Una tribu amazònica no contactada emergeix de la selva arran de l’avenç dels taladors

The Washington Post · Rachel Pannett

Unes noves imatges mostren membres d’una de les tribus indígenes més aïllades del món emergint de la selva tropical en una part remota de l’Amazònia peruana, a prop d’on treballen unes empreses fusteres concessionàries.

Hom creu que els Mashco-Piro és la comunitat indígena més gran del món que viu en aïllament, sense contacte amb l’exterior. Però aquestes darreres setmanes, la tribu ha estat vista a la riba del riu Las Piedras, a molt pocs quilòmetres de l’activitat de tala. Més de cinquanta membres dels Mashco-Piro van aparèixer a la vora del remot poblat selvàtic de Monte Salvado, al sud-est del Perú, i disset més van aparèixer a prop del poblat veí de Puerto Nuevo, segons que detalla el grup de defensa dels drets indígenes Survival International, que en va difondre les imatges.

“Aquesta és una prova irrefutable que molts Mashco-Piro viuen en aquesta zona, que el govern no solament no l’ha protegit, sinó que, de fet, l’ha venut a empreses fusteres”, diu Alfredo Vargas Pio, president de l’organització indígena local Fenamad, en un comunicat de premsa. Vargas Pio expressa la preocupació, d’una banda, pel fet que els taladors puguin portar noves malalties a la zona, i que això devasti els Mashco-Piro i, per una altra, que hi puguin haver enfrontaments violents entre els taladors i la comunitat indígena. Fenamad explica a Reuters que, aquestes darreres setmanes, s’ha vist la tribu emergint amb més freqüència a la recerca de menjar, aparentment allunyant-se dels treballadors de la tala.

Defensors dels indígenes, incloent-hi Survival International, demanen ara a les autoritats que retirin la certificació a una d’aquestes empreses de tala –Canales Tahuamanu, o Catahua– que ha construït més de dos-cents quilòmetres de carreteres a la zona i opera dins el territori dels Mashco-Piro, segons l’ONG. Catahua té una concessió forestal a la zona que es remunta a l’any 2002 i que abasta uns 245 quilòmetres quadrats, i té un historial de conflictes amb grups indígenes, tal com va informar The Washington Post al maig.

Catahua no ha respost a la petició de comentari del diari. Però, anteriorment, sí que va dir que els seus treballadors no havien informat mai de cap albirament de Mashco-Piro i que l’empresa havia complert tota la legislació peruana. No obstant això, l’any passat, el relator especial de l’ONU sobre els drets indígenes va demanar a Catahua que aturés la tala i que respongués a les al·legacions de “possible contacte forçat” amb els Mashco-Piro.

El govern s’ha negat a intervenir-hi, i al desembre, el parlament peruà, controlat pels conservadors, va permetre de legalitzar terres que havien estat desforestades sense permís, incloent-hi territoris per on transiten pobles indígenes. El govern no ha respost a la nostra sol·licitud de comentari.

Hi ha vint tribus que viuen en aïllament voluntari al Perú. Encara hi ha més tribus d’aquesta mena que viuen al Brasil, on el seu dret d’aïllament és consagrat a la constitució d’ençà de fa temps, tot i que aquests darrers anys les comunitats s’han vist assetjades per la mineria il·legal, l’espoliació de terres i la desforestació. El govern peruà havia calculat que el nombre de Mashco-Piro era d’uns 750, distribuïts per l’Amazònia central del Perú i el Brasil. “Aquestes imatges tan increïbles mostren que hi ha un gran nombre de persones no contactades dels Mashco-Piro que viuen a uns pocs quilòmetres d’on es troben els taladors”, diu la directora de Survival International, Caroline Pearce. I alerta: “Això és un desastre humanitari en gestació.”

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb