Trias manté les millors cartes després de la maniobra de Colau

Si res no canvia, Xavier Trias serà elegit dissabte batlle de Barcelona. La proximitat de les eleccions espanyoles li ha regalat una garantia afegida per a poder ser investit. Cap partit no es vol retratar amb un acord que el pugui perjudicar amb vista a la votació del juliol. Però això, que d’entrada afavoreix Trias, també li complica la governabilitat a mitjà termini, perquè és difícil que abans de dissabte pugui enllestir un acord de govern prou ampli per a no haver de patir pel suport al ple de l’ajuntament. Encara que finalment arribés a un acord de govern amb ERC, el PSC continua encastellat a no cloure cap pacte que doni la batllia a Trias. De manera que una entesa entre Trias per Barcelona i Esquerra tindria setze regidors, lluny dels vint-i-un de la majoria absoluta. O encara menys: si no es forma un govern de coalició de Trias i Ernest Maragall, l’ex-batlle de Junts comptaria previsiblement amb els vots d’ERC per a la investidura però començaria el mandat amb un govern sustentat en els onze que va obtenir a les eleccions: un govern en minoria absoluta que es trobaria amb moltes dificultats per a governar la capital del Principat del punt de vista organitzatiu, primer, i quant a suport als plens, després. Però allò que passi dissabte pot perfilar, només, una situació temporal. Perquè la partida de la batllia de Barcelona es pot jugar en dues parts: la primera serà aquest dissabte, quan es constituirà l’ajuntament, i la segona arribarà després de les eleccions espanyoles, quan el mapa de l’estat espanyol s’hagi aclarit i els resultats del 23-J hagin fet impacte sobre els partits catalans i, per tant, puguin modificar o no la política d’aliances a Barcelona.

La proposta d’ahir d’Ada Colau per a intentar un govern tripartit amb el PSC i ERC, amb un repartiment de la batllia i de les responsabilitats municipals, va topar amb el refús ràpid de Jaume Collboni. El socialista manté l’aspiració d’optar al càrrec malgrat la decisió de la direcció d’Esquerra de donar suport a Trias. ERC, per una altra banda, no va valorar la maniobra com una possibilitat real perquè Colau no l’havia acordada abans amb el PSC. La millor garantia que té Trias per a esdevenir batlle, a banda l’avantatge legal pel fet d’haver guanyat les eleccions, és la posició d’Ernest Maragall, marcada des de la cúpula del partit. No tant pel que suma, com pel que resta: ERC va perdre la meitat dels regidors però els cinc que té són decisius per a impedir que els altres arribin a la majoria absoluta necessària per a prendre la vara a Trias. Tanmateix, la determinació inicial d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès de prioritzar els acords postmunicipals amb les forces independentistes, contrastava ahir amb la decisió del partit de pactar amb el PSC a les diputacions de Lleida i Tarragona. Mentrestant, Maragall i Trias van ser vists i retratats fent un cafè. Betevé en va avançar la imatge. Fonts d’ERC van emmarcar la trobada en la sèrie de contactes que fa Maragall amb el propòsit de parlar amb tothom. Fonts acostades a Trias apuntaven que fa reunions gairebé cada dia per assegurar que serà batlle dissabte.

Per a impedir-ho, Colau proposa un repartiment de la batllia d’un any per a Maragall, un any i mig per a ella i el darrer any i mig per a Collboni. Però la maniobra –exposada per la batllessa en funcions en una entrevista al Cafè d’idees de RTVE, on es va presentar amb el missatge preparat per a remoure el tauler municipal– no va obtenir cap suport. Fonts d’Esquerra van assegurar que Barcelona en Comú no els havia formalitzat abans la proposta i van recordar que Maragall i Colau tan sols s’han reunit una vegada, el 31 de maig, i aquesta idea no hi va aparèixer. Fonts acostades a Trias hi veien “un moviment a la desesperada per a salvar el coll” que no tenia res a veure amb les esquerres ni amb el progrés de la ciutat. “És bo tenir un alcalde de dretes que privatitzi els serveis públics, que torni a fer barra lliure amb el turisme, que no acabi el tramvia, que no apliqui la regulació dels lloguers a Barcelona, i que això ho faci des d’un govern en minoria que es pot col·lapsar perfectament perquè no arriba a tot?”, demanava ahir Colau.

La batllessa en funcions, tanmateix, vol persistir. Agafarà l’acta de regidora i intentarà que la idea d’un govern d’esquerres acabi reeixint: un govern sustentat en una “majoria àmplia i sòlida” que arribaria als 24 regidors. No és una suma arbitrària. Colau mateix apuntava que les tres forces ja s’han entès durant el seu mandat, encara que la campanya electoral disparés les crítiques i els retrets, i Collboni jugués a desvincular-se del govern on havia estat primer tinent d’alcaldia. Els comuns i el PSC, compartint el govern, i amb ERC facilitant el pressupost o més projectes de ciutat. Colau ja va descartar d’anar a les llistes de Sumar per al 23-J i tampoc no preveu fer el salt al Parlament de Catalunya. Intentarà que l’oposició a Trias es pugui articular més endavant en una moció de censura?

El PSC, mentrestant, sembla abocat a votar la candidatura de Collboni i desmarcar-se de l’intent de Trias de tancar-hi un pacte, a banda d’entendre’s amb ERC. L’única possibilitat que tindria de prendre la batllia a Trias seria pactar amb els comuns i amb el PP alhora. Semblaria una suma impossible si no fos perquè Colau ja va ser investida amb el suport de Manuel Valls fa quatre anys, en virtut d’un acord que Collboni mateix va acabar reconeixent que existia. Fins ara, Daniel Sirera s’ha volgut desmarcar tant de Trias com de Colau: “No deixaré Barcelona en mans d’Ada Colau ni dels independentistes”, va dir fa dies. Però no són poques les pressions que rep el PP amb l’argument que hauria d’impedir que un independentista governés Barcelona. I això que Trias va guanyar les eleccions amb un discurs en què no va aparèixer la independència, i en què absorbí fins i tot antics votants de Valls, de la dreta conservadora que va optar per fer un vot útil anti-Colau. Sirera podria votar-se ell mateix i apartar-se de qualsevol equació per la simple raó que, ara que s’acosta el 23-J, a l’electorat del PP li seria difícil d’entendre que contribuïssin a investir un batlle socialista.

Trias haurà de començar previsiblement el mandat amb un govern en minoria, i esperar si els resultats del 23-J li permeten més endavant de tancar acords per a garantir-se una governabilitat més plàcida. Barcelona continua atrapada en les necessitats de la política catalana i l’espanyola. El mandat de Colau no s’entendria sense la necessitat recíproca que ha tingut ERC de comptar amb el suport dels comuns al parlament. Trias en queda condicionat des del primer minut, quan Esquerra determina que ha de donar-li suport perquè interpreta que l’entesa amb el PSC li ha passat factura electoral i prioritza un acostament a Junts. El futur del seu mandat també en dependrà, com les possibilitats de Collboni i de Colau de bastir una alternativa real. Trias ja hi té experiència, a governar en minoria. El 2013 ja es va trobar forçat a presentar una qüestió de confiança per a aprovar el pressupost de l’any següent, quan va rebre la negativa del PSC i el PP a pactar-lo. Els comptes hi estaven vinculats i l’oposició no es va entendre per a presentar un candidat alternatiu. Sembla que el ball de cadires a Barcelona tot just ha començat.