13.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 13.01.2025 - 21:41
El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) tractarà avui la recusació per manca d’imparcialitat del magistrat José María Macías, el més bel·ligerant contra l’independentisme i l’amnistia. Si la recusació prospera, Macías no podrà participar en la deliberació del recurs del Tribunal Suprem contra la llei. De fet, si és recusat, és previsible que els mesos vinents també sigui apartat de la resta de recursos –una vintena–, cosa que aplanarà el camí perquè el TC, en els terminis que consideri, avali l’amnistia.
Sense Macías, el ple del tribunal tindrà una majoria de 6 a 4 a favor dels magistrats afins al PSOE. La recusació és pràcticament un fet, perquè l’esborrany de la ponent, la vice-presidenta Inmaculada Montalbán, proposa d’apartar Macías. En aquest sentit, s’agafa als arguments de la fiscalia, que considera que li manca imparcialitat perquè, com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va ordir i votar dos informes contra l’amnistia.
La majoria dins el TC contra Macías hauria de ser més àmplia, però l’ex-ministre socialista Juan Carlos Campos es va abstenir de la causa. Segons ell, ho va fer per salvaguardar la imparcialitat del tribunal, tenint en compte que en els informes sobre els indults als presos polítics havia explicitat que l’amnistia era inconstitucional.
La defensa de Macías
En la seva defensa, el magistrat ha al·legat que la seva recusació era una maniobra de manipulació ideològica. “Significarà demolir el principi del pluralisme polític que explica i justifica la composició i la selecció dels membres d’aquest tribunal”, va escriure en les al·legacions, segons que ha revelat el digital El Español. De totes maneres, Macías, que volia ser el torpede en la línia de flotació de l’amnistia, també ha volgut defensar la seva integritat.
“No he arribat a aquest tribunal amb la ‘ment buida’, però tampoc amb la ment tancada. Només després de la deliberació de cada afer, de tots els afers, fixaré la meva posició sobre l’objecte del procediment constitucional que es tracti. I ho faré de manera motivada, com a garantia intrínseca de la imparcialitat”, va afegir.
Tanmateix, el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, en l’incident de recusació, va argumentar que Macías havia participat de manera directa en actuacions del CGPJ en contra de l’amnistia. De fet, el feia responsable de “actuacions oficials” de l’organisme que, per la finalitat i el contingut, comportaven “una extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei d’amnistia”.
Dit això, el fiscal general va assegurar que la recusació no es fonamentava en les opinions del magistrat, “per més que haguessin generat en certs sectors de la societat la percepció d’una bel·ligerància convençuda i activa contra la llei”, però considerava, tot amb tot, que hi havia motius per a apartar-lo.
Un antiindependentista furibund
Macías té un historial molt llarg de declaracions polèmiques que denoten el seu biaix sobre l’independentisme. Per exemple, el 2018, va dir que el procés acabaria amb morts. “Qui serà el primer mort útil: un jutge o un fiscal que tinguin una mala ensopegada amb un eixelebrat? Un manifestant o vianant que es trobi amb els amos al carrer? O un ‘soldat’ de la nova pàtria que es deixi convèncer pels irresponsables que l’animen?”, va escriure al diari El Español.
Aquell mateix any, el magistrat va qualificar de “error greu” la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir el president Carles Puigdemont després de ser detingut a Alemanya. Anys més tard, arran de l’acord entre Junts i PSOE per a investir Pedro Sánchez, va dir que era un “pacte indigne” que representava una amenaça directa a la judicatura –”en termes ja mafiosos”–, i va afegir que es donava “un toc d’atenció” als jutges que havien de determinar com s’aplicava la llei d’amnistia.
Així mateix, Macías ha fet gala públicament de la seva amistat amb el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa contra l’1-O al Suprem. “Em plau de ser amic del jutge Llarena i d’haver-hi compartit moltes hores de reflexió en el passat que m’han permès de conèixer-lo: un home d’una intel·ligència extrema, analític fins a l’esgotament, amb uns valors morals profunds i amb un compromís amb l’estat de dret i la democràcia que no cedeix davant cap sacrifici”, va escriure.
