat rau a poder justificar l’existència d’aquesta estratègia. Tanmateix, seria un risc alt i ara per ara les defenses no preveuen de fer cap pas en aquest sentit.
Ahir va haver-hi una concentració dels partits, les entitats i els sindicats davant el TSJC per a reclamar l’alliberament dels presos polítics, hores abans de la reunió del ple del Constitucional espanyol. Damunt la taula hi ha l’informe d’Amnistia Internacional que demana l’alliberament de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, igual com ho demana l’Organització Mundial Contra la Tortura. Tanmateix, és molt probable que els magistrats facin cas omís d’aquestes peticions, tal com ha fet la judicatura espanyola fins ara. Aquest mes també fa un any de les resolucions del Grup Contra les Detencions Arbitràries del Comitè de Drets Humans de l’ONU, que va pronunciar-se a favor de la llibertat de tots els presos polítics.
