17.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.11.2023 - 22:43
Manuela Tobias · Bloomberg
Marcela Moreno, professora d’educació infantil a la província argentina de Córdoba, va votar a favor de l’economista llibertari Javier Milei en la primera volta de les eleccions presidencials del mes passat. Dies abans de la segona volta, confessa que es troba indecisa.
“Déu meu, què he fet?” diu Moreno, de 47 anys, mentre surt de la feina per agafar el bus davant l’escola on treballa. Moreno creu que tornarà a votar Milei perquè no dóna suport al govern actual, però li fa patir que la seva escola tanqui si Milei manté la promesa de retallar dràsticament el pressupost de l’Argentina per combatre una inflació que s’enfila als tres dígits.
“És horrible haver de triar entre votar Massa o Milei”, diu una tarda calenta i seca, mentre la seva ciutat de Jesús Maria, establerta a partir d’un assentament jesuïta envoltat de camps de blat de moro i soja, fa la migdiada.
Els argentins afronten demà una tria que preferirien de no haver de fer. D’una banda, hi ha el ministre d’Economia Sergio Massa, del partit peronista. El peronisme ha ostentat el poder a l’Argentina durant gran part de les dues darreres dècades, i arrossega un historial al capdavant del govern que inclou una inflació del 143% que ha condemnat a la pobresa quatre argentins de cada deu.
De l’altra banda, hi ha Javier Milei, un outsider amb solucions radicals, com ara, abandonar el peso pel dòlar o clausurar el banc central. Alguns economistes adverteixen que les propostes de Milei podrien abocar l’Argentina a la hiperinflació i el malestar social.
Les eleccions, per poc envejables que siguin, determinaran el destí d’una Argentina que lluita per sortir d’una crisi econòmica que amenaça d’enfonsar la nació, d’uns 46 milions de persones. Però també ressonen més enllà de les fronteres argentines, amb implicacions per al pes pesant de la regió, el Brasil, i la lluita per la influència en l’Amèrica Llatina entre la Xina i els Estats Units.
El dilema electoral de l’Argentina és especialment palpable a Córdoba, on hi ha 1,2 milions d’electors que no van decantar-se per cap dels candidats que han arribat a la segona volta –el percentatge més alt de qualsevol districte del país. En una cursa que és de frec a frec, aquests vots podrien acabar tenint la clau de la presidència.
A escala nacional, en la primera volta, Massa va obtenir un 37% dels vots contra el 30% de Milei, i ambdós es troben en condicions de guanyar el terç de l’electorat que fins ara havia optat per altres opcions. Això vol dir que tant Massa com Milei hauran de sobreposar-se als seus baixos índexs de popularitat per atraure els votants de Patricia Bullrich.
Bullrich va suscitar les esperances dels moderats i els dirigents empresarials argentins –molts dels quals amb seu a Córdoba– gràcies a polítiques ortodoxes a favor del mercat. Però una mala campanya plena de lluites internes va deixar el seu partit fora de joc, i ara els seus seguidors –malgrat el suport de Bullrich a Milei a la segona vota– no tenen clar per quin candidat s’han de decantar.
Fent que no amb el cap, el batlle de Jesús Maria, Luis Picat, diu que va conduir més de 12.000 milles fent campanya per Bullrich per no res. Diu que Milei, que ha aconseguit de captar el vot dels joves amb vídeos virals de TikTok que en canalitzen la frustració, té una resposta a la inflació, el principal problema de tota la gent i les empreses del país; Bullrich, per contra, no semblava tenir cap estratègia.
“Aquí no hi ha futur. Dins aquesta desil·lusió, la gent cerca alguna cosa diferent”, diu.
Aquesta recerca és palpable, sobretot, a Córdoba, un oasi turístic al cor del país amb muntanyes pintoresques, rius, planes i valls que també és el principal productor de llet, blat de moro i peces d’automòbils de l’Argentina.
