26.01.2020 - 21:50
El Tribunal de Comptes espanyol ha citat a declarar demà tots els consellers del govern Puigdemont i alts càrrecs de l’executiu. Un total de vint-i-nou persones que s’enfronten a la petició de la fiscalia de pagar la suposada despesa del referèndum. La magistrada Margarita Mariscal de Gante va descartar que els pogués ser imputada la despesa de l‘operació Copèrnic, que es va calcular que fou de 87 milions, tal com demanaven Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución. Aquestes dues entitats espanyolistes pretenien, doncs, que els demandats sufraguessin el cost de la repressió.
En aquesta primera vista no cal que hi assisteixin els vint-i-nou demandats. Són el president Carles Puigdemont; el vice-president Oriol Junqueras; els consellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret; els ex-consellers Santi Vila i Neus Munté; i els càrrecs i ex-càrrecs del govern Amadeu Altafaj, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Antoni Molons, Joaquim Nin, Eva Maria Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Serra, Francesc Sutrias, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.
A la vista, hi assistiran els representants dels serveis jurídics de la Generalitat i els advocats. La fiscalia anunciarà quina quantitat els demana per l’1-O i probablement la magistrada Mariscal de Gante donarà quinze dies perquè els demandats aportin una fiança. Així mateix, es determinarà la relació individualitzada i el responsable de cada despesa. Una volta passi el termini, si no s’ha aportat la fiança imposada, s’embargaran béns dels demandats.
Segona part de la venjança per l’1-O
La causa oberta al Tribunal de Comptes arriba pràcticament un any després d’haver començat el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Junqueras, Rull, Romeva, Turull, Forn i Bassa ja compleixen penes de presó per una presumpta malversació, mentre que als exiliats els acusen també del mateix delicte, a més de sedició. Així mateix, la majoria de càrrecs del govern investigats ja són processats al jutjat 13 de Barcelona i pendents de judici.
Ara aquest polèmic tribunal pretén fer-los pagar unes suposades despeses de l’1-O que la Generalitat sempre ha al·legat que no existeixen, perquè no van destinar-se diners públics a l’organització del referèndum. El Tribunal de Comptes ja va condemnar l’ex-president Artur Mas, els ex-consellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar 4,94 milions d’euros per l’organització del 9-N. Tots quatre ja havien estat condemnats i inhabilitats per desobediència, però el Tribunal de Comptes va fer-los pagar les despeses del 9-N, la major part de la qual era la compra dels ordinadors utilitzats durant la consulta que després es van reutilitzar a les escoles públiques.
Què investiga el Tribunal de Comptes?
La investigació del Tribunal de Comptes se centra en presumptes despeses vinculades al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pàgines web, aplicacions, plataformes i programes informàtics, a més de l’ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació; o bé publicitat institucional, com la campanya anomenada ‘Civisme’. També s’analitzarà si es van destinar fons públics al subministrament de butlletes de vot, cens electoral, cartells i cartes certificades, confiscats a les naus de l’empresa Unipost, juntament amb l’acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.
La Generalitat va al·legar que el Ministeri d’Hisenda espanyol pagava i paga els proveïdors i que per tant era ‘materialment impossible de destinar fons a preparar el referèndum’. Els serveis jurídics del govern van afegir que l’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro va afirmar que l’execució del referèndum del Primer d’Octubre i els actes preparatoris no havien estat finançats amb fons públics.
El govern també va negar haver fet cap encàrrec a Unipost i al CTTI i que l’ús de locals públics l’1-O els causés cap dany. El recurs també contravenia la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel que fa al pagament de la campanya ‘Civisme’. La Generalitat considera que forma part de la publicitat institucional i no de comunicació pública de serveis, per la qual cosa entén que la CCMA reclamava les factures emeses.
