Un TC caducat desencadena una crisi institucional amb el govern espanyol

El govern espanyol, sota la mirada vigilant de la Comissió Europea, afronta una nova crisi institucional amb el poder judicial, ara per la renovació de quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que d’ençà de dilluns tenen el mandat caducat. Els afectats són el president de l’òrgan, Pedro González-Trevijano, el vice-president, Juan Antonio Xiol, Santiago Martínez Vares i Antonio Narváez.

Els xocs entre el govern espanyol i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) vénen de lluny, concretament del desembre del 2018, quan van caducar els mandats dels membres de l’òrgan judicial, incloent-hi el president Carlos Lesmes. De llavors ençà, Pedro Sánchez ha intentat debades d’acordar-ne la renovació amb el PP, que s’ha tancat en banda, per electoralisme i per preservar la majoria afí i conservadora.

El CGPJ va continuar fent i desfent dins el poder judicial fins el març del 2021, quan el PSOE i Unides Podem van aprovar una llei que impedeix que l’òrgan de govern dels jutges pugui fer nomenaments de cap mena mentre tingui el mandat caducat. Amb aquesta maniobra, es volia forçar Pablo Casado a negociar un nou CGPJ.

Més d’un any després, Casado no dirigeix el PP i Alberto Núñez Feijóo ha deixat clar que prioritza les eleccions andaluses i no pas involucrar-se amb el PSOE i Unides Podem a remenar el meló de la justícia, tenint en compte que, si canvia de parer, l’extrema dreta de Vox i veus internes com Isabel Díaz Ayuso ho faran servir com a munició per a crivellar el seu lideratge al capdavant de l’oposició espanyola.

La bomba latent del Tribunal Constitucional

El novembre passat, el PSOE, Unides Podem i el PP van assolir un acord per a renovar el terç de magistrats del TC que depenen del congrés espanyol. Les negociacions, comandades per Félix Bolaños i Teodoro García Egea, van desencallar uns nomenaments que eren congelats d’ençà del 2019. Amb els canvis, no es va alterar pas la majoria conservadora i, a més a més, el PP va aconseguir de col·locar-hi dos magistrats extremadament conservadors i agressius amb l’independentisme, Concepción Espejel i Enrique Arnaldo.

Quin és el problema ara? Dilluns van caducar els mandats dels quatre magistrats que depenen del govern i el CGPJ. Aquest retoc dins el tribunal, que també comporta canviar-ne el president, ja no depèn d’una simple negociació entre partits. La llei del PSOE i Unides Podem que volia encotillar el CGPJ i Carlos Lesmes s’ha convertit ara en una bomba molt difícil de desactivar.

El procediment habitual dicta que el govern espanyol nomeni dos magistrats i el CGPJ dos més, que seguidament reben el plàcet del ple del TC. Tanmateix, en la situació actual, en què el CGPJ no pot fer nomenaments, la fórmula queda coixa i s’obre un esvoranc que desemboca cap a una crisi institucional fins ara desconeguda.

La porta per a renovar el CGPJ amb el PP i evitar el descarrilament de la imatge de l’estat en l’àmbit internacional està completament tancada. Aquesta setmana, i de Madrid estant, la comissària europea de Valors i Transparència, Vera Jourová, ha retret als partits espanyols que, malgrat els avisos constants de Brussel·les, siguin incapaços d’acordar un sistema estable i despolititzat per a l’elecció dels jutges. “No volem que aquests consells –en referència al CGPJ— estiguin polititzats”, ha exigit, en plena sintonia amb les peticions reiterades del GRECO.

La via unilateral del govern espanyol

Atesa la impossibilitat que el CGPJ nomeni els seus magistrats, la Moncloa valora seriosament, segons que ha admès Félix Bolaños, de tirar pel dret i renovar de manera unilateral els dos magistrats que li pertoquen. Això significaria declarar la guerra públicament al poder judicial, però evitaria que quatre magistrats amb el mandat caducat es pronunciessin sobre qüestions cabdals com l’avortament, l’eutanàsia, la reforma educativa i la retirada dels escons d’Alberto Rodríguez i Pau Juvillà.

El govern de Pedro Sánchez té entre mans els successors del president del TC, Pedro González-Trevijano, i Antonio Narváez. Ambdós magistrats han estat elements centrals de l’univers judicial del PP, van ser elegits per Mariano Rajoy i tenen un llarg historial d’estirabots en contra de l’independentisme i el nacionalisme català. El president en funcions, per exemple, va escriure a l’ABC un article titulat “L’elixir nazionalista” sobre la reforma de l’estatut, i Narváez fou recusat perquè en una conferència va comparar l’1-O amb el cop d’estat del 23-F.

Amb el canvi de cartes, que es podria executar després de les eleccions andaluses, el PSOE modificaria la majoria del TC a favor seu. Ara mateix, el tribunal és integrat per set magistrats afins al PP i cinc que orbiten en posicions menys conservadores i pròximes al PSOE. Si es consumessin els nomenaments –ara per ara no s’han filtrat noms–, el PP es quedaria amb cinc magistrats afins, dels quals un, Antonio Montoya Melgar, fa mesos que no assisteix als plens perquè es recupera d’un ictus.

La trinxera conservadora vol parar els peus a Sánchez

Arran dels plans del govern espanyol, fonts de la majoria conservadora del TC han explicat a El País que faran tot el possible per a impedir que Sánchez col·loqui dos magistrats nous al tribunal sense que el CGPJ nomeni els substituts de Juan Antonio Xiol –conegut pels seus vots particulars en les decisions sobre el procés– i Santiago Martínez Vares.

L’estratègia de la majoria conservadora, si el govern espanyol opta per la via unilateral, consistiria a tombar els nous magistrats en el ple de nomenament. Aquest acte, que sempre ha estat un pur formalisme, podria esdevenir per primera volta la trinxera que impedís la renovació parcial del TC. Una situació que no s’ha vist mai i que seria l’esclat definitiu de les hostilitats entre el poder executiu i el legislatiu.

Una altra via per a escapçar els plans de Sánchez, segurament menys bel·licosa, són els recursos del PP i Vox en contra de la llei que limita les funcions del CGPJ quan té el mandat caducat. Si el tribunal decreta la inconstitucionalitat de la mesura, gràcies a la majoria conservadora, desembussaria de cop i volta la renovació parcial del TC. Ara bé, sobre aquest tema no hi ha projecte de sentència i els ponents, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol, són afins al PSOE.