19.04.2021 - 21:50
El Tribunal Constitucional espanyol (TC) es troba en un moment delicat. Perquè ja ha arribat l’hora en què ha d’anar dictant sentència sobre els recursos dels presoners polítics contra el veredicte del Tribunal Suprem en el judici contra el procés. I ara mateix, dels dotze magistrats que hi havia inicialment per a deliberar sobre aquests recursos (el ple sencer dels magistrats del tribunal), n’hi ha tan sols nou. L’octubre de l’any passat en va dimitir un, Fernando Valdés, quan fou processat per un cas de violència masclista, i tant Antonio Narváez, del sector anomenat “conservador”, com Cándido Conde-Pumpido, del sector “progressista”, s’han apartat de la deliberació, forçats per la difusió de declaracions seves contra l’independentisme que en palesen clarament la parcialitat. El quòrum mínim per a resoldre els recursos és de vuit magistrats, i això ha causat inquietud dins el tribunal, perquè podria haver-hi més recusacions. I, enmig de la guerra interna entre sectors enfrontats, no sembla que hi hagi cap pla B per a sortir d’una possible situació de blocatge.
Entre els nou magistrats que resten, n’hi ha si més no quatre més que tenen taques a l’expedient prou importants per a ser recusats. Unes taques que són preses de posició públiques sobre l’independentisme o sobre els acusats, o vincles estrets amb la part acusadora del procés, que en uns altres moments no haurien fet moure res ni ningú al tribunal. Però aquests recursos són delicats, perquè hi ha a l’horitzó l’ombra permanent del Tribunal d’Estrasburg. Si el Tribunal de Drets Humans anés donant la raó, un per un, als presos polítics, la sentència més transcendent dels darrers quaranta anys a l’estat espanyol, la del Suprem, quedaria absolutament tocada. Per això al TC hi havia una obsessió a aconseguir la unanimitat en la resposta als recursos dels presos, res de vots particulars que els donessin munició a Estrasburg.
Això se n’ha anat en orris per la confluència de dos factors: les disputes entre magistrats i les recusacions que han començat a presentar els advocats dels exiliats i els presos. I que podrien continuar presentant. Si fos així, què farien ara els magistrats del TC? Si volen ser coherents amb la sortida d’Antonio Narváez i de Conde-Pumpido per manca d’imparcialitat, haurien de caure més magistrats. Ha començat un efecte en cadena que ara és difícil d’aturar. I si al tribunal hi acabés havent menys de vuit magistrats s’hauria d’aturar. Ja no podria continuar la deliberació perquè es vulneraria la llei orgànica del Tribunal Constitucional.
Hi ha incertesa sobre què passaria després. Les fonts jurídiques consultades per VilaWeb no es posen del tot d’acord sobre les conseqüències. Podria passar que el tribunal restés blocat, que no pogués dictar sentències sobre els recursos de l’1-O. Fins i tot aquesta situació sense precedents podria ser utilitzada per endarrerir encara més l’arribada de la causa a Estrasburg. El problema és que Cándido Conde-Pumpido, com a coordinador dels recursos dels presos (ara apartat per manca d’imparcialitat), va decidir que fos el ple del tribunal, és a dir, tots dotze magistrats, que prenguessin les decisions. Però la llei fixa que el quòrum és de dos terços dels magistrats, és a dir, vuit. I si el quòrum es perd, no hi ha més opcions, no es poden designar nous magistrats. Si Conde-Pumpido hagués decidit que la deliberació la faria una de les dues sales del TC (sis magistrats cadascuna), en cas de recusacions encara li haurien quedat magistrats de reserva a l’altra sala. Però no fou així.
Unes altres fonts consideren que el tribunal, arribats a aquesta situació, s’empescaria fórmules d’interpretació de la llei que li permetessin de desblocar la situació, per exemple considerant que el ple disminuït per tantes recusacions o abstencions esdevindria una sala de facto, és a dir, que n’hi hauria prou amb menys magistrats. O simplement que, preveient el blocatge, farien pinya per evitar que cap més magistrat no s’apartés de la deliberació. Però tant aquesta opció com totes les altres presenten un problema seriós amb vista a Estrasburg: l’evidència que el tribunal de garanties espanyol és parcial d’origen en relació amb les causes sobre els presos polítics, els exiliats i l’independentisme en general.
Fins i tot si no hi hagués cap més recusació, si el ple del TC mantingués la composició actual per a decidir sobre el Primer d’Octubre, la imatge d’imparcialitat ja ha quedat tocada i és un llast amb vista al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
S’activa l’alarma a Madrid
El Tribunal Constitucional, especialment el sector anomenat “conservador”, ha utilitzat sovint els seus mitjans més pròxims (l’ABC, El Español, Libertad Digital) per difondre estats d’opinió o per passar comptes amb l’altre sector del tribunal. I és important que aquestes darreres setmanes a l’ABC hi hagi hagut diversos senyals d’alarma per a dir que l’independentisme ha aconseguit de debilitar “un mur de contenció que semblava fins fa poc infranquejable”. Així acabava aquest article del diari espanyol: “Una de les conseqüències d’aquestes abstencions [de Narváez i de Conde-Pumpido] és que el TC queda ara amb nou magistrats, només un més del quòrum mínim necessari per a tractar els recursos del procés, cosa que no deixa de ser arriscada en cas de qualsevol imprevist o efecte dòmino d’una nova resolució. Perquè aquí no hi ha recanvis. El temps dirà si aquesta és l’única partida que guanyen els independentistes.”
Per això el mateix diari demanava en aquest editorial que PP i PSOE pactessin amb urgència la renovació del tribunal, que ja fa temps que havia d’haver substituït quatre dels magistrats, el president inclòs. I al tribunal hi ha aquest “desassossec”, en paraules de l’ABC, just quan s’acosta el moment de la sentència més important fins ara sobre els recursos dels presos, la de Jordi Turull. Serà el primer moment que el TC es manifestarà sobre les condemnes de sedició i malversació. Una sentència que marcarà el to del tribunal amb tota la resta de recursos.