“Amb Massa tenim la certesa que continuarem sota aquest model. El problema és que no sabem amb certesa si amb Milei sortirem més de pressa de la crisi”, diu Leonardo Destefano, secretari de la Unió Industrial de Córdoba (que representa empreses que van de la indústria de la mineria fins a la indústria de la sabateria), des de la capital de la província. “Sí que et puc dir que aquest dilema el tenim perquè el vam crear nosaltres mateixos”, afegeix.
Sense pràcticament historial polític ni infrastructura electoral, Milei, de 53 anys, opta per replicar la fórmula de l’ex-president Mauricio Macri, que va aconseguir un 72% dels vots a Córdoba l’any 2015. És una opció que també recullen els enquestadors locals, que esmenten el sentiment antigovern que es respira a la província.
Fins ara, Milei havia visitat Córdoba tan sols una vegada, enguany. Va ser a l’agost, abans de situar-se primer a les primàries. Aquesta setmana hi ha tornat per fer-hi el darrer acte electoral.
Massa, de 51 anys, estira el fil peronista per contrarestar l’ascens de Milei. El polític, que ha promès ajuts socials i bonificacions fiscals per a atraure votants durant la campanya, va venir a la província la setmana passada per visitar una fàbrica de llet en pols i un centre de biodièsel de blat de moro. A la majoria de cantonades de Córdoba, dels centres industrials rics del sud fins a les comunitats pobres del nord, hi ha grans cartells d’un Massa somrient.
La campanya de Massa es dirigeix, en particular, als votants de Juan Schiaretti, el governador provincial que també va participar en la primera volta dels comicis. Schiaretti no va passar d’un 7% en l’àmbit nacional, però a escala local va arribar a un 28% dels vots. Schiaretti pertany a una branca local del peronisme, però –de la mateixa manera que la província de Córdoba– es posiciona vehementment en contra de Cristina Fernández de Kirchner, la polaritzadora ex-presidenta (i actual vice-presidenta) de l’Argentina.
Massa ha culminat el seu viatge a Córdoba amb un míting en un estadi ple de sindicalistes i activistes. En un gest a l’antipatia de la província cap al partit de Kirchner, i el seu, s’ha disculpat per tot el temps en què el govern s’ha girat d’esquena a Córdoba i ha promès una nova era d’unitat nacional.
“Els indecisos decidiran aquestes eleccions”, diu Tania Kyshakevych, una congressista provincial que, juntament amb altres dirigents locals, forma la base de suport de Massa a Córdoba. Milei, diu, “s’ha aprofitat de la ira dels sectors més vulnerables”. I afegeix: “Vam perdre els carrers perquè no vam ser capaços de resoldre de soca-rel els problemes de la gent.”
Kyshakevych diu que espera recuperar aquests votants desencantats al més pur estil peronista: picant sense descans a la porta dels votants per trencar l’encanteri de Milei amb un mate, la infusió amarga d’herbes que els argentins tant estimen. Els punts d’entrada són múltiples: des de les propostes delirants de Milei per a reformar els sistemes públics d’educació i sanitat fins a les seves crítiques al papa Francesc, una figura que seria important en aquest bastió catòlic encara que no fos argentí.
Sovint malparlat, Milei s’ha esforçat a presentar-se com una opció viable per als centristes. S’ha tornat menys abrasiu amb el pas de la campanya, tot procurant de mantenir-se gairebé sempre fora d’antena. Enrere ha quedat la seva motoserra, que abans era un element fix en els mítings com a símbol de les retallades que vol fer al pressupost estatal. A TikTok, on s’havia fet un nom a còpia de cridar, ha callat de cop i volta, i s’ha limitat a publicar un vídeo en què, amb veu plana, repeteix el seu eslògan característic: “Visca la llibertat, hòstia!”. El risc és que, per difuminar la seva figura d’antipolític per a competir amb els professionals, perdi a la seva base més fervent.
“M’agradava l’antic Milei”, diu César Durán, un empresari de 46 anys de Jesús Maria, mentre esmorza un xurrasco en una graella tradicional argentina.
Durán va fer costat a Milei en la primera volta, però ara no té clar qui votar. “La gent ni tan sols vol votar, perquè estem farts de tot”, acaba dient.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
