Es pot denunciar el TC al Tribunal d’Estrasburg pels abusos contra els presos polítics?

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) és l’últim escull per als presoners polítics abans de demandar Espanya al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Els advocats van enllestint els recursos d’empara que presentaran contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol, en què al·legaran vulneracions de drets fonamentals durant la fase d’instrucció i el judici. Fins que el TC no els resolgui, no s’acabarà la via del dret intern i no podran presentar una demanda al Tribunal d’Estrasburg.

La via judicial europea és l’única que ofereix garanties als presoners polítics. El TEDH pot emetre una sentència contra Espanya que obligui a alliberar-los, però això no passaria fins d’ací a uns quants anys. Els partits independentistes i les entitats promouen l’amnistia com a solució a curt termini. En canvi, el govern espanyol vol fer una reforma del codi penal per a rebaixar les penes de sedició i permetre que els nou condemnats surtin de la presó, sense extingir-ne la responsabilitat penal. El debat és obert i pot convertir-se en un element important de la negociació a la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa, com a puntal imprescindible per a posar fi a la repressió i començar a desjudicialitzar la política. Ara, cal que el PSOE tingui voluntat política per a avançar en aquesta via.

Mentrestant, i una volta el Suprem ja va desestimar els incidents de nul·litat contra la sentència, les defenses dels presos polítics són a punt de presentar els recursos d’empara al TC. Tots els focus tornaran cap al Constitucional, el tribunal que va donar un impuls definitiu al procés independentista amb la sentència contra l’estatut de Catalunya de l’any 2010. Però els precedents no fan pas ser optimista, i és probable que el TC admeti a tràmit els recursos, els desi en un calaix durant un parell d’anys i continuï entrebancant l’accés al Tribunal d’Estrasburg. S’hi pot fer res, contra aquesta estratègia dilatòria?

Experts en dret europeu consultats per VilaWeb consideren que es podria demandar l’estat espanyol per les dilacions injustificades d’un dels seus organismes. Ara, s’hauria de justificar l’existència d’una dilació indeguda en la resolució dels recursos. El TEDH ha rebut demandes d’aquesta mena, sobretot contra Itàlia. En el cas que es presentés i reeixís, Estrasburg podria entrar al fons del cas i establir jurisprudència per a casos futurs. No obstant això, és difícil que el TEDH es pronunciés abans de contrastar que el TC excedeix els seus terminis habituals.

Fonts de les defenses han explicat a VilaWeb que ara per ara no preveuen pas d’interposar cap demanda contra Espanya per la dilació del TC a l’hora de resoldre els recursos dels presoners polítics. Argumenten que és molt difícil de demostrar que hi hagi aquesta voluntat d’allargar les resolucions per a privar-los d’accedir a la justícia europea. Tanmateix, les xifres que dóna el TC són un argument de pes que evidencia la premeditació per a impedir l’accés dels presos polítics a Estrasburg.

Les admissions a tràmit no arriben ni al 2%

Les últimes xifres publicades pel TC són de l’any 2018. En aquesta memòria (pàgina 14), el tribunal assegura que aquell any va rebre 6.918 sol·licituds de recurs d’empara i només en va acceptar 115, que representen només l’1,67%. En canvi, en el cas dels presos polítics ha acceptat tots els recursos, mig centenar. Ara, en tots els casos ha tardat més d’un any a començar-los a resoldre, tots en sentit contrari als interessos dels presoners independentistes.

La legislació espanyola i la doctrina del tribunal també estableixen que els recursos contra l’empresonament preventiu s’han de tramitar de manera preferent, i s’estableix un termini de trenta dies. Tanmateix, els recursos presentats pels presos polítics van aparcar-se. És precisament per a denunciar aquest incompliment flagrant que quatre dels presos van fer una vaga de fam durant vint dies. El desembre del 2018, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn denunciaven així la motivació política del TC per a impedir-los l’accés a Estrasburg.

La portaveu dels presoners que van fer la vaga de fam, Pilar Calvo, va recordar diumenge la carta enviada als dirigents europeus i al president espanyol en què denunciaven el ‘blocatge’ del TC i les ‘dilacions indegudes’ de la resolució dels recursos d’empara contra les ordres de presó preventiva.

Aquí teniu la carta que els presos en vaga de fam van enviar a @sanchezcastejon i a tots els líders dels països membres UE i als màxims dirigents d’aquesta. Fem memòria! ⁦@JordiPina1⁩ ⁦@quimforn⁩ ⁦@joseprull⁩ ⁦@jorditurull⁩ #TC #bloqueigRecursos pic.twitter.com/wW67mP1rMu

— Pilar Calvo (@pilarcalvo13) February 9, 2020

Una estratègia premeditada i filtrada

El biaix polític contra els presoners independentistes no el demostren solament les xifres publicades pel Constitucional sobre els recursos d’empara. Tanmateix, el TC està dividit i la unanimitat s’ha trencat en alguns casos: un sector ha expressat malestar i ha fet arribar a l’agència Europa Press que aquesta manera d’actuar és una estratègia premeditada i té l’objectiu d’endarrerir la internacionalització del judici.

Per coordinar aquesta estratègia, segons les mateixes fonts, al TC es va constituir un grup de treball amb gairebé una desena de lletrats sota la direcció del magistrat Cándido Conde-Pumpido, independentment que després els afers corresponguessin, per repartiment, al magistrat a qui pertoqués legalment la ponència. Oficialment, el Constitucional no ha valorat aquestes informacions.