26.10.2018 - 21:50
|
Actualització: 27.10.2018 - 21:37
20.52. L’acte ha acabat amb el parlament del president Puigdemont des de Brussel·les. Puigdemont ha dit que ‘la república catalana no vol ser una versió reduïda de l’estat espanyol sinó que volem fer una democràcia millor i reforçada per assegurar el progrés de tothom’.
Segons Puigdemont cal una nova manera de fer política, radicalment democràtica, i en. aquest sentit ha afirmat que la Crida ho és. Puigdemont ha insistit en que no és un moviment excloent, que accepta gent de qualsevol ideologia i no demana cap exclusivitat i que vol dissoldre’s tan aviat com sigui possible.
20.34. Intervé el president de la Generalitat, Quim Torra. Torra ha afirmat que hi ha tres consensos a Catalunya: la república, la lluita contra la repressió i el dret a decidir, l’autodeterminació i ha criticat que el govern del PSOE no signifiqui cap canvi respecte al PP. En aquest sentit ha dit que ‘el crèdit polític del president Sànchez s’ha acabat’ i ha demanat a la població enfrontar-se ‘com el primer d’octubre i el tres d’octubre’ a les possibles sentències contra els presos polítics.
Torra ha convidat tothom a omplir la Plaça de Sant Jaume aquest dimarts, durant la constitució del Consell de la República.
20.24. Jordi Sànchez ha enviat una carta per a ser llegida en l’acte. En la mateixa l’ex-president de l’ANC i president del grup parlamentari de Junts per Catalunya ha dit ‘ens toca de nou prendre la iniciativa i tornar a posar davant Espanya i Europa la necessitat de trobar una solució política per Catalunya’.
Sànchez també ha dit que ‘sabem que avui tenim encara totes les portes obertes per a seguir transitant en la construcció d’un estat independent’. També ha dit que ‘la desconfiança i la rivalitat partidista’ va fer molt de mal després del primer d’octubre mentre que abans ‘tothom va posar de la seva part’.
20.15. Article d’Odei Etxearte: La Crida contempla qualsevol via pacífica per instaurar la República que repassa les ponències política i organitzava de la Crida.
19.47. Elsa Artadi, Ferran Mascarell, Gemma Geis i Toni Morral han explicat els eixos polítics del nou moviment i com s’organitzarà la Crida. Artadi ha recordat també que avui fa un any de la Declaració d’Independència.
La Crida, han dit, serà una organització àgil perquè es vol que desaparegui en el mateix moment de la independència. Hi haurà tres òrgans. L’Assemblea Nacional, el Consell de Representants i un ‘Govern de la Crida’ que tindrà una presidència, una secretaria general i 19 membres. Han anunciat que en aquest moment hi ha cinquanta mil adherits, dels quals deu mil ha són membres fundadors.
La Crida farà un congrés constituent al mes de gener.
19.40. Diverses personalitats han manifestat durant l’acte la seva adhesió a la Crida. Entre elles han destacat diversos familiars dels presos polítics i exiliats, l’alcalde de Montblanc per ERC Pep Andreu que ha demanat una llista única de l’independentisme a les eleccions europeus, l’ex-diputada també d’ERC Àngels Cabasés, Marina Geli, ex-diputada de Junts pel Sí i ex-consellera del PSC, l’històric dirigent dels Verds Santiago Vilanova, Hèctor López Bofill, Lurdes Ciuró diputada del PDECat al Congrés espanyol o el portaveu de Junts per Catalunya i alcalde de Valls, Albert Batet i diversos diputat. d’aquesta formació, entre els quals Sawla El Garbhi. Abans havien dialogat entre ells Ramon Cotarelo i Xavier Sala i Martín.
L’acte de presentació es fa a Manresa (Bages), al pavelló del Nou Congost. A mitjan gener, a l’assemblea fundacional, els adherits hauran d’aprovar definitivament l’ideari i l’estructura de la Crida, que ja ha començat els tràmits per a registrar-se com a partit polític.
Puigdemont, Torra i Sànchez impulsen la Crida amb el compromís que es dissolgui una vegada aconseguida la independència. Però apel·len directament a les bases dels partits independentistes i preveuen de presentar-se a les pròximes eleccions catalanes ara que ja han descartat de concórrer a les municipals del maig. Tanmateix, llavors sí que avalaran les candidatures unitàries sobiranistes. Una part del PDECat ho observa amb desconfiança. De fet, el perill d’escissió que planava en l’assemblea de l’estiu i que les faccions de la formació van salvar instant els associats a adherir-se individualment a la Crida, no ha desaparegut.
És significatiu el fet que avui serà a Manresa la vice-presidenta del PDECat, Míriam Nogueras, però no pas el president, David Bonvehí, que no ha amagat el seu recel envers el fet que la Crida esdevingui un partit polític. Nogueras, en canvi, és pròxima a Puigdemont i va arribar a l’executiva amb l’objectiu d’arrenglerar el partit amb el president a l’exili. El PDECat no permet la doble militància als associats; la Crida, sí. Dins aquesta organització no falten tampoc les veus que donen per amortitzat el PDECat. També compten a atraure l’electorat d’ERC i alguns dels seus dirigents de base.
Al gener aprovaran definitivament les dues ponències. Tal com va avançar VilaWeb, dijous s’hi havien inscrit 8.900 fundadors, que ja n’havien pagat la quota. La Crida té més de 50.000 adherits. La ponència política, segons fonts internes, proposarà la mobilització permanent per forçar la negociació d’un referèndum, combinada amb el control de les institucions autonòmiques. L’organitzativa referma que no s’hi podrà integrar cap partit com a tal i que les adhesions seran individuals.
