06.02.2023 - 21:04
|
Actualització: 06.02.2023 - 21:54
El candidat a la batllia per Barcelona, Xavier Trias, ha presentat la seva candidatura en un acte vistós a l’Auditori on ha imprès una nova volta de pragmatisme i moderació que exhibia d’ençà que va anunciar que feia el pas, a final d’any. Les primeres files eren pinzellades de la seva trajectòria, amb la presència de personalitats de Convergència, el PDECat i Junts, un univers que Trias vol concentrar en una sola candidatura que defuig les sigles de partit. Fins al punt que la paraula Junts no era present en l’escenografia i Trias només l’ha pronunciada un cop durant el discurs.
La sala Oriol Martorell s’ha omplert d’un ambient entusiasta, gairebé exultant. S’hi respiraven els sondatges que situen Trias com el candidat més votat, amb onze regidors. Rialles i encaixades de mans. No hi cabia ningú en les sis-centes butaques, fet que Trias ha definit com el primer error de campanya: “Crèiem que en tindríem prou i amb dos dies s’ha omplert.”
El primer bany de masses no se l’ha endut el candidat, sinó el president Jordi Pujol, assegut a primera fila des de mitja hora abans de començar l’acte. D’allà estant ha rebut en audiència tothom que se li acostava, fos per parlar o per fer-se una foto. No era l’únic Pujol, també hi havia els seus fills Josep i Pere, que saludaven amics i coneguts. I també Artur Mas, que s’ha endut un aplaudiment generalitzat. L’ha arrencat el seu ex-cap de gabinet, Joan Maria Piqué, bo i dret enmig del públic.
La resta de la zona noble era una representació del mapa polític que Trias vol abraçar i que, en alguns casos, l’acompanyaran en aquesta aventura. És el cas de Victòria Alsina, Ramon Tremosa i Damià Calvet, que al final de la conferència han pujat a l’escenari com a gest inequívoc que l’acomboiaran a la candidatura. També hi havia dirigents de Junts de totes les procedències, com ara Jordi Turull i Laura Borràs, l’ex-secretari general del partit, Jordi Sànchez, els ex-consellers Jaume Giró i Josep Rull, Ferran Mascarell, Joaquim Forn, Laura Masvidal i més personalitats lligades al món polític, com el penalista Jordi Pina i els periodistes Eduard Pujol, Pilar Rahola i Josep Maria Casanovas.
“Jo vull posar ordre”
Trias ha aprofitat l’escenari per jugar amb una comparació inevitable: “En aquests darrers anys a Barcelona hem escoltat un concert que no ens ha agradat gens. Que no sonava bé. Que desafinava en moltes ocasions.” Per això es presenta com el director que hi pot posar remei, i per a fer-ho, una fórmula clàssica que l’auditori ha aplaudit: “Jo vull posar ordre.”
Ha responsabilitzat Colau d’haver originat problemes que abans no hi eren i ha posat molt d’èmfasi en la falta de seguretat i en la neteja dels carrers. Però també en la mobilitat, la gestió municipal i el disseny urbanístic: “Avui és improvisació, formigó, coloraines i pintura, i, cosa més greu, és lletjor, desigualtat i desordre. Aquest pseudo-urbanisme tàctic no és cap urgència. És improvisació.”
Trias sap que és una batalla de quatre i per això ha repartit a tothom. Ha parlat de les “disfuncions del pacte entre els comuns i els socialistes” i de la “fugida estrambòtica de Collboni”. I també ha recordat Ernest Maragall, a qui ha retret el suport inesgotable a Colau i “l’enamorament que tenen amb els comuns”.
Ha reservat el final del discurs per a reivindicar la capitalitat de Barcelona. Possiblement ha estat el fragment més acostat al procés que hi ha hagut durant tot l’acte, però d’una manera indirecta i subtil: “Aquests anys ha semblat que ens conformàvem a jugar a segona divisió, aspirant a ser la segona ciutat d’Espanya, a ser ‘la cocapital’. Jo no vull que Barcelona jugui a segona divisió. Jo vull que Barcelona jugui la Champions i la guanyi.”
