27.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 27.01.2025 - 21:44
Al Tribunal Constitucional espanyol hi ha un magistrat rebel, José María Macías. Ara fa gairebé dues setmanes, el plenari del tribunal de garanties espanyol en va aprovar, per sis vots a quatre, la recusació per a deixar-lo fora de la deliberació sobre la inconstitucionalitat de la llei d’amnistia, per una manca d’imparcialitat manifesta i demostrada. Arran de la recusació, hom esperava que Macías s’apartés per iniciativa pròpia de les deliberacions de la resta de recursos i d’impugnacions contra la llei d’amnistia per dubtes de constitucionalitat. Però no ho va voler fer, i això feia perillar l’agilitat perquè el TC s’acabés pronunciant de manera efectiva sobre l’amnistia, perquè hi ha una vintena de recursos pendents. Per això, avui, el ple del TC decidirà d’apartar-lo en bloc de totes les deliberacions, per començar a fer via.
La notícia s’ha anat filtrant aquests darrers dies en uns quants diaris espanyols, segons els quals la magistrada del sector anomenat “progressista” del TC té a punt una ponència que proposarà de deixar fora el rebel Macías, el jutge més agressiu i combatiu contra l’amnistia. I, previsiblement, la ponència s’aprovarà amb una majoria de sis vots a quatre, els mateixos amb què aquest jutge fou apartat de la primera deliberació. Llavors fou a petició de la fiscalia, perquè Macías, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, va criticar dues vegades la llei d’amnistia en texts de “valor institucional”.
Macías havia d’haver pres la decisió d’abstenir-se de la resta de deliberacions, però, com que no ho va fer, va incomplir l’article 217 de la llei orgànica del poder judicial, que diu: “El jutge o magistrat en què concorri alguna de les causes establertes legalment s’abstindrà del coneixement de l’afer sense esperar que sigui recusat.” Hi podria haver fins i tot accions disciplinàries contra ell, però aquesta qüestió encara no s’ha posat damunt la taula.
La recusació pendent de Macías feia que la resolució dels recursos contra la llei d’amnistia restés encallada. Amb la decisió que el ple del TC prendrà avui podran fer via amb els recursos que han presentat tant el PP com els governs autonòmics en mans d’aquest partit, i la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La clau serà si Macías és apartat, també, de la deliberació sobre els recursos d’empara que els afectats per la inaplicació de la llei d’amnistia han començat a presentar –com els ex-presoners polítics condemnats per malversació, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que no han estat amnistiats– i les que es poden presentar aquests mesos vinents, les dels exiliats perseguits pel mateix delicte, que el Suprem també ha refusat d’amnistiar: el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig. Perquè la rehabilitació política dels uns i el retorn en llibertat i amb els drets polítics plenament reconeguts dels altres dependran en primera instància de la resposta del Constitucional espanyol a aquestes peticions d’empara i a les mesures cautelars que hi van lligades. I, sobre els recursos d’empara, hi pesarà no solament l’equilibri entre els magistrats afins al PSOE i al PP, que en la qüestió sobre la constitucionalitat de la llei s’inclina per sis a quatre a favor dels primers, sinó també el criteri que apliquen tant els uns com els altres. És a dir, hi haurà una majoria de magistrats que concedeixi l’empara a Junqueras i Puigdemont contravenint l’aplicació de la llei que ha fet el Suprem?