24.05.2019 - 20:52
El Tribunal de Comptes espanyol ha descartat d’investigar el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i tots els consellers del govern que va fer possible l’1-O per la despesa de l’operació Copèrnic, xifrada en 87 milions d’euros, és a dir, l’enviament de policies espanyols i guàrdies civils a Catalunya el setembre del 2017. L’organisme para els peus a Societat Civil Catalana (SCC) i Abogados Catalanes por la Constitución, que pretenien que s’investigués el govern per aquesta despesa de l’estat espanyol.
El Tribunal de Comptes espanyol engega la repressió econòmica contra el govern per l’1-O
En una interlocutòria la magistrada Margarita Mariscal de Gante ha descartat que se’ls pugui imputar cap responsabilitat comptable per l’operació Copèrnic. Tanmateix, el Tribunal de Comptes espanyol continua investigant si van destinar-se fons públics a l’organització del referèndum en un procés paral·lel al judici del Tribunal Suprem espanyol i a la instrucció del jutjat 13 de Barcelona.
Segons Mariscal de Gante, s’han d’investigar les possibles despeses relacionades amb l’1-O, però no les derivades del desplaçament dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil al Principat. ‘Dels propis termes en què es formula la denúncia es desprèn que en cap cas la seva realització podria donar lloc una responsabilitat comptable’, assenyala la resolució.
La investigació ara se centra en les despeses vinculades a l’actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pàgines webs, aplicacions, plataformes i programes informàtics que donarien suport digital a la votació; l’ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació o publicitat institucional, com la denominada campanya ‘Civisme’. També s’analitzarà si es van destinar fons públics per al subministrament de paperetes, cens electoral, cartelleria i cartes certificades, que van ser confiscades en les naus de l’empresa Unipost, així com l’acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.
Al·legacions de la Generalitat
Per la seva banda, la Generalitat ha al·legat que el Ministeri d’Hisenda espanyol pagava i paga als proveïdors i considera que és ‘materialment impossible destinar fons per preparar el referèndum’. També recorda les declaracions de l’ex-ministre Cristóbal Montoro negant la destinació de fons públics a l’1-O. Recorden també que l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va afirmar que l’1-O i els seus actes preparatoris no van ser finançats amb fons públics.
Així mateix, nega els encàrrecs a Unipost i el CTTI i que es causés ‘dany en els fons públics per la dedicació temporal d’edificis públics a la celebració del referèndum’ perquè ‘no va haver-hi relació de causalitat entre l’actuació del govern de la Generalitat i l’ús d’aquests edificis’. Finalment, el recurs discrepa amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel que fa al pagament de la campanya ‘Civisme’. La Generalitat considera que s’emmarca dins de ‘publicitat institucional i no de comunicació pública de serveis’, per la qual cosa entén que la corporació reclama les factures emeses.
